L'independentisme ha superat en les eleccions del 14-F per primera vegada el 50% dels sufragis, i ha arribat concretament al 51,32%. La xifra surt de la suma d'ERC, Junts i la CUP i també la dels partits independentistes extraparlamentaris, entre els quals destaca el PDeCAT amb 76.900 vots.

També en nombre de diputats, la suma d'ERC, Junts i la CUP és la més alta de la història, i puja a 74 diputats:33 d'ERC, 32 de Junts, i 9 de la CUP, 6 per sobre de la majoria absoluta, que està fixada en 68 escons. En l'anterior legislatura l'independentisme tenia una majoria de 70 escons, 4 menys que l'actual.

Superar el 50% de vots a favor de la independència de Catalunya era un dels objectius d'aquests partits, que al seu entendre ha de tenir repercussions en les relacions amb l'Estat de cara a acceptar les demandes catalanes. La xifra trenca el relat de l'unionisme en el sentit que tenia ell la majoria social. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ho ha celebrat.

En les anteriors eleccions al Parlament, el desembre de 2017, forçades pel 155, l'independentisme va aconseguir la majoria absoluta, però es va quedar en un 47,5% dels sufragis. La xifra va ser tres dècimes inferior a la dels anteriors comicis, el que van dur a la declaració d'independència: el 27 de setembre de 2015, en les eleccions plebiscitàries, la suma de Junts pel Sí i la CUP va arribar al 47,8% dels vots.

Aquestes han estat també les eleccions en què els independentistes tenien més opcions que mai per escollir: 7 partits en comptes dels 3 que hi havia fins ara en les eleccions catalanes.

La participació electoral ha estat la més baixa de totes les eleccions al Parlament celebrades des del 1980, amb un 53,46%. Per contra, les eleccions del 21-D del 2017 van ser les que més afluència a les urnes han registrat, amb un 79,09%. Les que fins ara havien tingut menys participació són les celebrades el 1992, quan va ser del 54,87%.

La jornada electoral s’ha desenvolupat en un clima de normalitat tot i les incerteses derivades de la pandèmia de coronavirus, que han obligat l’administració a reforçar les mesures de seguretat als col·legis electorals. Els centres de votació van obrir amb el 97% de les meses constituïdes, el mateix nombre que als comicis del 2017. En concret, 8.895 de les 9.139 meses. “Estem en un marc de normalitat”, va poder expressar, alleujat, el conseller d’Exteriors Bernat Solé, responsable del procés electoral, en oferir les primeres dades de la jornada.