Tret de sortida del PSC al seu full de ruta per arribar a la Generalitat. El seu candidat a les eleccions del 12 de maig, Salvador Illa, ha desplegat aquest dijous al vespre davant més de 1.200 persones i representants de sectors molt diversos de la societat civil al Museu Marítim de Barcelona el model de país que proposa i que vol implementar si és elegit president. L'actual cap de l'oposició es proposa "unir i servir" per a una tercera "gran transformació social" que posi els serveis socials com a primera prioritat en un context de "canvi d'època" i que requereix "decisions polítiques rellevants". En aquesta línia, Illa s'ha compromès a crear un comissionat de l'autogovern que depengui de Presidència si és elegit cap de l'executiu, que faci una auditoria dels serveis públics dels darrers deu anys, amb l'objectiu de saber "on som i cap a on hem d'anar". Paral·lelament, el primer secretari dels socialistes catalans ha situat com a un dels principals eixos la "consolidació, millora i ampliació de l'autogovern", un finançament on defensa el consorci tributari i el respecte al principi d'ordinalitat o triar com a primera mesura un decret per combatre la sequera, dotat amb 3.500 milions d'euros.
🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, candidats i tota la informació
Al llarg de la seva conferència, Salvador Illa ha afirmat que ens trobem en un "punt d'inflexió de la història, que es manifesta en quatre eixos: geopolític, econòmic, climàtic i tecnològic". En aquest marc, ha indicat el socialista, Catalunya "ha perdut una dècada", i per "reactivar-la" ha erigit una tercera gran transformació que es produeixi en el marc d'una Europa que "camini cap a un horitzó federal", on per ser-hi "cal formar part d'Espanya i el país s'hi ha d'implicar per fer-la millor, més plural i diversa i veure Espanya com una font d'enriquiment". Justament apel·lant al lema d''Unir i servir', Illa ha sostingut que "en un moment en què Espanya està estenent amb generositat la mà a Catalunya, no en podem quedar al marge". De fet, el candidat del PSC ha postulat que Catalunya ha de deixar enrere l'actitud de "confrontació" i apostar per la "col·laboració". "El país i la seva gent funciona, la gent té empenta i hi ha energia. M'ofereixo i em comprometo a liderar la tercera gran transformació, la millor Catalunya està per venir", ha sentenciat. Sobre el Govern que planteja, ha indicat que vol que sigui per sobre d'"ideologies i partits" i que defensi el catalanisme polític.
La tercera gran transformació social
Abans d'aprofundir en els detalls de la tercera gran transformació, el primer secretari del PSC ha recordat quines van ser les altres dues: una primera, entre els anys 70 i 80, que va servir per "recuperar i desplegar l'autogovern de Catalunya, la potencialitat del món municipal o les diputacions". En aquest sentit, ha destacat el lideratge de Jordi Pujol i el "paper molt rellevant" que va tenir l'espai polític socialista: "En aquell moment, Catalunya no va romandre d'esquena a les transformacions que vivia Espanya", ha manifestat, recordant el paper de dos pares de la Constitució, com Miquel Roca o Jordi Solé Tura. Pel que fa a la segona, Illa ha destacat que va ser durant la primera dècada del segle, amb els presidents Pasqual Maragall i José Montilla, que va consistir en "l'expansió de l'àmbit social".
Ara, a parer d'Illa, toca aquesta nova transformació, basada en la priorització dels serveis públics: "Aquests darrers deu anys no han estat ben aprofitats. El balanç no és bo. Afrontem la sequera més severa en cent anys i no hi estem preparats, les polítiques d'educació són avui a la cua, no hem estat capaços d'ampliar i actualitzar les nostres infraestructures, estem estancats en energia renovable. Ara calen uns serveis públics que generin prosperitat i cohesionin territorialment i socialment el país".
Les claus del finançament: el desplegament de l'Estatut
Durant el transcurs de la seva conferència, el dirigent socialista ha fet bandera d'una política de "mà estesa" i d'entesa: "Catalunya ha avançat quan hi ha hagut acords". Per això, ha sostingut que un dels primers pactes transversals que ha d'haver-hi és en matèria de finançament. Sobre aquesta qüestió, Illa ha desgranat "tres premisses i cinc tesis". Pel que fa a les primeres, el cap de l'oposició creu que en aquests darrers deu anys "no s'ha fet cap avenç" en finançament perquè "no s'ha participat en les taules de discussió". Alhora, ha marcat distàncies amb les propostes de finançament singular, ja que considera que calen iniciatives "viables i realistes": "Això no vol dir que no siguem ambiciosos, però cal tocar de peus a terra, i no es pot fer servir la necessitat —que existeix— com una excusa permanent per no tenir autoexigència ni per no fer la feina que ens correspon".
