Un nou informe internacional ha conclòs que la repressió espanyola a Catalunya inspira dictadures. És la principal idea del document Tool of Repression: Spaing and Global Trends in Silencing Self-Determination Movements, elaborat per l'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO, en anglès) i que ha estat presentat aquest dimecres a Nova York amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) — de fet, l'ANC forma part de l'UNPO des del 2019. Es tracta d'una anàlisi que compara la gestió que va fer l'estat espanyol del moviment independentista català després de l'1-O amb altres casos d'arreu del món, tot mostrant com "les democràcies (tot i que defectuoses) han servit d'inspiració als autòcrates que reprimeixen els seus propis moviments d'autodeterminació".

Després de gairebé quaranta pàgines, l'informe constata que "la gestió de l'empenta del moviment nacional català per l'autodeterminació per part de les autoritats espanyoles ha demostrat que ha vulnerat els principis bàsics dels drets humans". "Sobretot aquells relacionats amb Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR, en anglès), del qual Espanya és signatària", detalla. Si bé això pot ser preocupant, "més preocupant encara és la replicació d'aquestes pràctiques arreu del món per contrarestar els moviments d'autodeterminació": i és que "(l'estat espanyol) ara serveix de model per a altres estats més autoritaris que busquen justificar les seves accions contra els activistes de l'autodeterminació". 

Espanya vs. Ghana, Algèria, Pakistan, Rússia, Turquia...

Per una banda, del document es dedica a esbossar l'abast i la gravetat de la criminalització de l'independentisme català per part de les autoritats espanyoles. Per una altra, destaca "els paral·lelismes trobats amb altres comunitats de l'UNPO que s'enfronten a l'opressió mitjançant eines similars de repressió utilitzades per Espanya". Així doncs, l'anàlisi comparativa comença amb les similituds entre els càrrecs per sedició i rebel·lió a l'estat espanyol i els càrrecs per traïció a Ghana contra els independentistes de Togolàndia Occidental (que s'intensifiquen a partir del 2019).

Dels càrrecs criminals passem a les acusacions de terrorisme, cosa que passa a Catalunya i molts altres llocs. És el cas de l'abús a Algèria de l'antiterrorisme per silenciar l'autodeterminació de la Cabília (2021), de l'ús al Pakistan de la legislació antiterrorista contra minories (2020), de l'etiquetatge per part de Rússia dels tàtars de Crimea com a extremistes i terroristes (2019) o de la supressió a Turquia dels activistes kurds (2020). Però la cosa no acaba aquí, perquè la seguretat nacional segueix en el punt de mira si parlem de vigilància i espionatge. Coneixem prou bé el CatalanGate, l'espionatge amb Pegasus a més de 60 líders independentistes. Però coneixem l'ús de programari d'espionatge a l'Iran contra la comunitat kurda?

Repressió policial, llei mordassa i euroordres

L'informe també es fixa en l'ús de la força a les manifestacions, tot establint un paral·lelisme entre les càrregues policials de l'1-O i posteriors amb la repressió al Vietnam contra el poble de la Baixa Cambodja (sobretot a partir del 2021). I cal no oblidar-se de la particular llei mordassa d'Indonèsia contra la llibertat d'expressió de Papua Occidental (2022). Finalment, el document arriba a l'ús indegut de les euroordres per part de l'estat espanyol i les equipara amb els intents d'extradició contra tibetans per part de la Xina (2018). De fet, recorda com Pequín va amenaçar la presidenta de Taiwan el desembre del 2021: "Si fossis una líder separatista a la regió espanyola de Catalunya, ara hauries estat en una presó. Agraeix que encara vius lliurement a la província xinesa de Taiwan". 

 

Amb tot, l'anàlisi proposa "posar límits a la capacitat dels fiscals i jutges d'utilitzar càrrecs àmpliament definits, establir estàndards sobre la selecció de jutges, establir normes sobre la supervisió judicial dels serveis d'intel·ligència i reformar les polítiques sobre actes de desobediència civil o (fins i tot simbòliques) declaracions d'independència", a més de demanar que la comunitat internacional reafirmi el dret a l'autodeterminació. A la presentació a Nova York de l'informe hi ha participat l'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie, així com Salah Bayaziddi (activista kurda), Ayla Bakkalli (activista tàtar), Tenzin Yangzom (activista tibetà) i Ralph Bunche (UNPO).