El periodista Manuel Chaves Nogales va viatjar el febrer de 1936 a Catalunya per relatar el retorn del Govern de Lluís Companys, després de més d'un any d'empresonament pels fets d'octubre de 1934. Què passa a Catalunya?, va ser el primer d'una sèrie de reportatges en què el periodista andalús va explicar la situació i la dinàmica política catalana. Un dels reportatges descriu la relació entre la Lliga i ERC a partir d'una faula. Es titulava Després d'haver-se menjat el gripau i hi explica una història de dos vilatans, un dels quals porta una vaca, que van per un camí i es troben un gripau. Un d'ells reacciona amb una ganyota, mentre l'altre defensa l'animal assegurant que no és més repugnant que altres que serveixen d'aliment als homes. Tu et menjaries el gripau?, respon el que porta la vaca. Ho faria si hi hagués necessitat, replica l'altre, i comencen una disputa que acaba amb el propietari de la vaca apostant-se la seva bèstia a què l'interlocutor no és capaç de menjar-se el gripau. "La cobdícia i l'amor propi forcen el vilatà a agafar el gripau i menjar-se'l", explica Nogales, que relata tant les nàusees i la repugnància que sent aquest, com l'espant del propietari de la vaca, que veu que està a punt de quedar-se sense el seu animal. Em tornes la vaca si soc capaç de menjar-me el mig gripau que et queda?, li proposa, en un oferiment que el primer accepta immediatament. El de la vaca, tanca els ulls i s'empassa el mig gripau. Tots dos segueixen el camí i al cap d'una estona s'aturen, es miren estupefactes i es pregunten: I, per què ens hem menjat un gripau?
És possible que el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, s'hagin preguntat el mateix després de protagonitzar un torcebraç sobre la negociació dels pressupostos en què tots dos havien assegurat que no es farien enrere i on han hagut d'acabar cedint. Després de quatre setmanes d'estira-i-arronsa, Catalunya continua sense pressupostos, però Salvador Illa ha hagut de recular davant d'ERC i retirar el projecte que va presentar sense tenir el suport garantit dels republicans; mentre que Junqueras ha renunciat a l'exigència d'una garantia de Pedro Sánchez sobre la cessió de l'IRPF a Catalunya.
Illa ha vist com quedava seriosament malmesa la bandera de l'eficàcia, ordre i bon govern amb què s'havia embolicat al Palau de la Generalitat. Tot plegat, a més, quan el seu executiu ha de combatre en diversos fronts, entre els quals la mobilització al carrer de mestres i metges, la crisi a Rodalies que no acaba o la pesta porcina que s'escampa i preocupa el sector. Per la seva banda, Junqueras ha fet evident la feblesa de la seva exigència sobre el compliment dels acords, amb la qual intentava apaivagar les veus dels crítics d'Esquerra que no li perdonen haver fet president de la Generalitat el líder del PSC a canvi d'un finançament ben diferent del que s'havia pactat.
Quatre setmanes
La pregunta que aquesta setmana sobrevolava el Parlament, però també entre els agents econòmics i socials, és com uns i altres han arribat a aquest extrem. Salvador Illa necessita imperiosament aprovar aquest any pressupostos. No en va aprovar els del 2024, quan va aterrar al Govern, ni els del 2025, i no té més remei que aprovar els d'aquest any perquè l'any vinent, en plena cursa electoral de les municipals, la negociació serà molt més difícil. Illa no es pot permetre passar aquest any sense aprovar el projecte.
