Ceuta no abandona les portades. Les imatges de Ceuta tornen a parlar per si soles. Multituds de migrants amuntegats davant dels cordons policials, empentes, corredisses, moments de gran tensió i agents de policia intentant contenir una multitud entre el caos i descontrol que es va desbordar durant el trasllat des de les platges de Benítez i El Trampolín fins al nou campament del port. L'operació havia de servir per buidar els assentaments improvisats de les platges, però va acabar evidenciant una vegada més la diferència entre els recursos disponibles i el nombre de persones que continuen sense allotjament. Només unes 1.700 van poder accedir al nou recinte del port i prop de 3.000 continuaven sense plaça després de l'operatiu, bona part de les quals van tornar als mateixos assentaments de què havien sortit. Aquest dissabte, aquestes fotografies dominen bona part de les primeres pàgines dels diaris i mantenen la crisi de la ciutat autònoma com el gran tema informatiu del dia.
L'operació que havia de començar a esborrar una de les imatges més incòmodes de la crisi —milers de persones dormint a les platges— ha acabat produint-ne una altra de tan contundent com l'anterior. El dispositiu va començar de matinada i la concentració de migrants que intentaven aconseguir una plaça va provocar una estampida inicial. La policia va haver de reorganitzar posteriorment el trasllat en grups, en una jornada que va deixar diversos ferits lleus i en què els agents van arribar a disparar a l'aire. El govern espanyol, malgrat aquestes escenes, ha defensat que l'operatiu va sortir bé tenint en compte la seva extraordinària complexitat.
La fotografia és gairebé la mateixa a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Ara: una massa de persones davant d'un cordó policial. Canvien les paraules, però no gaire el diagnòstic visual. "Caòtic desallotjament a Ceuta", obre El País; "Caòtic reallotjament de 1.700 immigrants al campament de Ceuta", titula La Vanguardia; i El Periódico resumeix l'escena amb un lacònic "Tens trasllat a Ceuta". L'Ara, encara que reserva el gran titular del dia a Rússia, també dedica una gran fotografia al que passa a la ciutat autònoma: "Ceuta encara té 3.000 persones als carrers i platges".
De Ceuta a Rabat
Però les portades de Madrid no es queden en el caos del trasllat. L'ABC, El Mundo i La Razón continuen estirant el fil marroquí de la crisi i desplacen el focus cap a Rabat. El degà de la premsa conservadora alerta que Interior ha enviat més guàrdies civils a Melilla davant l'augment de missatges a les xarxes que criden a repetir-hi una entrada massiva. "Interior envia més guàrdies civils a Melilla per l'amenaça d'assalt", titula l'ABC, mentre que El Mundo destaca una informació segons la qual Alberto Núñez Feijóo hauria accelerat les seves gestions a Brussel·les perquè el Parlament Europeu es pronunciés sobre Ceuta. "Feijóo va accelerar l'euroacord davant el lobby marroquí: ‘És transcendental fer-ho ja’". A sota, però, el mateix diari torna al terreny més immediat: "Una marabunta impedeix el desallotjament de El Trampolín".
És La Razón qui va més lluny amb un titular que apunta directament a l'entorn del rei marroquí: "El cercle de poder de Mohamed VI va regular la invasió de Ceuta". La informació es basa en un informe de l'expert en seguretat José María Gil Garre i sosté que un sector del Makhzen, el cercle de poder que envolta Mohamed VI i que té capacitat d'influència sobre forces de seguretat marroquines, va dirigir o regular els moviments que van desembocar en l'entrada massiva. Es tracta de la tesi recollida pel diari a partir d'aquest informe, no d'una conclusió oficial acreditada per les autoritats espanyoles o marroquines. Així, Ceuta deixa de ser només una crisi migratòria per convertir-se també, en una part de la premsa, en una crisi diplomàtica i de seguretat. I és aquesta doble lectura —el desordre visible a les platges i les preguntes encara obertes sobre què va passar a l'altra banda de la frontera— la que manté la ciutat enganxada a les primeres pàgines.
Catalunya mira també cap a Rússia i els Andic
Les portades catalanes reparteixen més el joc. L'Ara prefereix obrir amb l'advertència d'Emmanuel Macron davant l'augment del que França considera amenaces híbrides russes. El president francès ha encarregat al seu govern un pla específic per protegir infraestructures crítiques davant possibles atacs amb drons o ciberatacs i assegura que aquesta mena d'amenaces s'han intensificat.
A La Vanguardia, el serial dels Andic continua proporcionant noves revelacions. El diari destaca avui la terapeuta vinculada a Jonathan Andic, després d'haver publicat que una testimoni va explicar als Mossos que el fill d'Isak Andic s'havia interessat per una teràpia de confrontació que simulava llançar un familiar per un barranc. La defensa de Jonathan Andic ho ha negat i afirma que no coneixia ni s'havia interessat per cap pràctica d'aquest tipus, com destaca l'Ara. I El Periódico opta per una qüestió molt més quotidiana: com l'alt cost de l'habitatge condiciona l'elecció d'universitat dels estudiants que han de marxar de casa.
La polèmica que gairebé no arriba a portada
Hi ha, en canvi, una absència especialment significativa en les grans portades catalanes: la polèmica lingüística al judici de Roger Español. Només El Punt Avui hi fa un lloc visible a la portada, en la part reservada a les notícies del dia d'ahir, amb el titular "Sense traducció", en referència als problemes que han tingut els advocats per poder utilitzar el català durant la vista. Irídia, Òmnium Cultural i l'ANC han denunciat una "vulneració de drets lingüístics" després que els advocats s'haguessin d'autotraduir les seves preguntes al castellà perquè les intèrprets assignades no podien garantir correctament la traducció. La situació va arribar fins al punt que alguns lletrats van acabar renunciant a preguntar en català. El Departament de Justícia ha requerit explicacions a l'empresa encarregada del servei.
És una absència que també explica les portades d'aquest dissabte: Ceuta ocupa tant espai que gairebé no en deixa per a res més. A Madrid, la discussió ja ha saltat del caos del carrer a les responsabilitats polítiques i al paper del Marroc; a Barcelona, els diaris intenten obrir finestres cap a Rússia, l'habitatge o el cas Andic. Però la fotografia que travessa pràcticament tots els quioscos continua sent la mateixa: milers de persones atrapades entre la platja i un campament que no té lloc per a tothom.