L'alt grau de fragmentació electoral i la diversificació de l'oferta electoral independentista són dues de les principals característiques de les eleccions del proper dijous 21 de desembre. Ara bé, el principal tema de debat que ha envoltat la campanya electoral ha estat, al marge de l'agre debat entre blocs, qui ocuparà la presidència de la Generalitat de Catalunya. No és una qüestió menor, tot i que sovint hauríem de recordar que el nostre és un sistema parlamentari. Serà, per tant, un cop constituïda la cambra, que podrem treure conclusions al voltant d'això. Ja va ser així la passada legislatura després del pacte entre Junts pel Sí i la CUP. Aquest cop, a més, cal tenir en compte les condicions excepcionals sota les quals s'han convocat aquests comicis.

La defensa de l'autogovern davant del 155 i l'alliberament dels presos polítics haurien estat una trinxera de campanya més adient per a l'independentisme. La recuperació de l'autogovern i la censura a la violència de l'1-O són dos conceptes sobre els quals bastir una nova majoria independentista. Tot i això, l'èpica de campanya mana, i els partits han de mostrar a l'electorat quins són els seus actius i propostes per a la propera legislatura. L'aspecte del lideratge és imprescindible en aquest sentit.

La contesa electoral d'aquest 21-D és una cursa d'obstacles per a alguns mentre que “es van convocar per a que guanyés el constitucionalisme”, segons altres

Els dos principals líders independentistes són a l'exili i a la presó, respectivament. La campanya de Puigdemont s'ha pogut portar a terme gràcies a la videoconferència. El candidat de Junts per Catalunya també ha organitzat alguns actes de petit format des de Brussel·les. Junqueras, en canvi, no ha pogut sortir de la presó per fer campanya i ha centrat la seva activitat pública en la publicació d'articles a premsa. La veu del candidat republicà també va aparèixer en un acte de la formació, així com a una entrevista amb Jordi Basté a RAC1. Tot i això, és evident que la repressió de l'Estat ha esdevingut una dificultat afegida per a la campanya electoral d'ERC i de JuntsXCat. Les eleccions d'aquest 21D, per tant, són una cursa d'obstacles per a alguns mentre que “es van convocar per a que guanyés el constitucionalisme”, segons paraules de María Dolores de Cospedal.

La vicepresidenta Sáenz de Santamaría ha anat encara més enllà, reivindicant com a èxit de Rajoy el fet que l'independentisme estigui escapçat. En primer lloc, sobta veure la manca de respecte per la separació de poders de Santamaría, ja que ha estat el poder judicial qui ha dictaminat mesures cautelars per a Junqueras i ha obligat Puigdemont a anar-se'n a Brussel·les. Tot i això, cal qüestionar la imatge d'un independentisme escapçat, sense rumb i sense capacitat de generar nous lideratges. Potser Santamaría ha pecat de simplisme.

Si alguna cosa ha caracteritzat el procés ha estat la seva capacitat per a generar lideratges, estovar hegemonies, renovar partits i pressionar-los per a abandonar l'ambigüitat. Els hiperlideratges no tenen sentit en un marc de persecució judicial per part de l'Estat. El moviment independentista haurà de renovar cares per defensar l'acció de govern de Puigdemont i Junqueras, i per a minimitzar els efectes de la repressió de l'Estat. I aquí entra en joc la segona línia i els equips de les diferents formacions.

Si alguna cosa ha caracteritzat el procés ha estat la seva capacitat per a generar lideratges, estovar hegemonies, renovar partits i pressionar-los per a abandonar l'ambigüitat

L'independentisme no està escapçat perquè, després d'un fort atac judicial, ha reeixit i ha aconseguir articular una campanya i tres candidatures en disposició d'assolir la majoria absoluta del Parlament de Catalunya. L'empresonament de mig govern i dels Jordis no ha frenat l'activitat dels partits ni de les entitats cíviques. Les paraules de Santamaría expliciten la voluntat del govern de l'Estat però no són del tot certes. La impactant entrada en campanya de Carles Mundó i Raül Romeva (ERC) i de Jordi Turull i Josep Rull (JuntsXCat) després d'ésser alliberats és un exemple de la resiliència independentista.

La nova etapa política que s'engegarà el 22 de desembre demana el sorgiment d'una nova estratègia de fons de l'independentisme que sigui capaç de sostenir el conflicte amb l'Estat mentre, alhora, restaura l'autogovern i posa les institucions catalanes al servei del poble. Una geometria variable en clau interna i de moviment però també en clau de país que demana un eixamplament dels marges del moviment davant la temptació de reagrupar-se per resistir.

L'independentisme és un moviment que ha construït equips capaços de negociar, convèncer i governar: és l'hora dels independents, dels consellers alliberats i dels equips dels partits

Les noves majories polítiques, malauradament, no trauran cap candidat de la presó però tampoc faran tornar de l'exili el president Puigdemont. En canvi, la visió de conjunt que s'imposa és la d'un moviment que ha construït equips capaços de negociar, convèncer i governar. És l'hora dels independents, dels consellers alliberats i dels equips dels partits. La seva capacitat per dissenyar una legislatura estable que mantingui l'hegemonia sobiranista és realment crucial. En canvi, la presidència de la Generalitat és una conseqüència de tot plegat: només si efectivament s'assoleix una majoria estable i si es teixeixen els pactes adients hi haurà un govern fidel a la República presidit per un independentista.

En conclusió, l'independentisme no està escapçat perquè presenta llistes amb figures rellevants i amb equips que van molt més enllà que els seus propis líders. Posar per sobre els hiperlideratges a la lògica de moviment i al disseny de noves estratègies seria una errada estratègica imperdonable. Els vots d'aquest dijous poden demostrar Sáenz de Santamaría que l'independentisme no està escapçat perquè, precisament, l'únic líder d'un moviment social és la gent.