La Fiscalia General de l’Estat (FGE) ha presentat la seva memòria d'actuacions del 2021, com és tradicional, coincidint amb l’obertura de l’any judicial, realitzat aquest dimecres. En el document, de més de 1.500 planes, s’inclou l’activitat dels professionals de les distintes fiscalies especialitzades. En el cas de l’Audiència Nacional es destaca la investigació a grups terroristes, en els quals s’inclou el “Moviment Violent Independentista Català”, juntament amb el d’ETA, dissolt i sense cap atemptat; l’anomenat anarquisme insurreccional o l’independentisme “radical” gallec. Dels grups catalans es destaca que han protagonitzat 54 accions “violentes i de sabotatge a Espanya”, la majoria de les quals a Barcelona (30). El més sorprenent és que les principals actuacions són: manifestacions "il·legals" (11), crema de símbols (10), col·locar pancartes (8) i fins i tot “malmetre simbologia franquista" (7).
A més a més, la Fiscalia, dins dels “procediments més rellevants de l’àrea de terrorisme”, inclou el que anomena les actuacions contra “l’independentisme violent a Catalunya". En concret, hi cita la investigació secreta iniciada en el jutjat Central d’Instrucció 6 de l'Audiència Nacional fa cinc anys amb les diligències prèvies 104/2017, que continuen secretes i de la qual s’ha denunciat que és una investigació prospectiva i possiblement enllaçada amb l’espionatge amb Pegasus a polítics i líders socials. Aquesta causa va continuar amb les diligències 99/2018 i les 85/2019, que va dur a la detenció de 9 persones el 23 de setembre de 2019 en l’anomenada Operació Judes, que van quedar en llibertar en evidenciar-se que no tenien explosius, tot i que sí materials precursors. Aquest cas es va ampliar amb l’acusació de quatre persones més, de les quals es va evidenciar la seva nul·la perillositat, ja que van poder declarar per videoconferència des de Sabadell i no se’ls va posar cap mesura restrictiva.
La majoria d'aquestes accions, suposadament de caràcter terrorista, a parer de la Fiscalia, s'han realitzat a Catalunya.
El cas Volhov, a l’àrea de terrorisme
Una de les novetats és que ara la fiscalia suma una part del cas Volhov, que investiga el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, en aquesta causa secreta contra l’independentisme i etiquetada com a terrorisme, en afirmar que “recentment s’han incorporat nous testimonis” del cas Volhov i que la informació remesa “està pendent ser analitzada pels serveis policials”. Es refereix a la part de Tsunami Democràtic per descobrir els seus impulsors, que van aconseguir grans mobilitzacions el 2019 contra la sentència del Suprem als líders independentistes. Va ser el jutge Manuel Garcia Castellón qui va reclamar al magistrat de Barcelona Joaquín Aguirrela part de Tsunami, i on hi ha com a principals investigats l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell; l’exdirigent de CDC David Madí, l’empresari Oriol Soler, i el cap de l’oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay.
Sis detinguts l’any 2021
De les detencions practicades l’any 2021, la Fiscalia destaca que la Guàrdia Civil va detenir dues persones relacionades amb el col·lectiu independentista radical l’Estaca, que sosté que va reivindicar l’autoria de diverses accions de sabotatge en diferents punts de Catalunya. I també de quatre persones en les manifestacions de l’aniversari del Referèndum de l’1-O a Barcelona.
Tot i aquestes classificacions extremes, la Fiscalia afirma que l’any 2021, per distints factors sociopolítics i la crisi sanitària Covid-19, “ha estat un any d’exigua activitat violenta de l’independentisme radical i violent català”, amb el manteniment “d’accions simbòliques, com els talls diaris de l’avinguda Meridiana de Barcelona, i altres reivindicacions en diferents ponts sobre carreteres”. I conclou: “El que en l'etapa del 2017-2019 va constituir una genuïna xarxa, coordinada i dinàmica, d’exercici de la violència al carrer, majoritàriament de baixa intensitat, ha decaigut al mateix ritme que la militància radical ha anat abandonant l’acció directa.”
Anarquistes i Hásel
En l’apartat de terrorisme, la fiscalia també inclou el que anomena “anarquisme insurreccional”, i que l’any passat, “amb el suport de militants italians”, sosté que "va centrar els seus esforços propagandístics" en els presos del 27-F, en referència als joves detinguts i en presó preventiva per haver protagonitzat accions violentes en la manifestació a Barcelona com a protesta per la detenció i ingrés a presó del raper Pablo Hasél.
En l’apartat de terrorisme, també s’afirma que es constata un “gradual degoteig d’incidents on hi ha implicats elements d’Extrema Dreta”, especialment són acusats d’atacs i delictes d’odi a col·lectius vulnerables, com ara els migrants, i contra el moviment LGTBIQ.