Els alts funcionaris de l’Estat i les oposicions per accedir a aquests cossos de l’elit dels servidors públics s’ha convertit en un punt d’interès del diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu. En aquest cas, no per les proves en si mateixes, sinó pels seus preparadors, a vegades membres d’aquesta mateixa elit funcionarial, entre els quals magistrats i fiscals, que, segons assenyala Iñarritu, despleguen aquesta activitat sense que se'ls sotmeti a la corresponent regulació.
Frau al sector
Abans de l’estiu, el 18 de juny, el diputat d’EH va preguntar al Govern si té intenció de regular el sector de preparadors d’oposicions dins del col·lectiu d’alts funcionaris de l’Estat i si és conscient del “frau existent en aquest sector”.
El Govern es va espolsar la pregunta argumentant en la resposta per escrit, amb data d’11 de setembre, que no hi ha cap model tributari vigent en què consti l’adscripció al cos de funcionaris a què es pertany. La resposta es completava amb una etèria reflexió sobre el fet que l’administració tributària té entre els seus objectius estratègics prioritaris la prevenció i lluita contra el frau fiscal.
El diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu al Congrés / Efe
Preparadors
En aquest col·lectiu és coneguda la participació de jutges i fiscals com a “preparadors”, segons admeten veus del sector, que asseguren que els noms dels preparadors corren entre els estudiants o fins i tot són publicitats des d’alguns col·lectius professionals.
Es tracta d’oposicions molt dures, que requereixen anys de preparació intensiva, amb temaris memorístics i llargues exposicions que, segons admeten els professionals, resulten gairebé impossible de preparar en solitari. Això obliga les persones que es presenten als exàmens per accés lliure a buscar algú de suport.
Molta demanda i poca oferta
També hi ha qui prepara les oposicions a través de centres oficials, com el Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat que té, entre d’altres, un programa per a la preparació d’oposicions a jutges, fiscals i lletrats de l’Administració de Justícia per torn lliure, de quinze places i una durada de quatre anys amb dedicació exclusiva. El preu del curs és de 263 euros al trimestre.
Però hi ha molta demanda i poca oferta, admet el portaveu d’Àgora Judicial, Xavier Gonzàlez. Per això, molts opositors que es presenten per lliure han de recórrer aquests “preparadors”. La dinàmica, és reunir-se de manera periòdica, que pot ser un cop per setmana, i repassar el tema que toqui. Un estudiant pot pagar 200 euros al mes per la classe setmanal. Això vol dir que si un mateix preparador porta cinc alumnes, que li ocupen cinc hores setmanals, pot ingressar mil euros, segons explica el portaveu d’Àgora a tall d’exemple.
Noves preguntes al Congrés
Seguint el fil de la pregunta del mes de juny i l’escarransida explicació del Govern, el diputat d’EH Bildu va tornar a la càrrega i va preguntar al Govern a mitjans de setembre qüestions molt concretes: “quantes inspeccions s’han fet els 10 darrers anys a preparadors d’oposicions dins del col·lectiu de funcionaris de l’Estat”; “quants magistrats o fiscals es dediquen a preparar opositors?”; i “quantes actes d’infracció han estat aixecades cada any? Contra qui i per quin motiu?”.
“Cap expedient disciplinari”
La setmana passada el Govern va respondre per escrit a Iñarritu que la participació en la preparació d’oposicions, “per se” no constitueix cap falta disciplinària tret que es dediqui a aquesta activitat més de 75 hores anuals.
S’afegeix que en el cas dels alts funcionaris de l’Administració General de l’Estat, sí podria ser causa de sanció disciplinària en cas de no comptar amb la corresponent compatibilitat. Això no obstant, el Govern informa que al ministeri de Política Territorial i Funció Pública no li consta que hi hagi “cap expedient disciplinari relacionat amb la preparació d’oposicions”.
Denúncies a les xarxes
Això no obstant, la situació provocada per aquesta dinàmica ha saltat a les xarxes on s'hi pot trobar preparadors i opositors felicitant-se pel bon resultat obtingut a les oposicions, però també denúncies sobre la situació de desigualtat que pot generar aquesta manera d'actuar.
Como COJONES tienes la poca vergüenza de siendo el representante de la justicia en un Estado eres el primero, y no el único (lo hacen muchos), que estás defraudando al estado solo por tener un cero más en la cuenta. ¿Como vamos a salir adelante? ¿Cómo vamos a mejorar? -->
— Unai Perez de Arrilucea (@DeArrilucea) October 7, 2019
A la imatge principal: El president del CGPJ, Carlos Lesmes, i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, el dia del lliurament de despatxos als nous jutges de l'Escola Judicial