A Galícia, gallec. Al País Basc, eusquera. A Catalunya, català. I a Balears i al País Valencià? Castellà. Així es recull l'ús de les llengües cooficials a l'Estat en un llibre de text dirigit a infants de primària, segons el qual ni a les Illes ni al País Valencià es parla català i només saben castellà, desterrant i negant l'ús de la llengua pròpia. Aquest quadern, editat per l'editorial Edelvives, és el que fan servir a les classes de castellà els infants de segon de primària al País Valencià. Així ho ha denunciat usuari Josep Martí Xelvi, que s'ha dirigit directament a l'empresa per demanar-los: "Això és possible?", i ha acompanyat el seu missatge del coixinet #stopvalencianofòbia, etiquetant els responsables de la Conselleria d'Educació del territori. La mateixa consellera, Raquel Tamarit, de Compromís, ha reconegut contestant a la piulada que "no hauria de ser possible", però no ha volgut apostar per cap mesura per solucionar aquesta situació. Tamarit ha substituït aquest mateix mes de maig l'anterior conseller d'Educació, Vicent Marzà, després que dimitís.

 A banda de la consellera, Plataforma per la Llengua també ha reaccionat al contingut d'aquest quadernet de l'assignatura de castellà, i ho ha fet amb molta indignació: "Edelvives vol que els infants creixin amb la idea que al País Valencià i a les Illes Balears no s'hi parla català. Cerquen la fragmentació i la minorització de la llengua! Exigim la retirada dels llibres de text i una rectificació", ha publicat el perfil balear de l'entitat. 

Abans de la seva dimissió, el llavors conseller Vicent Marzà va defensar en una tertúlia a Catalunya Ràdio amb els seus homòlegs de Catalunya i de les Balears que el català ha de ser hegemònic perquè existeix "un atac i una regressió contra la llengua per part de l'Estat". El de Compromís va parlar de "segregació lingüística" quan els alumnes d'un mateix centre escullen en quin dels dos idiomes volen estudiar. El líder de la CUP, Carles Riera, s'ha pronunciat en els mateixos termes avui, en referència a la nova llei del català a Catalunya, ja que creu que "consagrarà la segregació escolar per motiu de llengua". 

L'advertència del ministeri pel 25%

Pel que fa a tota la problemàtica de la llengua, la sentència del 25% i la seva aplicació a les escoles, l'última en dir la seva ha estat la ministra d'Educació, Pilar Alegría. Així, ha insistit que haurà de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui determini si la resposta del Govern és "encertada, oportuna o correcta". En un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press aquest dilluns al matí, Alegría ha remarcat que no coneix el contingut del decret que aprovarà la Generalitat ni si aquest serà la resposta que traslladi al TSJC, però ha insistit que "les sentències fermes es compleixen". "No hi ha debat que valgui", ha dit. Alegría ha subratllat que el que vol el govern espanyol és que tots els estudiants "sàpiguen desenvolupar-se amb la mateixa fluïdesa" en català i castellà. Alegría ha demanat que es deixi d'utilitzar la llengua com a "arma llancívola" i ha apuntat que l'alta inspecció educativa ja s'ha adreçat a la Generalitat per saber quina serà la resposta que doni, però "de moment" no tenen resposta.