Les urnes són tossudes i l’independentisme torna a tenir la clau de la governabilitat a Espanya. Els tretze diputats d’ERC són la pedra angular del govern de coalició Sánchez-Iglesias. El PSOE va recollint alguns suports amb el pas de les hores, però encara no compten amb els republicans. La reunió Rufián-Lastra només ha servit per a constatar les diferències que els separen, després d’una campanya durant la qual Ferraz ha fet servir el manual de la mà dura de la dreta. El comunicat de Calàbria no podia ser més clar: “Durant la conversa no hi ha hagut cap indici que el Partit Socialista abandonarà la via repressiva”. Les diferències entre els dos potencials socis s'han agreujat després de la sentència.

Esquerra Republicana ha estat molt clara en el seu posicionament: sit and talk. Els republicans volen reprendre el diàleg allà on el van deixar al Palau de Pedralbes. Obrir una mesa de negociació que formin o bé la Generalitat i La Moncloa o bé els partits catalans i espanyols. Com deia la famosa Declaració de Pedralbes, “avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya, en el marc de la seguretat jurídica”. No volen cap xec en blanc, i menys després de la reacció de Sánchez a la sentència del procés. No demanen més que seure i parlar, sense condicions. D'aquest llistó no poden baixar.

A l’altra banda, però, els republicans només hi troben una promesa vaga de diàleg i algun canvi cosmètic, com deixar de parlar de “crisi de convivència” per a parlar de "crisi política". O jo o el caos, ha vingut a dir Pedro Sánchez, que ha recordat que el PSOE i Unidas Podemos són els únics que defensaran el diàleg a tot l’Estat. Un “diàleg”, això sí, “dins la Constitució”. Sobre la mesa de partits catalans i espanyols que reclama ERC, el presidenciable s’ha limitat a dir que primer cal “activar” la mesa de partits del Parlament i que després ja es veurà. Tot plegat queda molt lluny de les pretensions dels republicans, que no poden facilitar la investidura i tornar a Barcelona amb les mans buides. Amb el xec en blanc han perdut dos escons pel camí. I no cal oblidar que les eleccions catalanes sobrevolen l'escena. Encara estan presents els crits de "botifler" a Rufián.

Mentrestant, encara en números vermells, el PSOE continua fent els seus deures amb la resta de grups. Ha centrat les seves converses en els grups que li poden donar suport. Amb els qui veuen impossible aconseguir res, com JxCat o la CUP, directament ni hi han contactat. Avui han estat els dos diputats de Coalició Canària els qui s’han obert a negociar el seu sí. El PNB (6) està posant també les coses fàcils. Més País (1) i Compromís (1) parteixen de la idea de no bloquejar, una intenció que també han mostrat el PRC (1), el BNG (1) i Terol Existeix (1). Amb tots ells podria arribar a sumar 169 escons. Continuen sent insuficients sense el concurs actiu o passiu d’Esquerra Republicana.

 

Pedro Sánchez s'hi juga en aquestes negociacions el seu crèdit polític. Després de la Declaració de Pedralbes, els barons van saltar, la dreta també, el govern espanyol va trencar el diàleg, els pressupostos van caure i els espanyols van tornar a les urnes. Ara el dirigent socialista té una segona oportunitat per a demostrar que vol agafar el conflicte català per les banyes i donar-li una resposta política.

Negociacions en màxima discreció

A diferència de les negociacions de l’anterior legislatura fallida, aquestes s’estan duent a terme en la màxima discreció possible. El silenci només es va trencar per a segellar, de cara a la galeria, un preacord entre Sánchez i Iglesias amb una abraçada. En aquests moments s’està acabant de tancar l’estructura del govern, que tindria tres vicepresidències, amb Carmen Calvo, Pablo Iglesias i Nadia Calviño. També hi ha noms que destaquen en les travesses d’Unidas Podemos, com el català Jaume Asens, la gallega Yolanda Díaz o el basc Juantxo López de Uralde. El PSOE ja ha fixat el 23 de novembre per a consultar a la seva militància. Per la seva part, fonts de l’entorn d’Iglesias expliquen a ElNacional.cat que esperaran que s’apropi la data del debat d’investidura, quan hi hagi una proposta més sòlida. En tot cas, també caldrà treballar el discurs d’investidura, que en l’anterior ocasió va generar molta decepció.

Govern abans de Nadal?

Només hi ha una data segura en el calendari: 3 de desembre, dia de constitució de les Corts espanyoles. Malgrat tot, la intenció és accelerar els terminis per a poder tenir govern abans fins i tot de Nadal. Fonts del Congrés dels Diputats recorden que “no cal que estiguin constituïts els grups per a la ronda de consultes del Rei”, perquè és amb els partits que han obtingut representació, no amb els grups parlamentaris. D’aquesta manera, el debat d’investidura està previst per a la segona o tercera setmana de desembre. Abans, però, caldrà aconseguir el concurs imprescindible d’ERC.