L’inspector i un subinspector de la policia espanyola imputats per haver ferit greument Roger Español han assenyalat l’escopeter, també imputat, com l’únic responsable final de la mutilació de l’ull dret que va patir l’activista per l’impacte d’una bala de goma l'1-O, aquest dijous en el judici a l’Audiència de Barcelona. L’inspector —amb el número professional 73.861 i que ha obligat a aturar el judici tres hores perquè estava ingressat en un centre sanitari per hipertensió— ha admès que ell va ordenar als onze escopeters de la seva unitat que disparessin bales de goma, després que "la massa" els tirés objectes als voltants de l’escola Ramon Llull, i quan reculaven pel carrer Sardenya.
Tot i assumir la responsabilitat, l’inspector ha detallat que ell dona l’ordre de "pilota"i els seus càrrecs intermedis, subinspectors i caps d’unitat, la van passant fins que arriba als escopeters. En ser repreguntat per les acusacions, finalment l’inspector ha afirmat que els escopeters "no poden desobeir l'ordre", però que cada escopeter decideix el moment de disparar "quan ell ho creu convenient". Fins i tot, ha declarat que aquell dia, en mig del carrer Sardenya, alguns van moure l’arma, però després no van disparar. Van tirar dissset bales de goma en aquell petit tram.
Situació d'"extrema gravetat"
Amb tot, el responsable de la unitat policial ha assegurat que la situació era "d’extrema gravetat", supòsit que la circular policial del 2013 permet als escopeters disparar a una distància d’uns 15 metres, tot i que ha admès que en aquell tram no els llançaven tanques, com havia passat a la intersecció amb el carrer Diputació. L’escopeter que va ferir Español va disparar a 14,12 metres, segons una pericial dels Mossos. La circular de la policia espanyola detalla que es dispari a 25 metres excepcionalment i a 50 metres, habitualment.
Abans, el subinspector amb el número d’identificació 84.652 imputat ha declarat que la situació viscuda abans dels trets era molt tensa, a l’escola Ramon Llull. Ha aclarit que ell va donar l’ordre als seus caps d’unitat i aquests als escopeters. És a dir, que ell no va donar l’ordre directe a l’escopeter imputat. Tots dos policies han assegurat que no van veure com Roger Español va caure a terra i els veïns demanaven ajuda amb les mans alçades. El segon subinspector imputat, amb el número professional 58.808, ha assegurat que no tenia competència directa amb l'escopeter imputat.
L'escopeter s'exculpa
Per la seva part, l'escopeter, amb el número professional 73.861, ha declarat que va obeir l'ordre de disparar dels seus superiors, i que "va calcular" que era una distància de 15 metres, la que permet la circular policial, distància també destacada per l'inspector. Ha indicat que va disparar dues bales i una salva. A preguntes de la fiscal, que semblava l'advocada defensora, l'escopeter ha afirmat que l'ordre no li va semblar incorrecta. Ha afegit que no pensava pas que amb la seva actuació podria provocar una ferida tan greu, com la d'Español, o que assumís un risc elevat. "Ens van ensenyar que era un element dissuasiu", s'ha exculpat.
Les acusacions mantenen la presó
Els tres caps policials han contestat a les preguntes de l’acusació particular d'Español, amb l’advocat Benet Salellas, i de les acusacions populars d’Irídia (amb l’advocada Anaïs Franquesa), Òmnium (Laia Serra) i l’ANC (Esther Palmés). Totes les acusacions han elevat a definitives les peticions de 12 i 13 anys de presó a cada un pels delictes de lesions i contra la integritat moral. Salellas ha precisat que inclouen el nom i cognom dels acusats, ja que fins ara només tenien els números d'identificació professional.
La fiscal Alejandra García ha confirmat que sol·licita la seva absolució, com també les defenses exercides per lletrats de l’Advocacia de l’Estat. Només l'escopeter té un advocat privat, del sindicat policial, Javier Aranda.