Ha estat aleshores quan Salvador Illa ha recorregut a l'Estatut del 2006 per detallar el seu model: "Primer, cal una gestió molt més eficient dels recursos propis, no és comprensible que enmig d'una sequera el romanent de tresoreria de l'Agència Catalana de l'Aigua sigui de 500 milions o que hi hagi una desviació de 2.400 milions d'un pressupost". A partir d'aquí, ha instat al "desplegament de l'autogovern", recordant que l'Estatut preveu la creació d'un consorci tributari conjunt entre la hisenda espanyola i la catalana "que ha passat els filtres del Tribunal Constitucional": "Per què no ho aprofitem?", s'ha preguntat. Posteriorment, Illa ha apel·lat a fer pinya amb el govern espanyol per combatre el dúmping fiscal entre les comunitats autònomes: "Catalunya ha d'alçar la veu i treballar amb eficàcia per corregir això".
Més enllà del consorci tributari, el socialista ha fet referència al principi d'ordinalitat, destacant que no està d'acord amb el fet que Catalunya sigui la tercera en aportació de recursos a l'Estat i la catorzena a l'hora de rebre'ls: "Això ho entén tothom, qualsevol màxim representant de qualsevol territori d'Espanya defensaria que això no és just". Però, a banda de solucionar aquest greuge, Salvador Illa ha subratllat que vol un "millor finançament" per "generar més prosperitat i reduir desigualtats": "Vull un acord social de finançament".
Comissionat d'autogovern, sequera i reforma de l'Administració
Per posar els serveis públics al capdavant, Salvador Illa creu que cal saber en quin punt es troben. Per això, ha anunciat que crearà un comissionat de l'autogovern que tingui com a primera tasca fer una auditoria dels serveis públics durant la darrera dècada: "No es tracta d'anar contra ningú, sinó de saber on som, què ha passat i què hem de fer". Un altre compromís ha estat l'anunci d'un decret extraordinari per fer front a la sequera, amb un import de 3.500 milions d'euros, que serà la primera mesura que adopti si és president: "Necessitem un pla de xoc de la mà dels ajuntaments a curt termini i fer les infraestructures de millora del reg, la dessalació i regeneració d'aigua a mitjà termini". A més, ha defensat una "actualització" de les infraestructures aeroportuàries, portuàries i ferroviàries.
Encara en matèria d'autogovern, el cap de llista dels socialistes per al 12-M advoca per reformar l'Administració amb la finalitat de reduir-ne la burocràcia. En relació amb les institucions catalanes, Salvador Illa vol "recuperar-ne el prestigi" a través de la "consolidació, millora i ampliació de l'autogovern". De nou, el primer secretari del PSC ha fet referència a l'Estatut, manifestant que la Generalitat té competència exclusiva en catorze àmbits —com una llei electoral o una llei de caça— i cinquanta més per acordar amb el govern espanyol a través de traspassos "en el marc legal vigent".
Els representants de la societat civil que han escoltat Illa
L'acte, celebrat a la Sala Gran de les Drassanes del Museu Marítim de Barcelona, ha aplegat més de 1.200 persones d'ideologies ben diferents. Entre els assistents hi havia un bon grapat de representants de la societat civil, com ara empresaris, líders sindicals com Camil Ros (UGT), líders patronals com Josep Sánchez Llibre (president de Foment del Treball), Antoni Cañete (Pimec), Xavier Panés (Cecot); gerents d'hospitals, presidents de federacions esportives, dirigents culturals o rectors universitaris. En el pla de persones amb trajectòria política, també hi havia personalitats com el ministre Jordi Hereu, l'expresident José Montilla, Miquel Roca, Miquel Sàmper, Miquel Iceta o Santi Vila, a més de la plana major de l'executiva socialista i dels candidats que van a la llista.
Dimarts passat, el PSC va estrenar el lema 'Unir i servir', que és l'eslògan que ha marcat el títol de la conferència on Salvador Illa ha exposat el seu model de país. Aquest lema només es farà servir durant la precampanya dels socialistes. Encara sobre aquesta qüestió, la viceprimera secretària del partit i cap de campanya per al 12-M, Lluïsa Moret, exposava que aquests verbs simbolitzen el "perquè" volen governar Catalunya i "amb quins objectius" ho volen fer.