El finançament singular per a Catalunya no avança i des d'Esquerra Republicana assenyalen com a responsable la vicepresidenta del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a qui acusen d'estar més centrada en la seva candidatura a les eleccions a la Junta d'Andalusia. Davant d'aquest aparent bloqueig, els republicans han presentat una proposta de llei perquè l'Agència Tributària de Catalunya recapti el 100% de l'IRPF, però Hisenda la rebutja, igual que el criteri d'ordinalitat, en considerar-la "inassumible". Aquest dimarts, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va admetre, que malgrat compartir partit amb la vicepresidenta, "cada govern defensa allò sobre què té responsabilitat i focalitza les seves necessitats i objectius". Hores més tard, juntament amb sindicats i patronals, l'executiu català va fer pública una declaració conjunta en favor del finançament singular del qual Montero expressa reticències. Davant de la remor de discrepàncies entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol, tots dos socialistes, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit aquest dimecres a negar cap "xoc" entre el seu Executiu i el de Pedro Sánchez pel finançament. Així mateix, Illa ha defensat la ministra Montero, de qui ha afirmat que "és un gran actiu".
"No hi ha xoc, hi ha treball complicat i complex, però quedarà un resultat positiu", ha asseverat Illa aquest dimecres en una entrevista per a Onda Cero, en la qual ha afegit que María Jesús Montero està "ajudant molt" i ha apuntat que s'està fent una feina "intensa". Així mateix, el president de la Generalitat ha volgut subratllar que el seu Govern ha estat sempre "lleial" al govern espanyol de Pedro Sánchez. També ha asseverat que amb la seva feina pel nou finançament català, que va sorgir d'un pacte dels socialistes amb Esquerra Republicana per a la seva investidura, no demana "cap privilegi per a Catalunya", sinó que "constata la voluntat d'autogovern" que té el territori.
Pel que fa al recent acord al qual han arribat el PSOE i Junts per Catalunya perquè les grans empreses de tot l'Estat hagin d'atendre obligatòriament en català als seus clients que requereixin el servei en aquesta llengua, Salvador Illa s'ha pronunciat "a favor sempre de qualsevol mesura que protegeixi el català, el gallec i l'euskera". A més, el president de la Generalitat ha afegit que aquesta mena de mesures no han de veure's com a "barreres" sinó com una "riquesa comuna dels espanyols".
Reclama l'amnistia per a Puigdemont per "mirar endavant"
D'altra banda, el president Illa ha insistit a reclamar l'aplicació de l'amnistia perquè tant Carles Puigdemont i la resta d'exiliats puguin tornar a Catalunya com que els inhabilitats puguin exercir els seus drets polítics. Illa ha subratllat que per girar full de "l'època complicada" del 2017 cal "molta generositat per part de tothom" i ha defensat que el que toca és "mirar endavant". "Jo no estaré encallat el 2017", ha insistit. El cap de l'executiu ha remarcat que les idees de Puigdemont i les seves estan molt allunyades i ha apuntat que l'ha combatut "políticament", però ha reclamat un país on Puigdemont pugui defensar el seu projecte polític i pugui ocupar el seu escó al Parlament. "Això és el que vol la societat catalana i és una cosa que aniria molt bé a la societat espanyola", ha afegit.
"Aturar el genocidi" a Gaza
Salvador Illa també s'ha referit al "genocidi" que perpetra l'estat d'Israel contra Palestina i ha reclamat que s'aturi "immediatament". Sobre si el Govern s'hauria de replantejar col·laboracions o relacions amb empreses israelianes establertes a Catalunya o amb el Sònar, Illa ha afirmat que "s'ha de fer el possible per aturar el genocidi" i que "els drets humans han d'estar per sobre de tot". En ser repreguntat per si això implica replantejar-se aquestes relacions, el president no ho ha volgut concretar i s'ha limitat a insistir que "cadascú prendrà les seves decisions" i que el Govern reclama "aturar el genocidi".