L'històric partit Estat Català celebra aquest 2022 els cent anys de la seva fundació. I, per celebrar l'herència de la formació independentista més longeva de Catalunya, i la tercera d'Europa (després del Sinn Féin irlandès, sense comptar el PNB basc), aquest divendres la comissió centenària d'EC ha celebrat un acte que ha aplegat nombroses figures de la plana major de l'independentisme actual. Entre els oradors, hi ha hagut els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; l'exvicepresident i exlíder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira; la cupaire i presidenta de l'Assemblea de Representants del Consell per la República, Ona Curto; i el líder d'Independentistes d'Esquerres i alcalde, Josep Andreu.
Estat Català va ser fundat, doncs, el 1922, precisament per qui posteriorment seria primer president de la Generalitat moderna: Francesc Macià. Va ser després del cop d'estat de Primo de Rivera que Macià va veure's obligat a refugiar-se a França, i propulsar un caràcter insurreccional en el seu objectiu independentista. Amb la caiguda de la dictadura, va poder tornar a Catalunya i incorporar EC a Esquerra Republicana. És per això que entre el públic també s'hi han deixat veure representants d'ERC, com la portaveu Marta Vilalta, així com de Junts i d'altres entitats independentistes, com ara Sobiranistes, Demòcrates i l'Assemblea Nacional Catalana. I, entre els assistents, també una important representació de familiars dels històrics del partit.
Puigdemont i Borràs: "Fil roig"
Carles Puigdemont ha estat el primer a intervenir, fent-ho a través d'un vídeo, i ha aprofitat per reivindicar l'herència d'Estat Català. "És el motor que ens impulsa per continuar el nostre camí cap a la república catalana", ha dit. "És el fil roig que uneix la Catalunya del 1922 amb la del 2022, un referent indispensable". En aquesta línia, també l'ha situat com un partit "imprescindible" per la supervivència de la nació catalana i contra les adversitats. En referència a Francesc Macià, l'ha definit com un lluitador pels ideals, representant "l'esperit indomable" del moviment, i reivindicant també la seva tasca en la internacionalització de la causa catalana.
Per la seva banda, Laura Borràs ha afirmat que els militants actuals d'Estat Català "mantenen viu el llegat i el projecte". "I avui, cent anys després, que l'anhel continuï més viu que mai és un motiu de celebració. Demostra, a més, que l'independentisme no és una cosa de fa quatre dies, una calorada de quatre polítics", ha llançat. També ha celebrat que la història d'EC dona fe de la importància de persistir i resistir", així com el valor de la gosadia en el projecte independentista. Per això ha cridat a fer-se "dignes" de Macià, recordant la seva missió per alliberar Catalunya des de Prats de Molló, i definint-lo com un "home de seny i rauxa". I, amb l'exemple actual de la majoria independentista de la Mesa assumint les conseqüències de mantenir la delegació del diputat de Junts Lluís Puig al Parlament, ha subratllat que es manté la resistència i persistència.
Torra i Carod-Rovira, contra el pactisme amb l'Estat
Per la seva banda, Quim Torra i Josep-Lluís Carod-Rovira, han estat els més contundents durant les seves intervencions, recordant que l'herència d'Estat Català també alerta contra els pactismes amb l'Estat. L'expresident de la Generalitat ha dit que la formació anava contra els acords amb el govern espanyol. "Alertaven que no era el camí, que els intents d'aixecar el país amb Espanya no era el camí i que era necessari un estat propi per assegurar la viabilitat de la nació", ha dit. "Han entès que l'estat espanyol mai trobarà una solució per a Catalunya, i avui la majoria del país entén que no hi ha possibilitat de pacte, només de ruptura". D'altra banda, també ha volgut refermar la convicció independentista, i que mai ha defallit, del partit.
I, pel que fa a l'exlíder d'ERC, Carod-Rovira ha arrancat la seva intervenció assegurant que si Francesc Macià mirés als assistents avui, diria "encara estem així?". Aleshores, ha començat a carregar contra la política de l'Estat envers Catalunya, basada en "la repressió, el menyspreu a la cultura catalana, la minorització de la llengua i l'espoli fiscal". "L'únic que podem fer els catalans amb Espanya és sortir-ne, deixar-la com més aviat millor. Volem Espanya com a veïna, però damunt nostre mai més", ha llançat. Així, ha dit que tots els polítics espanyols, d'esquerra a dreta, defensen la unitat d'Espanya. Davant d'això, "toca fer-nos dignes del coratge d'Estat Català", amb uns dirigents polítics catalans que estiguin "a l'altura de la gent" per situar-se "al peu del canó". "Si només votem de tant en tant, no arribarem mai al nostre objectiu", i ha advertit que per assolir la independència caldrà "una estratègia nacional antirepressiva basada en la desobediència civil i amb milers de microaccions coordinades".
