El Govern ha aprovat un primer paquet de mesures amb l’objectiu de respondre a les conseqüències econòmiques derivades del conflicte a l’Orient Mitjà, en un context internacional marcat per tensions geopolítiques, alteracions en les cadenes de subministrament i un increment sostingut dels costos energètics i logístics. Aquest escenari té efectes directes sobre l’economia catalana, especialment en sectors amb alta dependència exterior, com l’exportador, l’industrial i l’agrari.
Davant aquesta situació, l’executiu ha decidit activar un conjunt d’actuacions orientades tant a mitigar els impactes immediats com a reforçar la capacitat d’adaptació del teixit econòmic i social. La xifra mobilitzada arriba fins als 400 milions d’euros. Els objectius definits per l'executiu de Salvador Illa responen a la necessitat d'enfortir la resiliència del teixit empresarial per assegurar que les empreses catalanes puguin continuar competint en un entorn global més incert. Les mesures s’articulen en tres grans eixos, que combinen instruments de suport directe, incentius econòmics i reformes orientades a la transformació del model productiu:
-Mesures de suport i acompanyament al teixit econòmic (216 milions)
-Mesures de protecció a les famílies i en defensa del poder adquisitiu (30 milions)
-Mesures d’acceleració de la transició ecològica (154 milions d’euros)
El primer bloc concentra la major part dels recursos i s’orienta a garantir la continuïtat de l’activitat empresarial en un context d’incertesa internacional. L’augment dels costos logístics, les dificultats en el comerç exterior i la volatilitat dels mercats són alguns dels factors que han motivat aquestes actuacions. Les mesures més destacades són les següents:
-Línies de finançament.
-Ampliació ajuts a la promoció de la internacionalització i a la creació de filials a l’estranger.
-Ajuts per a la inversió industrial destinats a la descarbonització.
-Ajuts a empreses exportadores amb mercaderia en trànsit en el moment de l’esclat del conflicte bèl·lic.
-Creació d’un canal d’atenció a consultes d’empreses catalanes amb presència a l’Orient Mitjà, amb un termini de resposta inferior a 48 hores.
-Campanya de posicionament de Catalunya per a la captació de noves inversions i com a centre logístic alternatiu en el context internacional actual.
-Noves convocatòries per a inversions en regadius i protecció de cultius, així com ajuts específics per a arbres fruiters.
-Ajuts a petits transportistes, autònoms i petites i mitjanes explotacions agràries afectats per l’increment de preus dels carburants.
-Mesures contra l’increment del cost dels fertilitzants.
-Impulsar l’electrificació de la flota auxiliar d’aqüicultura com a mesura de reducció de costos energètics.
-Exempció de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica utilitzats en el transport de mercaderies.
-Exempció temporal, durant nou mesos, del pagament de taxes sobre les emissions de titulacions de pesca.
Mesures de protecció a les famílies i treballadors
El segon eix del pla se centra en l’impacte directe de la crisi sobre les llars, especialment en un context d’increment del cost de la vida. L’augment dels preus de l’energia i dels béns essencials pot afectar de manera més intensa els col·lectius amb menys recursos. En aquest àmbit, les mesures previstes són:
-Creació d’una línia oberta d’ajuts a famílies per donar resposta a situacions de vulnerabilitat vinculades a les conseqüències econòmiques de la guerra.
-Suport als ajuntaments reforçant les ajudes d’urgència social per fer front a les despeses essencials de les famílies vulnerables, incloent-hi alimentació i subministraments bàsics.
-Més aportació econòmica per potenciar la xarxa de transport per carretera, davant la possibilitat d’un augment de la demanda de transport públic.
-Revisió dels preus del transport escolar per evitar que les licitacions quedin desertes i garantir la continuïtat del servei.
El tercer eix incorpora mesures orientades a reduir la dependència dels combustibles fòssils, una de les variables més afectades per la inestabilitat internacional. L’estratègia aposta per reforçar el desplegament de les energies renovables i la mobilitat sostenible. Les actuacions més destacades inclouen:
-Nova línia de crèdit de l’Institut Català de Finances per finançar projectes d’energia renovable.
-Increment dels recursos de L’Energètica per impulsar parcs públics fotovoltaics i projectes en col·laboració amb ajuntaments.
-Promoció de comunitats energètiques amb participació ciutadana i orientades a l’autoproducció i consum directe d’energia renovable.
-Impuls del biogàs com a via per generar biometà i ampliar la capacitat energètica sostenible.
-Impuls de la compra pública verda.
-Simplificació dels procediments per a les llicències d’autoconsum.
-Seguiment de l’evolució del preu del combustible per valorar possibles ajustos en el model de costos del transport de mercaderies.
-Agilització dels pagaments a les empreses operadores de transport per carretera.
-Desenvolupament de la infraestructura pública de recàrrega a través de L’Energètica.
Aquest paquet de mesures s’inscriu en un context internacional condicionat per la volatilitat dels mercats energètics i comercials. El Govern planteja una resposta que combina actuacions immediates amb línies d’intervenció a mitjà i llarg termini, amb l’objectiu de reduir l’impacte econòmic i reforçar la capacitat d’adaptació de l’economia catalana davant escenaris de risc.