ERC, Comuns i CUP han reclamat la compareixença del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, al Parlament perquè doni explicacions sobre les incidències en el servei d'interpretació del català durant el judici per les lesions que Roger Español va patir durant l'1 d'Octubre. Les tres formacions volen que el titular de Justícia expliqui què va fallar i quines mesures preveu adoptar per garantir que el dret a utilitzar el català davant dels tribunals no quedi condicionat per la disponibilitat o la competència dels intèrprets contractats.
La petició arriba després que, durant les primeres jornades del judici a l'Audiència de Barcelona, dues intèrprets no poguessin garantir adequadament la traducció del català al castellà de les preguntes formulades per les acusacions als agents de la Policia Nacional encausats per les lesions que van provocar la pèrdua de l'ull de Roger Español. Els advocats Benet Salellas i Laia Serra van acabar traduint-se ells mateixos les preguntes i, finalment, van optar per formular-les en castellà per agilitzar la vista.
Els grups parlamentaris també han registrat preguntes per escrit al Govern per aclarir les circumstàncies que van envoltar la contractació del servei. En concret, ERC vol saber com és possible que, havent-se comunicat aproximadament un any abans que els advocats farien ús del català durant el judici, el servei d'interpretació no estigués preparat per garantir una traducció adequada. Els republicans també demanen al Govern que concreti quina informació va rebre el Departament de Justícia, l'empresa adjudicatària i el mateix servei d'interpretació sobre la voluntat de les parts d'utilitzar el català, quan es va comunicar i quines actuacions es van emprendre a partir d'aquell moment.
Preguntes sobre les dues intèrprets
Una de les qüestions que ERC posa sobre la taula és per què inicialment es va assignar al judici una intèrpret d'origen ucraïnès que, segons la informació disponible, no disposava de la competència necessària per interpretar correctament del català al castellà. També pregunta per què la professional que la va substituir, de nacionalitat romanesa segons la informació coneguda, tampoc va poder garantir adequadament el servei requerit.
En aquest sentit, els republicans volen saber quin procediment es va seguir per seleccionar cadascuna de les dues professionals i qui va comprovar prèviament la seva competència lingüística en català. També plantegen al Govern si considera que els fets constitueixen una incidència puntual o si posen de manifest una deficiència en els mecanismes de selecció, acreditació i control dels serveis d'interpretació judicial externalitzats.
La formació també pregunta quines responsabilitats contractuals exigirà Justícia a l'empresa adjudicatària si es confirma que, tot i conèixer amb antelació que caldria interpretar del català, no va proporcionar professionals amb la competència lingüística requerida. La petició parlamentària arriba després que el mateix Departament de Justícia hagi reaccionat als fets amb un requeriment a l'empresa concessionària del servei d'interpretació als jutjats perquè aclareixi "de manera immediata" els "incompliments" detectats. La conselleria ha reclamat que el servei s'ajusti a les condicions contractades i ha assenyalat que estudia adoptar mesures.
Un servei de 3,9 milions d'euros
Justícia ha defensat que el Govern d'Illa treballa "intensament" per promoure l'ús del català també en l'àmbit judicial i que defensa els drets lingüístics de la ciutadania. El Departament ha expressat la seva "preocupació" pels fets ocorreguts a l'Audiència de Barcelona i ha indicat que està estudiant les mesures que corresponguin. Els serveis d'interpretació i traducció als òrgans judicials i fiscalies de Catalunya es presten principalment mitjançant empreses adjudicatàries dels diferents lots dels concursos públics. Segons la memòria del Departament de Justícia corresponent al 2024, aquests serveis van tenir aquell any un cost total de 3,9 milions d'euros.
El cas ha provocat també la reacció d'Irídia, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que exerceixen l'acusació particular i popular en la causa. Les tres entitats han denunciat els fets com una "vulneració dels drets lingüístics" protegits per la Carta de drets lingüístics de la ciutadania i la Llei orgànica del poder judicial. El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha denunciat que la "catalanofòbia" està "arrelada" al sistema judicial espanyol i ha lamentat que cap de les dues intèrprets assignades al judici tingués prou domini del català per desenvolupar la seva tasca.