Els catalans estan citats avui a les eleccions més extraordinàries i insòlites des de la restauració de la democràcia, uns comicis convocats pel president espanyol, Mariano Rajoy, després de suspendre l'autogovern i amb una part de l'executiu català —i dels candidats— a la presó o a l'exili. Amb aquesta situació extremadament complexa, Catalunya ha quedat ja fixada com una de les carpetes candents de la política europea i el món observa, amb atenció, la resposta de l'independentisme davant la contundent reacció de l'Estat al seu desafiament.
Les incògnites que aquest vespre s'hauran de desvelar són nombroses. Les forces sobiranistes pugnen avui per ratificar a les urnes la majoria absoluta al Parlament que van aconseguir JxCat i la CUP el 27-S del 2015, però alhora viuen un debat intern pel lideratge. Les urnes hauran de pronunciar-se en el pols entre la candidatura d'ERC, amb Oriol Junqueras al capdavant, i la de JuntsxCat, liderada per Carles Puigdemont.
Inés Arrimadas i Albert Rivera / ACN
Paral·lelament, Ciutadans intenta aprofitar la divisió del vot sobiranista per enfilar-se a un inèdit primer lloc. Això representaria la victòria d'una formació unionista en els comicis catalans, però de retruc, requeriria una forta concentració del vot espanyolista en la formació taronja la qual cosa amenaça de provocar l'ensorrament del PP a Catalunya. Si es confirma aquesta tendència, Rajoy encaixaria un revés molt seriós i podria recollir el pitjor resultat de la història del PP al Parlament català.
Enmig de tot plegat, les enquestes indiquen un percentatge important d'indecisos, alhora que els experts discrepen sobre les conseqüències que pot comportar el fet que els comicis se celebrin en jornada laboral i a qui pot perjudicar aquesta circumstància. Sigui quin sigui el resultat, el groc és ja el color de la jornada, fins al punt que la Junta Electoral ha prohibit els llaços amb aquesta tonalitat, en protesta pels presos independentistes, entre els responsables de les meses. No ha estat aquesta l'única prohibició de la Junta que durant aquests dies ha obligat a retirar cartells amb el lema Democràcia i Llibertat així com els llaços grocs penjats a edificis oficials a més de prohibir que els mitjans públics es referissin als membres del Govern com a president i consellers.
Els pols entre ERC i JuntsxCat
La campanya no ha estat fàcil per a les forces independentistes, especialment per a ERC. Tot i que el primer dia de la cursa electoral va estar protagonitzat pel retorn de sis consellers empresonats a Estremera i Alcalá Meco —entre els quals, els candidats republicans Carles Mundó, Raül Romeva i Dolors Bassa, i els de JuntsxCat Jordi Turull i Josep Rull—, Esquerra no ha pogut comptar aquests quinze dies amb el seu cap de llista, mentre Junts per Catalunya sí que ha fet intervenir Puigdemont, a través de videoconferències i gravacions.
El ganxo Puigdemont ha permès créixer amb rapidesa JuntsxCat —que ha marcat distàncies amb el PDeCAT i ha apostat pels candidats independents o provinents de PSC, ICV i fins i tot d'ERC—. La manifestació convocada el 7 de desembre a Brussel·les es va convertir, a més, en una empenta molt important per al president que, davant l'absència del vicepresident, es va convertir en protagonista de l'acte.
Manifestació independentista a Brussel·les / Julia Farré
Això va provocar a mitja campanya un conat de batussa entre els independentistes. El discurs de JuntsxCat, en el sentit que qualsevol cosa que no sigui ressituar Puigdemont al Govern equival a donar per bo el 155, va molestar els republicans. Es va encarregar de replicar el conseller Mundó, el qual va assenyalar, per primer cop, que "resulta gairebé impossible" pensar que Puigdemont podrà tornar de Brussel·les sense ser detingut immediatament per la policia. Tot va quedar, però, en un toc d'atenció. Les candidatures independentistes es miren de reüll, però no s'han tornat a ensenyar les ungles.
No obstant, es mantenen les incògnites sobre la presidència d'un futur Govern independentista. JuntsxCat ha deixat clar que no investirà un president que no sigui Puigdemont —"no hi ha pla B", han repetit al llarg de la campanya—, mentre els republicans defensen la presidència per a Junqueras avalat per un resultat contundent que faciliti la seva sortida de la presó. De fet, ERC s'ha abocat en el darrer tram de la campanya a reivindicar el seu candidat, que fins i tot ha protagonitzat una intervenció telefònica a Rac1 que ha comportat l'obertura d'un expedient a la presó.
Una cadira buida amb un llaç groc ha ocupat el lloc que corresponia a Oriol Junqueras en els mítings d'ERC / ACN
Pel que fa a la CUP, insisteix a encarnar el discurs i el vot més contundent en la reivindicació independentista. Els cupaires han estat els únics que han defensat sense embuts la via unilateral.
Màxima rivalitat dins l'unionisme
En el front unionista, els Ciutadans d'Inés Arrimadas cavalquen en l'onada espanyolista que ha sorgit com a resposta a l'auge de l'estelada. Aquesta circumstància, i la divisió de les candidatures sobiranistes, ha fet que la formació taronja pugui somiar a coronar-se com a primera força del Parlament.
Per fer això possible, és gairebé imprescindible una ensorrada del vot del PP, la qual cosa representarà un revés molt important al Govern del PP i, en especial a la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha liderat la resposta de l'executiu espanyol al desafiament català.
La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría amb el candidat del PP, Xavier García-Albiol
Enfront de Ciutadans, però, les enquestes indiquen que el PSC no només aguanta, sinó que fins i tot podria millorar resultats en relació a les eleccions del 2015. El socialista Miquel Iceta ha defensat la bandera de la "reconciliació", ha apostat per una llista transversal —on ha incorporat les restes del naufragi d'Unió però també Societat Civil Catalana— i aspira a convertir-se en president amb l'argument que és l'únic candidat del bloc unionista que pot aconseguir el suport dels comuns.
Entre els uns i els altres, els comuns de Xavier Domènech apareixen atrapats en un debat fortament polaritzat on intenten evitar prendre partit. L'ambigüitat d'aquest espai, que des de l'Estat espanyol ha llançat missatges obertament contraris a l'independentisme, ha provocat un trencament amb el sector que lidera Albano-Dante Fachin que ha demanat el vot per a alguna de les forces sobiranistes.