Una anècdota que indica com està tot plegat. En l’agenda oficial de la setmana de Pedro Sánchez que ha difós La Moncloa, hi apareix una cita el dijous: l’assistència a la tercera jornada del debat d’investidura al Congrés dels Diputats. L’entorn del president en funcions ja té coll avall que no serà investit en primera votació el dimarts, on necessitaria de la majoria absoluta de la cambra baixa espanyola. S’ho juga tot a la segona votació, on haurà de lligar més que no. Els haurà de lligar perquè encara no té del tot lligats ni els suports d’Unidas Podemos ni la participació activa o passiva dels independentistes catalans i bascos. Tots dos elements són imprescindibles per culminar amb èxit el ple que comença aquest mateix dilluns amb la seva intervenció davant del parlament, gairebé tres mesos després de les eleccions generals i un mes després que el rei Felip VI el proposés com a candidat. A les 12 hores comença la funció.

La renúncia de Pablo Iglesias ho ha desencallat i accelerat tot. Després de setmanes d'estancament, ara els equips negociadors del PSOE i Unidas Podemos, encapçalats per Carmen Calvo i Adriana Lastra i per Pablo Echenique i Irene Montero, treballen a contrarellotge per a tenir el primer govern de coalició de la història contemporània d'Espanya. Amb màxima discreció, fonts de les dues formacions confirmen que hi ha hagut negociacions "tot el cap de setmana". Pràcticament no s'han aixecat de la cadira en tot el diumenge. Volen segellar l'entesa en les pròximes hores, sabent que juguen la pròrroga. Sobre la taula, el repartiment del Consell de Ministres. Els d'Iglesias renuncien a carteres "d'Estat", com Interior, Exteriors o Justícia, però en volen cinc en un govern de quinze. "Proporcional als vots", insisteixen. A banda de Montero i Echenique, a les travesses també apareixen noms com Rafa Mayoral, Alberto GarzónJaume Asens o fins i tot Xavier Domènech, entre altres. Pràcticament no s'han aixecat de la taula en tot el cap de setmana.

Les converses arriben in extremis, i no només n'hi ha prou amb Podemos. Aquest cop no es veurà la imatge dels presos polítics als escons del Congrés, després de ser suspesos per la Mesa, però el seu concurs, ja sigui actiu o passiu, serà imprescindible perquè acabi fructificant el govern d'esquerres. Els partits independentistes es troben en ple debat sobre què han de fer, i escoltaran amb atenció el discurs que faci Sánchez davant l'hemicicle. Ara per ara, ERC es decanta més cap "no bloquejar" --que es podria traduir en una abstenció-- i JxCat pel no. Amb els republicans i EH Bildu, que votaran en sintonia, el PSOE i Unidas Podemos en tenen prou per conformar govern. Previsiblement els independentistes intervindran dimarts davant la cambra.

Com serà el discurs de Sánchez aquest dilluns? “Com s’espera, serà un discurs progressista i d’esquerres”, asseguren fonts de Moncloa. Apel·larà a les “transformacions” que necessita Espanya: creixement econòmic amb justícia social, ocupació i pensions dignes, lluita contra la desigualtat, feminisme, emergència climàtica, revolució tecnològica, Unió Europea... I alguna menció haurà de fer al conflicte polític català, estant en mans dels partits independentistes la viabilitat de la votació del dijous. “Pedro Sánchez farà un discurs d’altura dirigit a una àmplia majoria des de l’òptica progressista”, asseguren des del seu entorn.

Durant les anteriors setmanes, Sánchez va insistir a no deixar per setembre, com els mals alumnes, el que es podia fer el juliol. Ara s'ha trobat fent els deures a última hora, abans de sotmetre's a l'examen del Congrés.

Pedro Sanchez votació constitució Congrés - ACN

Foto: ACN

Així funcionarà el debat

Quin serà el funcionament d’aquestes tres jornades? A les 12 del migdia d’aquest dilluns, començarà el ple amb la lectura, per part d’un dels secretaris de la Mesa, de la proposta del candidat feta pel Rei. A continuació, i sense límit de temps, el candidat a la investidura exposarà davant del Congrés el seu programa polític i sol·licitarà la confiança de la cambra. Està previst que s’allargui fins gairebé les dues de la tarda. Quan Sánchez acabi, la sessió se suspendrà per dinar fins a les quatre de la tarda.

A la tarda començarà el debat amb els diferents grups, de major a menor, amb l’excepció del PSOE, que serà l’últim. Aquest serà l’ordre: PP, Ciutadans, Unidas Podemos, Vox, ERC, PNB i Grup Mixt (on hi ha Junts per Catalunya i Bildu). Els portaveus tindran 30 minuts i dret a rèplica de 10 minuts. Sánchez pot escollir si respondre individualment —com està previst que faci— o de manera agrupada. La sessió del dilluns es clourà amb el grup que estigui intervenint a dos quarts de nou del vespre, i es reprendrà dimarts a les nou del matí amb els grups que no hagin intervingut.

Un cop acabat el debat, dimarts al migdia, la presidenta Meritxell Batet fixarà l’hora de la votació, que serà pública i per crida. Si no aconsegueix la majoria absoluta, la mateixa candidatura se sotmetrà a votació 48 hores després, el dijous, i n’hi haurà prou amb majoria simple. En aquest debat, molt més curt, Sánchez tindrà deu minuts i els grups parlamentaris cinc minuts.

Els números per ser president

Ara per ara, Pedro Sánchez només té lligats del tot els vots del PSOE (123), el del Partit Regionalista de Cantàbria (1) i el de Compromís (1). Però, per ser investit en segona votació el dijous, encara haurà de fer feina. Per una banda, haurà d’aconseguir el  d'Unidas Podemos (42) i dels sis parlamentaris del PNB, que ja han descartat el no però lamenten que els socialistes no s’han tornat a posar en contacte amb ells. “S’equivoca qui doni automàticament per fet el suport dels sis diputats i diputades”, avisen els jeltzales. Per altra banda, necessitarà com a mínim l’abstenció dels 14 diputats d’ERC (en serien 15 si Junqueras no estigués suspès). En aquest escenari, el  sumaria 173 vots i el no 155. En cas que tot l'independentisme hi votés en contra, hi hauria empat a 173 i la proposta decauria. Sánchez és conscient que, si no tirés endavant ara el juliol, el preu dels independentistes s’encariria més al setembre amb la Diada i la proximitat de la sentència de l’1-O.

Gabriel Rufian Laura Borràs debat CCCB ACN

Foto: ACN

I si fracassa?

Si cap de les dues votacions no prosperés, s’obrirà un període de dos mesos des de la primera votació (dimarts) durant el qual es poden sotmetre a votació noves propostes de candidats. Si no hi hagués una investidura efectiva abans del 23 de setembre, les Corts espanyoles es dissoldrien automàticament, i hi hauria noves eleccions generals el 10 de novembre. Ara per ara, aquest escenari ja sembla descartat. Si les negociacions in extremis acaben arribant a bon port amb el vistiplau de l’independentisme català.