Per la seva banda, ERC, que ha donat per bo un acord de finançament que ha aixecat espurnes dins de la formació, perquè ni és singular ni surt del règim comú com s'havia promès, necessita poder exhibir un compromís sobre la cessió de l'IRPF a Catalunya, punt clau de l'acord que va signar per investir Illa. Aquesta cessió s'havia d'haver materialitzat en l'exercici tributari d'aquest mateix 2026, però el Govern ho ha retardat fins al 2028. ERC va presentar una proposició de Llei al Congrés per obligar el PSOE a comprometre's amb la cessió. Però, a finals de febrer i davant la constatació que no prosperaria, va anunciar que retirava la proposta per facilitar l'acord i reduïa la seva exigència un "gest" de Sánchez. Això no obstant, el govern espanyol, a les portes de les eleccions andaluses i després d'encadenar derrotes contundents als comicis d'Aragó i Extremadura, ha deixat clar que no té intenció de fer ni tan sols un gest. Ho ha proclamat en públic i en privat; i Junqueras ho va escoltar per boca del mateix Pedro Sánchez a la Moncloa el 20 de febrer. I aquesta va ser la gota que va fer vessar el vas. Esquerra va reiterar la negativa a entrar en la negociació dels pressupostos, quan el Govern pensava que ho tenia ja tot lligat i, tres dies més tard, Illa va anunciar que presentaria els pressupostos, tot i no tenir el suport d'Esquerra garantit.
Convocar eleccions
El Govern estava convençut que amb la decisió de tirar endavant el projecte ERC no aguantaria la pressió, que cediria davant del suport d'empresaris i sindicats als pressupostos; però el partit de Junqueras va respondre doblant l'aposta i presentant una esmena a la totalitat dels comptes. Des de l'Executiu, fins i tot es va fer arribar a Junqueras, a través dels agents econòmics, que, si mantenia l'esmena i el ple rebutjava els pressupostos, el Govern no descartava convocar eleccions. Un avançament electoral seria un escenari especialment perjudicial per a Junqueras, que continua inhabilitat i no es podria presentar; però que tampoc convé al PSC, que ara té a les seves mans el Govern de la Generalitat en solitari i és conscient del complicat escenari electoral que pot plantejar els pròxims comicis.
Això no obstant, perdre la votació dels pressupostos, hauria fet evident també la feblesa del Govern. "Una qüestió de confiança encoberta", en paraules de la presidenta del grup de Junts, Mònica Sales. Però no només era el parer de l'oposició. "Si cauen els pressupostos, la legislatura està morta", admetia estupefacte als passadissos del Parlament un representant dels Comuns, un grup parlamentari que amb l'actitud d'ERC havia aconseguit multiplicar la força negociadora i l'exigència dels seus 6 diputats davant del PSC.
El Parlament va allargar els terminis de la votació dels pressupostos per donar més temps a la negociació. Han estat quatre setmanes en què l'oposició ha contemplat expectant el torcebraç que ha desgastat el Govern, mentre les dues parts juraven i perjuraven que no cedirien en el seu posicionament.
Reculada
Finalment, però, aquest dimecres, el Govern ha retirat els pressupostos. Ho ha fet l'endemà que tant la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, com la consellera d'Economia, Alícia Romero, neguessin públicament que el govern fos en aquest escenari. PSC i ERC van fer públic un comunicat a primera hora del matí en què anunciaven l'acord de retirar el projecte i acordar un nou text abans que acabi el període de sessions, és a dir, abans del mes de juliol.
I la cessió de l'IRPF? Aquest divendres, la consellera d'Economia en declaracions a TV3 instava ERC a què reclami a la Generalitat allò que depengui de les seves competències —malgrat que l'acord d'investidura entre PSC i ERC sí que inclou qüestions que afecten el govern espanyol—, mentre que Junqueras en declaracions a Catalunya Ràdio va admetre que la cessió de l'IRPF ja no és una línia vermella.
Al final, com a la faula, el Govern no té pressupostos i ERC no té cap compromís sobre la cessió de l'IRPF a Catalunya que havia acordat a canvi d'investir Illa. I, en canvi, tant l'un com l'altre han exhibit les seves febleses i han patit un fort desgast. I la pregunta, de nou, és: per què s'han hagut de menjar mig gripau cadascú?