El paquet de mesures anticrisi aprovat pel Govern de Salvador Illa ha rebut aquest dimarts diverses crítiques per part de tots els grups parlamentaris, que coincideixen a qualificar-lo d’“insuficient” davant l’impacte econòmic derivat de la situació internacional, especialment al Pròxim Orient. Tot i les diferències ideològiques, les formacions també han coincidit a reclamar un augment dels 30 milions d’euros previstos en ajudes directes a les famílies. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha carregat durament contra l’executiu, a qui acusa d’haver arribat a les reunions “amb les mans buides” i d’haver presentat un paquet “inconcret i insuficient”. Segons Vergés, les mesures anunciades “no són un pla de xoc”, sinó iniciatives ja previstes, i ha criticat especialment que l’ampliació de crèdits de l’ICF “no són ajuts, sinó més endeutament”. També ha titllat de “ridículs” els 30 milions destinats a famílies vulnerables.
Junts posa el focus en la fiscalitat i reclama la deflactació de l’IRPF, denunciant que la inflació ha incrementat la recaptació en més d’un 37% “a costa de les butxaques dels ciutadans”. En aquest sentit, ha anunciat la presentació d’una proposició de llei amb mesures pròpies, lamentant que el Govern no contempli cap rebaixa fiscal.
ERC defineix el pla del Govern com un "primer paraigua"
Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Ester Capella, ha adoptat un to més constructiu, tot i reconèixer que el pla és només “un primer paraigua”. Capella ha subratllat que el context continua marcat pels conflictes globals i ha instat la Generalitat a exercir “sobirania” per donar resposta a la crisi. Els republicans valoren positivament que el paquet inclogui algunes de les seves demandes, com el suport a empreses, ajuts al sector agrari i pesquer, o el foment de l’energia pública i el transport públic. Amb tot, ERC defensa que caldrà concretar i ampliar les mesures, amb participació dels grups parlamentaris i mecanismes de control per garantir-ne l’eficàcia.
Des del PP, el portaveu Juan Fernández ha estat igualment contundent, afirmant que el Govern “no ha estat a l’altura”. Tot i reconèixer que s’han escoltat algunes propostes, considera que el conjunt del paquet és insuficient i critica que no hi hagi cap rebaixa fiscal. “És el típic pla socialista: pedaços i subvencions, però cap reforma estructural”, ha dit. Els populars denuncien que les classes mitjanes són “les grans oblidades” i reclamen menys pressió fiscal i més suport als autònoms, en un context en què Catalunya continua, segons el PP, com una de les comunitats amb més càrrega impositiva. En la mateixa línia crítica, el portaveu de Vox, Joan Garriga, ha acusat el Govern de reaccionar només davant crisis internacionals mentre ignora “la guerra diària dels catalans”. Garriga ha defensat que tant les ajudes com les rebaixes fiscals haurien de ser estructurals i permanents per combatre la pèrdua de poder adquisitiu.
Comuns i CUP demanen més intervencionisme
Des de l’esquerra, els Comuns també han rebutjat el pla per “de mínims i massa inconcret”. La seva presidenta al Parlament, Jéssica Albiach, ha criticat especialment la manca de concreció dels ajuts a famílies, tant pel que fa als criteris com als terminis d’accés. També ha reclamat reactivar mesures contra la pobresa energètica i posar en marxa una unitat contra l’especulació de preus. Malgrat tot, Albiach ha valorat positivament que els ajuts a empreses estiguin condicionats al manteniment dels llocs de treball, una exigència històrica del seu espai polític.
Finalment, la CUP ha estat una de les veus més crítiques amb l’orientació del paquet. La diputada Laure Vega ha rebutjat les rebaixes fiscals, que considera “regressives i de dretes”, i ha apostat per una intervenció més contundent en l’economia. Entre les seves propostes hi ha el control i la sanció de la inflació, topalls als preus de l’energia i productes essencials, així com una moratòria de desnonaments i la congelació dels lloguers. Tot i no oposar-se al decret, la CUP el considera clarament insuficient i reclama que les administracions vagin més enllà per evitar que la crisi acabi repercutint en les classes populars mentre, segons denuncien, es protegeixen els beneficis de les grans corporacions.