La de les comissions a Madrid, protagonitzada per l'alcalde Almeida, el seu cosí i l'empresari Luis Medina, no és l'única investigació que s'està portant a terme arreu de l'Estat per possibles irregularitats en la compra de material sanitari durant la primera onada de la pandèmia, en un context d'estat d'alarma, confinament total, saturació als hospitals i milers de víctimes mortals al dia. El diari El Confidencial informa també que el jutjat 26 de Madrid investiga el govern espanyol per presumptes irregularitats comeses durant els primers mesos després de l'esclat de la covid. Concretament, la titular, Concepción Jerez García, va prendre declaració ahir dijous a tres alts càrrecs dels ministeris de Sanitat i Hisenda per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i frau, suposadament comesos en els processos d'adjudicació dels contractes d'emergència. Segons el diari, les diligències porten un any obertes.
Tot comença amb una querella presentada per Vox el maig de 2020 i se centra en una cinquantena de licitacions concedides entre el 13 de març, dia en que Pedro Sánchez va anunciar que l'endemà declararia l'estat d'alarma, i el 30 d'abril de 2020, quan l'Executiu ultimava els últims detalls del pla de desescalada de les restriccions. Aquestes licitacions tenien un valor total de 310 milions d'euros. La querella sosté que el reial decret pel qual es van adoptar mesures urgents per donar resposta al impacte econòmic de la pandèmia, també va donar la cobertura necessària a una sèrie de contractes que, segons l'opinió dels ultres, no es van ajustar a la legalitat. Concretament, Vox diu que aquesta mena de contractes van permetre que no es justifiquessin les compres de material, que van tenir un sobrecost molt elevat, comparant-les amb altres compres dels mateixos dies. A més, es van adjudicar a empreses sense experiència tècnica.
Normativa d'estat d'alarma
Per tot plegat, els imputats són responsables dels organismes que can centralitzar les compres del govern espanyol: Sanitat i Hisenda. Llavors, el ministre de Sanitat era Salvador Illa i la dirigent de Hisenda és la mateixa que ara, Maria Jesús Montero. Els imputats, però, són Alfonso María Jímenez, Paloma Rosado i Patricia Lacruz: director general de l'Institut Nacional de Gestió Sanitaria, directora general de Racionalització i Centralització de la Contractació i la de Cartera Comuna del Servei del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, respectivament.
Durant la seva compareixença, a la qual no hi hauria assistit la Fiscalia, segons El Confidencial, tots tres van manifestar que van complir el protocol que establia la normativa aprovada durant l'estat d'alarma, posant de manifest les circumstàncies especials del moment, quan es van veure obligats a recórrer a les compres fora d'Espanya. Llavors, van argumentar, l'únic país amb capacitat de vendre era la Xina. Dels 56 contractes que investiguen, almenys 12 haurien estat concedits a empreses d'existència dubtosa, en les que "no consta la seva identitat fiscal, ni si tenen establiment físic a Espanya o fora". A més, algunes no van acreditar la seva solvència econòmica. Vox denuncia que les adjudicacions fetes en aquell moment no es van fiscalitzar. Per això, diuen que el marc d'urgència no justifica que les licitacions fossin arbitràries sense cap mena de criteri de seguretat en la contractació.
Incompliments de contractes
En alguns casos es van comprar mascaretes sense classificació del nivell de protecció o es van fer licitacions a empreses sense experiència prèvia ni la infraestructura necessària per poder prestar els serveis que van concedir. A més, també es van incomplir contractes, com en el cas de la compra de 144 respiradors a una empresa que dedicava a fabricar elements de guix. En aquest cas, es van abonar 2,7 milions d'euros per avançat, però quan no van poder subministrar el material, no van tornar els diners.