Milers d’independentistes (tot i que menys que en cap altre 11 de Setembre d'ençà de l'esclat del procés) han omplert els carrers de Barcelona un any més aquesta Diada nacional, en la manifestació organitzada per les entitats (l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell per la República, el CIEMEN, la Intersindical i els CDR) sota el lema “Més motius que mai” per reivindicar la necessitat que Catalunya sigui un estat independent en un context molt complicat per al moviment i amb el focus sobre la llengua. Malgrat la desunió entre els partits i la desmobilització general, amb unes xifres d’assistència ben lluny de les que hi havia la dècada passada, els crits a favor de la independència s’han tornat a fer sentir als carrers de la capital catalana, en una jornada marcada per l’amenaça de pluja (tot i que finalment han estat més necessàries les ulleres de sol que els paraigües durant el recorregut) en el que és la segona Diada de la nova etapa política al país, amb un Govern socialista i la llei d’amnistia aprovada. Segons dades de la Guàrdia Urbana, a Barcelona s’han manifestat unes 28.000 persones i al conjunt de Catalunya, amb les protestes descentralitzades a Girona i Tortosa, 41.000. Els organitzadors, però, han desmentit aquesta xifra i han assegurat que el total de manifestants entre les tres convocatòries supera els 100.000, i han parlat d’una “lliçó a aquells que donen per mort el moviment independentistes”. Sigui com sigui, es tracta de la manifestació amb menys assistència des del 2011.
Amb el radar del Meteo.cat obert
La manifestació ha començat puntual a les 17.14 hores, tot i que en alguns moments del matí s’ha arribat a patir per aquesta mobilització. Molts manifestants anaven comprovant el radar del Meteo.cat per saber si els tocaria córrer. A partir de les 16 h, el Born ja s’ha començat a omplir d’estelades i manifestants de totes les edats: des de la gent més gran que no acostuma a fallar a la cita, a famílies amb nens i molt de jovent. La jornada ha estat molt marcada també, com era d'esperar, per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’escapçar bona part del decret del Govern que havia, teòricament, de blindar l’escola en català. A la capçalera de la manifestació hi havia els líders de les entitats convocants, entre ells Lluís Llach, que com a president de l’ANC ha estat l’encarregat de llegir el manifest unitari al final de l’acte, i Xavier Antich. Paral·lela a aquesta manifestació, Aliança Catalana havia convocat la seva pròpia protesta, amb una Sílvia Orriols venerada pels seus, però les dues mobilitzacions s’han acabat ajuntant. Part dels manifestants, com ara l’exlíder de la CUP, David Fernàndez, han protestat contra la seva presència i s’han produït alguns enfrontaments.
Les proclames de sempre
Tot i que les xifres d’assistència queden molt lluny de les mobilitzacions històriques de la dècada passada (“Quan veníem fa anys a aquestes manis, hi havia un milió de persones!”, explicava un avi als seus nets vestits amb una samarreta de la senyera del Barça durant el recorregut), les proclames que més s’han repetit han estat les de sempre. Molts crits a favor de la independència, en contra de l’estat espanyol, però també contra el Govern de la Generalitat liderat per Salvador Illa i la seva estratègia de normalització política que l’independentisme malda per desmentir als carrers. S’ha tornat a sentir l’”1 d’octubre, ni oblit ni perdó”, “els carrers seran sempre nostres” o “fora el Borbó”. Felip VI ha estat el protagonista final de l’acte, ja que s’ha desplegat una pancarta gegant seva de cap per avall. Els grups més crítics amb els partits independentistes han carregat contra els seus líders. Gràcies als tractors que ocupaven un dels carrils paral·lels a la manifestació i algunes motos que anaven en marxa lenta, aquests càntics han estat acompanyats de les seves botzines. En diferents trams de la manifestació, els independentistes han cantat l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, i alguns músics acompanyats dels seus instruments han amenitzat el trajecte, fent sonar alguns grans hits del procés.
Representació dels partits
La sentència del TSJC ha suposat una espurna per a la mobilització d’aquest dijous, 11 de setembre, en un context ben complicat pel moviment independentista. Aquests han perdut la seva majoria al Parlament de Catalunya després d’una dècada manant a la Generalitat, però, a més, s’ha perdut qualsevol rastre d’unitat d’acció amb cadascun d’ells amb les seves pròpies prioritats i amb una relació diferent amb el Govern de Salvador Illa. Les diferents formacions, però, han fet acte de presència a la manifestació de la Diada: tota la plana major de Junts ha fet acte de presència, encapçalats pel seu secretari general, Jordi Turull, mentre Carles Puigdemont, president del partit, ha viscut la seva vuitena Diada a l’exili. Per part d’ERC, que ha hagut de suspendre el seu acte polític davant els aiguats, també hi havia la seva secretaria general, Elisenda Alamany, mentre que Oriol Junqueras se n’ha absentat, i part de la direcció.
Des de la CUP, també hi ha assistit una representació del seu Secretariat Nacional abans de plegar cap a la convocatòria de l’esquerra independentista. En general, els militants d’aquests partits no portaven cap element identificatiu, mentre que els d’Aliança Catalana portaven desenes de banderes amb el logo de la formació. Els assistents a la convocatòria del partit han aclamat Orriols (que ha marxat abans que Llach comencés el seu discurs) i han pronunciat proclames com ara "Sílvia Orriols, la nostra presidenta", "Sílvia Orriols és la solució", "Puigdemont, traïdor", "No és immigració, és una invasió".