L'habitatge ha estat de nou un dels principals protagonistes del debat de política general d'aquest any, el segon que protagonitza Salvador Illa, i que aquest dimarts s'ha posat en marxa al Parlament. El president ha anunciat que el seu executiu mobilitzarà sòl per permetre la construcció de 210.000 nous habitatges "potencials", dels quals entre el 40 i 50% serà de protecció oficial. En un discurs d'una hora i tres quarts, Illa ha tret pit de l'obra del seu Govern durant el darrer any. "Hem posat Catalunya en marxa per atendre el present i avançar-nos al futur. Posar en marxa un país vol dir deixar enrere la indecisió i la paràlisi per decidir i actuar", ha assegurat tot just començar la intervenció, mentre que en el darrer tram ha assenyalat el retorn d'empreses que el 2017 van abandonar Catalunya.
Després de recordar que fa un any va anunciar 50.000 nous habitatges protegits en l'horitzó del 2030, ha garantit que s'està complint amb el pla per complir aquests objectius, gràcies als 670 solars que han aflorat els ajuntaments amb 22.241 habitatges potencials. Però ha afegit que "Catalunya ha d'augmentar i pot augmentar l'oferta habitatge", per la qual cosa ha anunciat un acord de país per impulsar la construcció, "activant de manera imminent tots els planejaments urbanístics" i en "col·laboració amb els promotors", atès que aquest cop la proposta del president requereix de l'imprescindible suport del sector privat.
Canvi de paradigma
"Cal un canvi de paradigma en urbanisme", ha reclamat. En aquest punt ha explicat que hi ha 57 sectors de sol a tot Catalunya pendents de planejament que poden generar 118.000 habitatges, que es revisarà per augmentar la densitat i edificabilitat per assolir 160.000 habitatges potencials. Aquestes àrees, junt amb la resta d'àrees que el govern ha detectat que tenen ja aprovats els respectius plantejaments han de permetre sumar els 210.000 habitatges, que ha anunciat Illa.
Junts amb l'habitatge, Illa ha situat la seguretat com una altra de les "prioritats correctes" del Govern a les quals ha afegit la prosperitat compartida. En matèria de seguretat, després de proclamar un "qui la fa la paga", ha garantit la màxima contundència contra els qui utilitzen la seguretat per "treure rèdit polític, sembrar odi i discòrdia". Ha assegurat que Catalunya és més segura, hi ha menys delictes i més eficàcia policial, tot i que sí ha admès la tendència a l'alça dels delictes sexuals.
Entre les prioritats del Govern, Illa s'ha referit a la necessitat de "recuperar la institucionalitat", perquè "sense institucions democràtiques no hi ha progrés, ni convivència ni llibertat possibles"; reformar l'administració; atendre les emergències a Catalunya en aigua i energia; revertir mancances "molt palpables", en particular a Rodalies. Mentre que entre els anuncis que ha plantejat davant la Cambra hi ha el compromís de reduir a la meitat el temps de resolució de la valoració de la discapacitat i la dependència, o el d'augmentar un 50% les places per cursar Medicina a Catalunya fins al 2031.
Pressupostos
Illa no ha evitat el debat sobre els pressupostos, tot i que s'ha ventilat ràpidament. Després de reiterar el compromís a ERC i Comuns de complir els compromisos d'investidura, ha admès que els diputats del PSC sols no podran tirar endavant els comptes, però ha assegurat que la seva prioritat és "tenir bons pressupostos i tan aviat com es pugui, per aquest ordre". És a dir, que les negociacions s'allargaran.
Pel que fa al finançament, ha assegurat que és un compromís troncal del seu govern, tot i que ha admès que és complex, ha reclamat altura de mides i ha advertit que no li agrada eternitzar els debats, però sap tenir paciència per aconseguir bons acords.
Tampoc ha esquivat el debat de la immigració, tot i que no ha aportat cap novetat. Ha assegurat que enriqueix Catalunya i que no farà el joc a la pretensió d'alguns de dividir la immigració bona o dolenta en funció del color de la pell. "No permetem que els discursos d'odi arrelin a Catalunya. La resposta de Catalunya serà exemplar", ha assegurat.
Gaza
Gaza ha estat també presenta a la intervenció del president. Illa s'ha referit al retorn avui de la cupaire Pilar Castillejo, que ha participat en la flotilla humanitària bloquejada pel govern israelià abans d'arribar a Gaza i ha lloat la iniciativa. Ha condemnat l'atemptat de Hamàs contra Israel que avui fa dos anys va provocar 1.200 morts i l'inici de la guerra a Gaza, però ha exigit un "alto el foc real i efectiu" i un "acord just" que permeti una sortida que garanteixi la convivència a aquell territori. El president ha anunciat que el seu Govern posarà en marxa del programa Catalunya casa d'acollida palestina, per acollir i fomentar les estades culturals de joves palestins a Catalunya. A més, ha anunciat que es destinaran 2 milions d'euros en els pròxims pressupostos per a la reconstrucció d'aquell territori.
El president ha obert la seva intervenció recordant l'absència de Carles Puigdemont i Lluís Puig a l'hemicicle i insistint en l'exigència que se'ls apliqui l'amnistia.
Un cop ha acabat el discurs, després d'una hora i tres quarts, s'ha aixecat la sessió. El debat es reprendrà dimecres amb la intervenció dels grups.