La plaça Catalunya ha canviat lleugerament el seu posat en escena. L'epicentre de Barcelona, habitualment poblat pels coloms i els turistes, té aquest cap de setmana un nou protagonista: l'independentisme més descontent. I és que l'Assemblea Nacional Catalana ha convocat dues jornades reivindicatives sota el lema 'Nosaltres acusem la justícia espanyola', que pretén assenyalar directament l'Estat per la causa general contra l'independentisme. L'acció ha estat inaugurada aquest migdia per la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, i ha estat acompanyada de la lectura del manifest. Però ha anat molt més enllà, perquè el fet més notori és precisament l'acampada organitzada per l'ANC. Amb un record llunyà de la protesta del 15-M del 2011 i de l'acampada que va irrompre a la plaça Universitat la tardor del 2019, l'independentisme ha volgut mostrar que no dona treva, malgrat el context polític, i torna als carrers a la vista de tothom.
Malgrat el temps força advers (un sol gairebé d'estiu i onades de vent esporàdiques), més d'un centenar de persones ja han instal·lat les teves tendes de campanya al racó superior de la plaça mentre per passar-hi una nit a la intempèrie. La franja horària més activa ha estat a l'hora de dinar, quan l'escenari principal s'ha buidat després d'una breu xerrada entre l'exdiputada de la CUP Gabriela Serra i el periodista Jordi Panyella, que han conversat sobre la repressió dels tribunals i la policia contra l'independentisme. Ha estat aleshores quan, enmig de les mirades encuriosides dels inevitables turistes, els activistes han començat a organitzar el que ha de ser casa seva durant les pròximes 24 hores. ElNacional.cat ha parlat amb alguns d'ells per escoltar els motius que els han portat a acampar enmig de la plaça Catalunya.
Quatre veus de l'acampada
Entre la majoria de veus, la qüestió més important és la d'aconseguir recuperar la mobilització. "Ara mateix estem immòbils, però això pot ser un revulsiu contra l'immobilisme", asseguren el Tavi i la Leli, que han vingut de Girona. "Hem de veure si, un cop hem superat el dol dels darrers anys, podem iniciar una nova etapa de mobilització popular". Ells mateixos han advertit que les accions de l'independentisme han de créixer i passar a ser cada cop més complexes. La Dolors, la Violeta i la Carla, activistes de Meridiana Resisteix, també ho veuen així. "Aquest ha de ser el primer acte de molts", avisen, reclamant a l'entitat que lidera Dolors Feliu accions més regulars. "Ha de ser un no-parar. Nosaltres sortim cada dia, l'ANC podria sortir un cop per setmana". Com a propostes, han posat sobre la taula la possibilitat d'encerclar alguna comissaria, tot i reconèixer que preferirien fer quelcom "més bèstia".
Però la idea de l'acampada ha estat ben rebuda. Els organitzadors ja van manifestar que la idea era fer una acció diferent de les habituals manifestacions i concentracions. "Amb això demostrem que estem disposats a sacrificar-nos", explica el Pau, de Figueres. "I, a més, ajuda a visualitzar el descontentament". Precisament, el Pau no evita referir-se de forma crítica a la situació política actual, lamentant que el Govern intenti "passar pantalla" del mandat de l'1 d'octubre, i de fet creu que el trencament de la coalició entre ERC i Junts evidencia que l'executiu "no ha fet allò que va prometre". També ho veuen així el Tavi i la Leli, admetent que un dels "errors" del 2017 va ser confiar massa en els polítics. "Els partits i la gent som necessaris, però ara ja no existeix aquella complicitat".
La campanya de l'ANC va més enllà de reivindicar l'independentisme, i de fet ha volgut situar com a protagonistes els més de 4.000 represaliats del procés. El Pau agraeix aquest enfocament, ja que les considera veus que sovint han estat "silenciades" malgrat veure com s'està "retrocedint" en matèria de llibertats. Les tres dones de Meridiana també ho celebren, assenyalant que entre els seus coneguts hi ha hagut persones represaliades. I hi ha un grup de persones per qui la temàtica antirepressiva és el motiu fonamental que els ha fet acampar. Un grapat d'anarquistes s'hi ha instal·lat en solidaritat amb companys seus que van ser empresonats durant les manifestacions postsentència, sota el lema 'Free presos anarquistes'. "Hem pensat que havíem de ser aquí per demostrar que nosaltres també hem estat represaliats", explica el Joel, malgrat reconèixer que, per ells, la independència queda en un segon terme. "Jo soc independentista, però l'ANC tampoc és l'organisme amb qui ens sentim més identificats".
El públic, entregat als represaliats
La tarda d'aquest dissabte ha mantingut la tònica antirepressiva, amb protagonisme per a un llarg llistat de persones represaliades. Per l'escenari ha passat David Budria, una de les víctimes el 23-S, familiars de detinguts, i vídeos de Xènia García, Marcel Vivet i Roger Espanyol. Els més hàbils han aconseguit cadira sota les carpes, però desenes de persones més s'han aplegat dempeus escoltant els missatges. Al seu voltant, diverses carpes de l'ANC, però també d'altres organitzacions independentistes i contra la repressió han atret visitants amb moltes preguntes, i en un racó una exposició sobre la causa general contra l'independentisme, repassant la història des del franquisme fins a l'actualitat. Malgrat no reunir una assistència desbordant, el públic present ha gaudit amb l'experiència.
