El president del Govern, Salvador Illa, ha alertat aquest dimarts que hi ha un "risc real" que de les eleccions al Congrés dels Diputats del pròxim 29 de novembre en surti un executiu que impulsi un "atac directe" a l'autogovern de Catalunya i "es plantegi com a horitzó derogar i anar enrere". Durant la presentació de l'Informe Autogovern 2025, el president de la Generalitat ha indicat que el 29N "està en joc si hi ha un govern al conjunt d'Espanya que cregui en el govern de Catalunya, o, en canvi, un govern que es plantegi com a horitzó derogar" l'Estatut i el Govern de Catalunya. En el mateix acte, el líder socialista s'ha preguntat "com es pot governar Espanya" anant "contra les comunitats autònomes i contra les seves nacionalitats". A parer seu, no és un horitzó "desitjable" que a l'Estat hi hagi un govern espanyol, que segons totes les enquestes podria liderar el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, pactant amb Vox, que actuï "negant la riquesa que significa la llengua catalana.
Illa ha destacat que la posició de defensa de l'autogovern i les autonomies, així com de les llengües pròpies de les nacions de l'Estat "no era una cosa àmplia" ni "consensuada" en el passat, però que "avui" tampoc "és pas així". En canvi, ha reivindicat que el desplegament de l'Estat de les autonomies amb un horitzó "quasi federal" ha estat "un èxit i un guany per a tots plegats", malgrat que "alguns ho posin en discussió". "Els qui no van entendre la voluntat d'autogovern de Catalunya fa 50 anys crec que continuen sense entendre-la ara, i cal insistir-hi perquè volem més autogovern per millorar la vida dels ciutadans", ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat que el sistema d'autogovern i de les autonomies permet "particularitzar polítiques" a la realitat catalana.
Autogovern per solucionar els problemes dels catalans
En aquest sentit, ha assenyalat el de l'habitatge com un dels àmbits d'actuació que es beneficien de l'autogovern de Catalunya. "No vol dir que pugui fer-hi coses el govern d'Espanya, que n'ha de fer i que n'ha fet. No vol dir que no puguin fer-hi coses les institucions europees", ha assenyalat, però ha remarcat que la Generalitat pot actuar per resoldre la qüestió "que més afecta" la ciutadania. Illa ha insistit a defensar la proposta de compra conjunta d'habitatges, que ja va fer el president durant el debat de política general, i que consisteix a un model de copropietat entre la Generalitat i particulars per facilitar l'accés a un habitatge a majors de 40 anys.
També ha remarcat àmbits com el de la seguretat, on ha apostat per augmentar la plantilla dels Mossos d'Esquadra fins als 25.000 agents l'any 2030. El president també ha indicat que la Generalitat ha de "planificar les infraestructures" com l'Aeroport del Prat o el Quart Cinturó de cara a la dècada vinent per fer fronts a l'augment poblacional previst, i també a ampliar la presència de Catalunya a Europa. "No es pot governar avui sense ser presents al món", ha sentenciat.
Presentació de l'Informe Autogovern 2025
Sobre l'Informe Autogovern 2025, Illa ha admès que li ha agradat el plantejament perquè "no tot és negatiu ni dramàtic", si bé "hi ha coses a millorar". "Al final, el meu objectiu és mirar sobretot no allò que va bé, perquè és millor no tocar-ho, sinó allò que es pot millorar", ha dit. "Jo penso que el camí que estem recorrent des de Catalunya és un camí correcte. Voldríem tots que anés més de pressa, voldríem tots que fos tot més ràpid, però les coses no es fan en un dia. Marcar expectatives impossibles acaba generant frustració, governi qui governi", ha advertit. En canvi, el president ha celebrat que Catalunya "avança en temes de generar prosperitat" i també "de repartir-la millor".
Tanmateix, l'Informe assenyala que l'economia mostra un "dinamisme elevat" amb una taxa d'atur a la baixa, però amb reptes estructurals com l'atur juvenil, els alts nivells de temporalitat i la bretxa de gènere. També assenyala que el creixement econòmic "no es tradueix en un nivell equivalent de benestar" per a la ciutadania, i que el dèficit fiscal (que xifra entre el 5,7% i el 8,2% del PIB català l'any 2022) és un dels factors que més condiciona l'economia catalana en negatiu. La inversió estatal presenta, segons l'IA2025, "nivells d'execució sistemàticament baixos" i un volum pressupostat que no s'ajusta al pes econòmic i demogràfic de Catalunya, que té conseqüències directes a la competitivitat i l'autogovern català.