L'Informe autogovern 2025 que aquest dimarts ha presentat el president, Salvador Illa, denuncia que la inversió de l'Estat a Catalunya és "clarament insuficient"; però, a més, adverteix que és encara més greu l'elevat grau d'incompliment en l'execució de les inversions previstes, que en nombrosos exercicis se situa per sota del 50%. No es tracta d'un episodi puntual, sinó d'una constant que "es repeteix any rere any". Segons aquest informe, l'any 2023, el percentatge d'execució de les inversions pressupostades a Catalunya es va situar en el 44,6%, però en exercicis anteriors el percentatge va ser encara més baix, atès que el 2021 només va arribar al 35,6% i el 2018 es va quedar en el 34,4%. Tot plegat, encara que no ho recorda l'informe, amb Pedro Sánchez a la Moncloa. "Aquesta dinàmica contribueix a mantenir dèficits persistents en infraestructures clau, especialment en l'àmbit del transport i la mobilitat, amb efectes directes en la competitivitat econòmica, la cohesió territorial i el benestar de la ciutadania", adverteix l'informe en el capítol dedicat a Hisenda pública, elaborat per la catedràtica Núria Bosch.
Segons aquest text, inclòs en l'anàlisi de l'autogovern elaborat per l'Institut d'Estudis Autonòmics, la inversió de l'Estat a Catalunya ve marcada per uns "nivells reiteradament insuficients" si es comparan amb el pes econòmic i demogràfic del país. A més, té "conseqüències directes sobre la competitivitat de l'economia catalana, ja que limita la modernització de les infraestructures estratègiques i dificulta el ple desenvolupament del teixit productiu". Això impacta també en la capacitat d'autogovern i "obliga a gestionar serveis amb recursos estructuralment insuficients", cosa que s'ha fet especialment evident en les infraestructures ferroviàries, que pateixen greus dèficits a causa d'anys de falta d'inversió.
La inversió pressupostada per l'Estat el 2025 va ser de 2.303 milions d'euros, que equival a un 17,2% de la inversió regionalitzable prevista per al conjunt d'Espanya, cosa que resulta "clarament insuficient", tant tenint en compte el pes de Catalunya al conjunt de l'economia estatal (el PIB català representa quasi el 20%) i els dèficits d'inversió acumulats.
El més greu: manca d'execució
Però, a més, alerta que "el problema més greu" no rau només en el baix nivell d'inversió pressupostada sinó sobretot en la maca d'execució d'aquests recursos. "Aquesta bretxa persistent entre el que s'anuncia en els pressupostos i el que finalment s'arriba a materialitzar constitueix un dels principals dèficits del sistema d'inversió estatal a Catalunya", retreu. Recorda que aquestes dades se situen molt sovint per sota del 50%, cosa que titlla de xifra "extraordinàriament baixa". Amb tot l'informe s'estalvia comparar aquests percentatges amb els del grau d'execució de les inversions a Madrid, que habitualment supera el 100%, com ha denunciat reiteradament Foment del Treball en els seus informes.
"En definitiva, la combinació d'uns nivells d'inversió insuficients i d'una execució clarament deficient contribueix a perpetuar el dèficit d'infraestructures a Catalunya i reforça la percepció d'un tracte inversor desigual, amb efectes de llarg abast tant sobre el desenvolupament econòmic com sobre la capacitat d'autogovern del país", denuncia el text, on se subratlla l'impacte que això té tant en infraestructures clau que afecten la competitivitat econòmica de Catalunya, la cohesió territorial i el benestar de la ciutadania.
Davant d'aquesta situació, l'informe alerta que és imprescindible "no només de revisar els criteris de distribució territorial de la inversió pública estatal, sinó també garantir mecanismes efectius de compliment i execució que permetin corregir els desequilibris acumulats i assegurar un desenvolupament més just, eficient i coherent amb el pes econòmic i les necessitats reals de Catalunya".