Decepció al Govern de la Generalitat amb el nou revés que ha rebut l'oficialitat del català a la UE. El president, Salvador Illa, que ha seguit el debat des de Tòquio on es troba de viatge oficial, ha carregat contra el líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, pels moviments del seu partit per bloquejar l'oficialitat del català, però també del gallec i l'euskera, els quals haurien provocat que el Consell d'Afers Generals hagi decidit un cop més ajornar aquesta petició.
"Vull manifestar la meva absoluta decepció amb el PP per una actitud obstruccionista. Interpel·lo directament al seu president, el senyor Alberto Núñez Feijoo, per treballar contra oficialitat del català, el gallec -la seva pròpia llengua- i l'euskera a la UE. Crec que això deixa ben a les clares quina és la seva comprensió de la pluralitat a Espanya i, des del meu punt de vista, l’inhabilita per governar Espanya", ha retret.
Des del Govern es responsabilitza la formació de Feijóo d'haver intervingut per tombar la iniciativa amb la qual Pedro Sánchez intentava apuntalar el suport de Junts al seu executiu. Segons aquesta versió, el PP hauria pressionat governs de la família popular europea per fer descarrilar la proposta. L'oficialitat del català a la UE era un dels compromisos que havia assumit el PSOE per garantir-se el vot de Junts al Congrés quan es va posar en marxa la legislatura.
Més a prop
Malgrat la decepció evident per un resultat que aquest cop s'havia vist a tocar de dits, Illa ha mostrat la "rotunda confiança en què avui s'està més a prop d'assumir l'oficialitat a la UE". Ha argumentat que cada cop més països estan a favor de l'oficialitat; i ha agraït la feina que el govern de Pedro Sánchez "ha fet i seguirà fent" per aconseguir aquest objectiu. Amb tot ha admès que assumir la unanimitat de 17 països no és senzill. Per aquesta raó, el president ha volgut també dirigir un missatge als governs europeus als qui ha advertit que "Catalunya és un país profundament europeista, que reconeix i se sent partícip del projecte europeu i dels valors que l'inspiren".
Ha insistit que aquestes tres llengües abracen territoris amb 20 milions de persones i són patrimoni d'Espanya, d'Europa i patrimoni universal. "Representen una manera d'entendre, ser, viure i conviure i quan aquestes llengües aconsegueixin l'oficialitat això enfortirà Europa", ha advertit.
El Consell d'Afers Generals de la UE ha ajornat aquest migdia a Brussel·les la votació sobre l'oficialitat del català després que una desena de països han demanat més temps per decidir sobre el tema. Els dubtes sobre el debat han planat des de primera hora del matí quan països com Finlàndia, però també Alemanya o Suècia han mostrat obertament les seves reticències.
El president, que es troba en el segon dia de viatge al Japó, s'ha mantingut al corrent de les negociacions que fins al darrer moment ha dut a terme el govern espanyol i ha evitat qualsevol especulació sobre el desllorigador del debat. Això no obstant, a partir del moment en què a primera hora del matí a Brussel·les, països com Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria han expressat les seves reticències, un evident pessimisme s'ha instal·lat entre els membres de la delegació present al Japó.