Salvador Illa s'ha convertit en un dels principals puntals de Pedro Sánchez des que va arribar a la presidència de la Generalitat. Igualment, fa dos anys també el president espanyol va ser protagonista de la campanya electoral que va portar Illa al Govern. Just dos dies abans de l'inici d'aquella campanya, Sánchez va anunciar a través d'una carta a la ciutadania que cancel·lava la seva agenda per reflexionar sobre el seu futur arran de l'obertura de diligències judicials contra la seva dona, Begoña Gómez. Van ser cinc dies de parèntesi que van mantenir amb l'ai al cor la militància socialista, que fins i tot va muntar manifestacions davant de la seu del PSOE al crit de Pedro queda't. La notícia va polaritzar l'inici de la campanya electoral al Parlament i va marcar els comicis. Un cop retornat i amb la militància encara en xoc, Sánchez es va abocar en la cursa d'Illa, que de retruc es convertia en la seva pròpia cursa. La victòria del PSC en aquells comicis havia de servir per apuntar-se una victòria i injectar optimisme a les files d'un PSOE ja molt colpejat. Però va ser un pedaç temporal perquè la immersió de Sánchez en l'abisme d'acusacions de corrupció del seu entorn no havia fet més que començar.
Dos anys més tard, el setge judicial ha continuat tancant-se al voltant del president espanyol, que ha hagut de patir una nova setmana horribilis. I el PSOE es remou inquiet. Tot i que el comitè federal tanca files amb el seu secretari general, s'han repetit les crides de l'expresident Felipe González a convocar eleccons. Però el suport d'Illa a Sánchez continua inalterable. El president de la Generalitat i primer secretari del PSC manté el seu aval entusiasta i sense embuts. En el darrer consell nacional del PSC, a finals de maig, va descriure Sánchez com un "referent moral i de dignitat". La setmana passada en la sessió de control al Parlament, el president tampoc no va dubtar quan el popular Alejandro Fernández el va desafiar a posar la mà al foc per Sánchez. "El millor president del Govern que ha tingut Espanya", va sentenciar davant de l'hemicicle. Per si algú tenia algun dubte, aquest dissabte ha escenificat el seu suport davant del Comitè Federal del PSOE.
Del Chilli a les despeses electorals
Tot plegat a pesar que el president català ha sentit caure ben a prop els obusos judicials que assetgen Sánchez. PP i Vox han intentat vincular Illa amb insistència al cas Mascaretes a través d'una empresària xinesa Xiaojuan Li, en cerca i captura per haver venut material defectuós al Ministeri de Sanitat quan l'ara president ocupava aquella cartera. "No tinc ni punyetera idea de qui és el Chilli", va arribar a respondre Illa al popular Alejandro Fernández.
A finals de maig va ser el jutge del cas Leire, Santiago Pedraz, qui va fer esborronar els socialistes catalans quan va reclamar tota la informació sobre les despeses de la darrera campanya electoral del PSC al Parlament, la que va portar Illa al Govern el 2024. El jutge investigava si la campanya d'Illa s'havia convertit en la via del PSOE per a un suposat pagament a la periodista Patricia López de Crònica Libre, una de les implicades de la trama de Leire Díez. La investigació va concloure després que el pagament a la periodista de Crònica Libre es va fer través d'una agència de mitjans de Barcelona, IKI Group, en el marc de la campanya electoral de les eleccions europees que es van celebrar el juny d'aquell mateix any. El PSC va desmentir a través d'una nota de premsa que aquella empresa fos una de les agències de mitjans que utilitza.
Malgrat tot, PP i Vox no han afluixat la pressió i dimarts d'aquesta setmana han tornat a portar a la Mesa del Parlament la petició que Illa comparegui per donar explicacions sobre els casos de corrupció. PSC, ERC i Comuns han evitat que la petició de compareixença prosperés. No és el primer cop. També van haver de blocar una altra petició en el mateix sentit a la Junta de Portaveus el passat 2 de juny.
També el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha interrogat aquest dissabte Illa durant la seva intervenció al congrés del PP català sobre el seu suport a Sánchez. Fins i tot li ha retret excessiva subordinació del PSC al PSOE. "No sé què li deu el senyor Illa al senyor Sánchez. No sé per què li fa costat incondicionalment; no ho sé. No sé per què fa el que Sánchez l'obliga. El que sí que sé és que quan es parla molt d'autonomia de Catalunya, home, una mica de distància sobre Sánchez hauria d'adoptar el PSC", ha ironitzat.
Pressupostos
Tot plegat amenaça d'eclipsar la setmana vinent una de les fites més importants que aconseguirà el Govern d'Illa, l'aprovació d'uns pressupostos de la Generalitat per primer cop des del 2023. En arribar a la Plaça Sant Jaume l'agost del 2024, Illa va desestimar presentar els comptes per aquell any i va decidir apostar per impulsar els del 2025. No obstant això, tampoc se'n va sortir en el següent exercici ni va aconseguir tancar els pressupostos d'aquest any abans de l'1 de gener, com marca la llei. Han calgut sis mesos per aconseguir fumata blanca i els pressupostos entraran en vigor quan ja s'haurà superat la meitat de l'exercici. La raó ha estat la negativa del govern espanyol a fer el gest que reclamava ERC a favor de la cessió de l'IRPF a Catalunya com a condició prèvia per a seure a negociar els pressupostos. En aquests sis mesos, Illa fins i tot va plantejar un torcebraç al partit d'Oriol Junqueras tramitant el projecte al Parlament sense haver-lo consensuat prèviament amb els socis republicans. ERC va aguantar l'envit i a mitjan març el Govern va haver de retirar els pressupostos. No havia passat mai que un Govern retirés del Parlament el projecte pressupostari per evitar que el tombés l'hemicicle. A canvi, ERC va renunciar al gest que reclamava sobre la cessió de l'IRPF, i un mes més tard es va anunciar l'acord per als comptes.
Els pressupostos que dijous haurà de ratificar el ple del Parlament pugen a 49.162 milions d'euros, la qual cosa representa un 22% respecte als darrers comptes aprovats, fa tres anys, i un 10,3% en relació amb els comptes prorrogats el 2025 i amb les ampliacions de crèdit. Això no obstant, més enllà de les grans xifres, representarà un baló d'oxigen per al Govern d'Illa. La no aprovació dels pressupostos no només hauria foradat de manera considerable el seu discurs sobre la normalització i l'estabilitat política, sinó que hauria atiat les veus reclamant la convocatòria d'eleccions davant de la incapacitat del Govern de tirar endavant els seus projectes. Els d'aquest any apareixen, a més, com la darrera oportunitat per aprovar uns comptes, atès que el cicle electoral que es posa en marxa l'any vinent amb les eleccions municipals i generals fa gairebé impossible pensar en la possibilitat que hi hagi nous pressupostos el 2027.