Paral·lelament, en l’interrogatori, un intèrpret de català a castellà ha ajudat els imputats, alguns dels quals entenien part de les preguntes en català. Tot ha funcionat correctament, no com en la primera sessió, i semblava que el traductor ni hi era, sense endarrerir la vista.
Nou arguments de delicte dolós
En els informes finals, el penalista Benet Salellas ha assegurat que els quatre agents han incomplert els principis de la llei de Regulació de les Forces de Seguretat d'auxiliar la ciutadania. També ha detallat nou arguments per demostrar que l'actuació de l'escopeter i els seus superiors va haver-hi un ús desmesurat de la força, i que eren conscients que podien causar una greu lesió, com la mutilació d'Español. "Amb 70 mutilacions oculars a l'Estat espanyol per l'impacte de bales de goma no es pot dir que no era un perill no conegut ni previsible", ha etzibat Salellas dirigint-se a la fiscal per les seves preguntes exculpatòries a l'escopeter. El penalista ha assegurat que ni la Fiscalia ni les defenses no han aportat "cap prova" dels suposats llançaments de "llambordes, ampolles i paraigües amb punxes", com repetien els policies que van declarar com a testimonis. En els vídeos, ha afegit, sí que es veu el llançament a terra de tanques en la cantonada del carrer Sardenya amb Diputació.
L'advocat d'Español també ha recordat la sentència de la secció tercera de l'Audiència de Barcelona, que va absoldre l'escopeter dels Mossos, acusat de mutilar l'ull esquerre d'Ester Quintana el 2014, en no quedar clar l'autor. Ha recordat que el tribunal, però, va deixar clar que hi havia dol "i retreia als agents haver disparat a una distància menor de 50 metres!". Salellas ha denunciat que el Ministeri Interior ni ha indemnitzat Español, a qui ha revictimitzat; per contra, la Generalitat sí que va rescabalar Quintana abans del judici.
La tortura o tracte degradant
L'advocada i directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha centrat el seu informe a destacar que organismes internacionals consideren que és un delicte de tortura o tracte degradant el fet que els agents, que han de fer complir la llei, facin un ús desproporcionat de la força, i que en el cas d'Español es compleix. "No va haver-hi cap situació extrema", com denuncien els agents i s'evidencia en els vídeos, ha assegurat Franquesa.
En els informes finals, les acusacions particular i populars s'han repartit l'exposició de les conclusions. L'advocada en nom de l'ANC, Esther Palmés, s'ha centrat a desmuntar la petició de la Fiscalia i les defenses que s'apliqui l'exempció de responsabilitat criminal (article 20.7 del Codi penal) als quatre agents perquè "complien una ordre". Palmés ha recordat que els acusats pertanyen a "una unitat d'elit" policial d'ordre públic i que no haurien d'haver disparat bales de goma a la ciutadania l'1-O.
La "massa" deshumanitza
L'advocada Laia Serra, acusació popular en nom d'Òmnium Cultural, ha exigit la responsabilitat penal de l'acció per omissió dels comandaments de l'escopeter, citant jurisprudència actual i amb "la prova gràfica" aportada. També ha reclamat que els agents siguin condemnats per l'agreujant de prevalença del càrrec, que demanen totes les acusacions.
Serra ha retret a la policia espanyola que l'1-O no hagués comunicat a la ciutadania que usaria bales de goma, ja que "Español i altres ciutadans creien que a Catalunya estava prohibit el seu ús" des del 2015, pel cas d'Ester Quintana. La penalista també ha recriminat als agents que treguin valor a les distàncies, quan els protocols les indiquen perquè se sap el seu potencial lesiu. "La pilota de goma surt a 300 metres/segon i a Español li van trencar un os, el maxil·lar, no només l'ull", ha denunciat. Serra també ha denunciat que tots els agents que han declarat en el judici parlin de la "massa", paraula que deshumanitza als manifestants i que fa que els agents no vegin que tenen persones al davant seu.
El judici continua divendres amb la intervenció de la fiscal i les defenses dels agents.