La Guàrdia Civil investiga els Comitès de Defensa de la República i els dedica tot un nou informe, a què ha tingut accés El Nacional140 pàgines on no consta cap senyal de violència.

A la instrucció del cas del Tribunal Suprem contra el referèndum, el magistrat Pablo Llarena necessita proves que avalin la violència i el delicte de rebel·lió amb què ha processat tot el Govern de Catalunya i l'expresidenta del Parlament. El que semblaria lògic —que sense violència no hi ha rebel·lió—, pren una nova dimensió en la interlocutòria de processament de Llarena, que interpreta què és la violència i què és un acte violent. I tot i que no hi hagut mai un alçament per part dels processats, totes les investigacions giren al voltant del que pugui demostrar que hi va haver violència, d'una manera o una altra. En aquest sentit, violència van ser els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil el 20 de setembre durant els escorcolls al Departament d'Economia, i violència sembla que és l'acció dels CDR.

L'arma secreta per demostrar la violència és aquest informe, basat, sobretot, en retalls de premsa i cròniques periodístiques que relaten tres reunions que segons la Guàrdia Civil són claus: Sabadell, 14 d'octubre; Igualada, 21 d'octubre, i Manlleu, 4 de novembre.

A tot l'informe, però, tampoc no es demostra que hi hagi hagut violència. De fet, la Guàrdia Civil mateix admet que "en la seva estratègia apliquen desobediència civil no violenta i resistència, tant activa com passiva". El document pretén respondre a Llarena sobre actuacions concretes dels CDR i "la seva intervenció en el procés polític desplegat per promoure la independència de Catalunya i informar sobre les persones responsables d'aquests comitès". La Guàrdia Civil reprodueix una entrevista al responsable del CDR de Sants en què només es parla de "resposta pacífica" i d'arribar a la independència mitjançant la via del diàleg: "Hem de treballar junts". I afegeix: "Al parlament català i al parlament espanyol. El principal problema és que l'estat espanyol no admet el govern català com a interlocutor, perquè des del moment que admet unes converses, aleshores el reconeixeria com a subjecte polític". 

A banda de les diverses vegades que surt la "resistència no violenta" a l'informe, també es parla de la clandestinitat. El document explica que actuen clandestinament, però tot l'informe és un recull de tuits de diferents CDR i notícies publicades als mitjans de comunicació sobre les convocatòries i els acords a què arriben durant les reunions. De fet, a partir d'intervencions als mitjans de comunicació, la Guàrdia Civil va descobrint les accions que anomena clandestines, com ara l'Operació fronteres, on s'explica que es tallaran carreteres amb resistència passiva; el sistema de comunicacions via Telegram, Signal o WhatsApp, amb què es convoca "gent de totes les edats", o el compte de Twitter @CDRCatOficial, des d'on es donen les indicacions de les accions a fer.

La Guàrdia Civil, de fet, es basa en entrevistes de ràdio i articles de diari per definir tota l'estructura organitzativa dels CDR, que es basa en el món assembleari i que es distribueix al llarg del territori. La policia judicial ho compara amb el Kurdistan sirià.

estructuraCDR

Guardioles, festes i vermuts de diumenge

L'informe recull com es financen els CDR i enumera una llista d'activitats, entre les quals hi ha fer guardioles, fer el vermut un diumenge, activitats culturals i festives per donar a conèixer els CDR i fer cistelles amb productes de botigues, a part de la caixa de resistència.

"Aquí es demostra la capacitat de finançament del CDR per continuar mantenint-se com a organització i desenvolupar totes les accions orientades a la defensa de la República", diu com a conclusió la Guàrdia Civil a l'informe per a Llarena. 

Els responsables

La presentació de l'organització En peu de pau, que promou la resistència pacífica, serveix a la Guàrdia Civil per identificar el que consideren els responsables dels CDR. A l'informe, de fet, surt tota l'activitat d'En peu de pau, amb un ampli reportatge dels tallers que fan.

La llista és llarga i hi ha des de Rubén Wagensberg, David Fernández o Antonio Baños, fins a representants d'entitats com Marcel Mauri o Joan Vallvé, d'Òmnium; Jordi Armadans, de Fundipau Eduard Vallory de la Unesco; Ariadna Isem, de l'ANC, o representants de la Federació Catalana d'Escultisme, els estibadors portuaris o la intersindical CSC.

En total, 22 persones, moltes de les quals han anat a entrevistes a mitjans de comunicació.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat