L’habitatge ha estat un dels grans eixos del debat de política general i ha tornat a evidenciar les dificultats del Govern de Salvador Illa per trobar una majoria estable al Parlament al voltant de les seves principals mesures. La proposta estrella del president, destinada a facilitar la compra d’habitatge a persones de més de 40 anys mitjançant una adquisició compartida amb la Generalitat, ha estat rebutjada pel ple, mentre que la cambra sí que ha aprovat diverses iniciatives de l’oposició i dels socis d’investidura en matèria fiscal, de protecció davant dels desnonaments i de competències.
La iniciativa d’Illa, dotada amb un fons inicial de 100 milions d’euros, preveia que la Generalitat pogués adquirir una part d’un habitatge juntament amb particulars majors de 40 anys que disposin d’ingressos estables però tinguin dificultats per accedir a una hipoteca. El mecanisme es basa en diverses figures previstes al Codi civil de Catalunya que, segons el Govern, fins ara no s’havien utilitzat amb aquesta finalitat.
L'abstenció dels Comuns, clau
En el cas de persones de fins a 55 anys, l’Administració assumiria el 50% de la propietat i el particular podria viure-hi com a propietari durant 50 anys. A partir dels 56 anys, la participació de la Generalitat seria del 60% i el període d’ús com a propietari s’estendria durant 40 anys. El sistema permetria vendre l’habitatge o deixar-lo en herència, mentre que la Generalitat tindria preferència per recomprar-lo en cas de venda per mantenir-lo dins del parc d’habitatge protegit. La proposta, però, només ha rebut els vots favorables del PSC i ERC. Els Comuns s’han abstingut, mentre que Junts, el PPC, Vox, la CUP i Aliança Catalana hi han votat en contra. Els Comuns han justificat la seva posició reclamant al Govern que compleixi abans els compromisos que ja té acordats en matèria d’habitatge, entre els quals situen la unitat antidesnonaments.
El resultat permet al Govern mantenir la seva aposta per aquesta fórmula, que Illa va presentar com una via "inèdita" per facilitar l’accés a la propietat, però posa de manifest que no ha aconseguit convertir-la en una proposta transversal de la cambra. De fet, l’Executiu ja havia optat per no sotmetre a votació algunes de les altres mesures anunciades pel president, com el nou fons per adquirir habitatges en casos de desnonament o l’ampliació dels préstecs per finançar l’entrada del primer pis. Són mesures que el Govern preveu desplegar igualment.
El Parlament reclama el traspàs integral de les competències d’habitatge
En paral·lel, el ple ha aprovat una proposta de resolució de la CUP que reclama al govern espanyol el traspàs integral de les competències en matèria d’habitatge a Catalunya. La iniciativa ha tirat endavant amb l’oposició únicament del PP i Vox. La votació situa sobre la taula una de les reivindicacions recurrents de l’independentisme en matèria d’habitatge: que la Generalitat disposi de totes les eines necessàries per desplegar una política pròpia en un àmbit que ha estat un dels principals fronts de conflicte polític entre Catalunya i l’Estat.
La cambra també ha aprovat altres mesures relacionades amb la fiscalitat i l’accés a l’habitatge. A proposta d’ERC, el Parlament ha reclamat al Congrés una rebaixa de l’IVA per a la compra del primer habitatge nou destinat a residència habitual i permanent. També ha aprovat modificar la normativa de les hisendes locals perquè els ajuntaments puguin gravar més els habitatges d’ús turístic i les segones residències en zones de mercat tensionat. ERC també ha aconseguit que prosperi una proposta per reformar el règim fiscal de les SOCIMI i condicionar els seus beneficis fiscals a una aportació efectiva d’habitatge de lloguer assequible, habitual i permanent, amb l’exclusió dels usos turístics.
Junts planteja una rebaixa de l’ITP que el Parlament rebutja
La fiscalitat ha estat un altre dels punts de discrepància. Junts ha defensat una proposta de resolució per reduir l’impost de transmissions patrimonials (ITP) en l’adquisició del primer habitatge habitual, però la iniciativa no ha tirat endavant. La proposta plantejava situar el tipus en el 3% per a l’habitatge habitual en el cas dels menors de 40 anys, les famílies nombroses i les famílies monoparentals, amb un límit de renda de 83.500 euros en el cas d’una persona i de 86.000 euros si es tracta de dues persones. En els municipis rurals amb risc de despoblament, el tipus proposat era del 2%. Per a la resta de persones físiques, Junts plantejava situar el tipus general en el 5%, mentre que proposava elevar fins al 30% la tributació de les adquisicions d’habitatges per part de fons voltor.
La proposta de Junts no ha obtingut prou suport al ple. En canvi, sí que ha prosperat una proposta pactada entre el PSC i ERC per crear un grup de treball que estudiï possibles rebaixes fiscals vinculades a l’habitatge. L’acord permet als dos socis d’investidura abordar la fiscalitat sense assumir, de moment, una rebaixa concreta de l’ITP.
Acords sobre desnonaments, Blackstone i fiscalitat
El paquet de resolucions també ha deixat altres acords. El Parlament ha aprovat impulsar modificacions legislatives a l’Estat perquè no es puguin executar desnonaments de persones vulnerables, una de les demandes que els Comuns havien situat entre les seves prioritats. També ha prosperat una proposta per adquirir 400 habitatges al fons Blackstone. Els Comuns han aconseguit igualment que la cambra doni suport a impulsar una reforma fiscal en la línia de la taxa Zucman, amb un impost anual mínim del 2% sobre les grans fortunes.
En canvi, no han tirat endavant diverses de les propostes dels Comuns, entre elles una rebaixa de la fiscalitat per al primer habitatge i la petició de promoure al Congrés una reforma legal per establir lloguers indefinits. Tampoc han prosperat les iniciatives que reclamaven més pressió fiscal sobre els especuladors o l’expulsió dels grans fons d’inversió del negoci de l’habitatge. El PP, per la seva banda, ha aconseguit aprovar una proposta que reclama reduir la fiscalitat vinculada a l’habitatge per facilitar l’accés al lloguer o a la propietat, sense concretar en el text una mesura fiscal determinada.