Mai en els quaranta anys de democràcia hi ha hagut un president d'Esquerra Republicana. Pere Aragonès posarà fi a aquesta tendència en les properes hores. Amb només 38 anys, es convertirà en el president més jove. Tots els seus predecessors —Pujol, Maragall, Montilla, Mas, Puigdemont i Torra— superaven la cinquantena quan van arribar al càrrec. A les quatre de la tarda d'aquest dijous, el líder d'ERC donarà el tret de sortida al debat d'investidura que ha de culminar amb la seva proclamació, divendres al migdia, gràcies al vot a favor de la majoria absoluta de 74 escons independentistes. Tots ells estaran asseguts a la banda esquerra de l'hemicicle, que quedarà clarament partit per l'eix nacional en dos blocs. Ningú sap quant durarà la fràgil reconciliació entre ERC i Junts, ni tan sols molts dels protagonistes del nou govern, però de moment servirà per tornar a investir un president independentista.

Fa vuit mesos, des de la inhabilitació de Torra, que Pere Aragonès ostenta el títol de president substitut. El nom tècnic que van acordar perquè quedés clar que no manllevava un càrrec propietat de Junts era vicepresident amb funcions de president. A partir de la seva presa de possessió, prevista per dilluns a la tarda, deixarà enrere la provisionalitat i passarà a ser president amb totes les funcions. Un dels primers moviments serà tornar al despatx de president del Palau de la Generalitat. 

Des que ell mateix va oficialitzar el pacte amb Junts que aplana el camí per a la investidura, Aragonès s'ha reclòs per centrar-se a preparar el seu discurs d'aquest dijous, durant el qual haurà de presentar el seu programa de govern. Serà, per força, una síntesi d'allò acordat amb els junters, però incorporarà també aspectes clau compromesos amb la CUP. Els anticapitalistes han garantit els seus 9 vots al líder d'ERC, però tenen la mosca al nas perquè al document fet públic amb Junts s'hi obvien punts importants com la municipalització de serveis bàsics o apartar la Brimo dels desnonaments. En qualsevol cas, donaran, d'entrada, un vot de confiança a Aragonès. 

El paper de l'oposició

Pel que fa a la resta d'actors, el socialista Salvador Illa —guanyador de les eleccions— ha assumit finalment que el seu lloc serà a l'oposició, com li va passar a Arrimadas. Un paper que exercirà, ha promès, amb contundència i constructivitat. És a dir, amb la mà estesa per acompanyar el Govern en tot allò que tingui a veure amb la gestió de la pandèmia i els fons europeus. 

Els comuns, per la seva banda, han vist frustrat el seu intent d'allunyar ERC de Junts i erigir-se com els socis estables dels republicans. Aragonès els tornarà a demanar col·laboració. A la dreta, Cs i el PP buscaran no quedar eclipsats per la piconadora de Vox, que compta amb més diputats (11) que la suma de populars i taronges (9). 

Un camí pedregós

El camí fins a la presidència haurà estat pedregós. Des que la nit del 14 de febrer les urnes van entregar la batuta de l'independentisme a Esquerra Republicana —que va imposar-se a Junts per només un diputat—, la política catalana va enfilar-se en una muntanya russa negociadora que en diversos moments ha estat al límit de l'abisme electoral. I això que per primera vegada a la història les forces independentistes van aconseguir superar el 50% dels vots, una gesta que feia anys que perseguien. 

La desconfiança cultivada entre ERC i Junts des del 2017 ha passat factura i ha estat a punt de costar una repetició d'eleccions. Finalment, conscients que el risc de tornar a les urnes era massa elevat, els dos grans partits de l'independentisme han acabat segellant un pacte per repetir coalició.

Un acord modelat durant tres mesos que han acabat rematant Aragonès i Sànchez després d'una cimera maratoniana de gairebé vint hores. El document final recull tota una sèrie d'espais i comitès de coordinació que han de servir per lubricar la relació i minimitzar les topades per evitar que es converteixin en grans crisis de govern. 

A la imatge principal, Aragonès al Parlament / S. Alcàzar