La reunió entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president a l'exili, Carles Puigdemont, aquest dimarts a Brussel·les ha de servir per enviar un missatge sobre la necessitat del diàleg en democràcia. Així ho ha assegurat Illa en una entrevista a Catalunya Ràdio en què ha explicat que la trobada se celebrarà a iniciativa seva, perquè "ara toca" fer-la i forma part de les reunions que ha mantingut amb tots els presidents de la Generalitat que l'han precedit.
La cita entre els dos presidents ha estat una de les qüestions més espinoses amb què s'ha trobat el Govern d'Illa des de l'inici de la legislatura i una de les reclamacions recurrents de Junts, i aquest dilluns l'executiu i la formació de Puigdemont han anunciat que se celebrarà a la delegació de la Generalitat en la capital belga a un quart de cinc d'aquest dimarts.
"Ara toca"
En ser interrogat al respecte, Illa ha recordat que des del primer moment va deixar clar que es reunirien quan fos el moment i ha argumentat que "ara toca" celebrar la trobada per "enviar un missatge que en democràcia el diàleg és el motor primer". "El que posa en marxa el cotxe, el motor d'arrencada del cotxe en democràcia és el diàleg", ha subratllat el president, que al llarg de l'entrevista s'havia referit a la tensió que existeix a la política espanyola per advertir que "l'agror del debat polític, de la conversa a la política espanyola, no s'adiu amb la realitat del país".
Això no obstant, ha evitat concretar si n'havia parlat amb el president espanyol, Pedro Sánchez. "N'he parlat amb qui havia de parlar d'aquesta qüestió", s'ha limitat a respondre, tot i que ha insistit que es tracta d'una decisió que ha pres ell perquè li correspon a ell. En qualsevol cas, la trobada d'aquest dimarts es converteix en un moviment gens menor en un moment de màxima feblesa del govern de Pedro Sáchez a Madrid i després que Junts ha exigit repetidament al PSOE a canvi dels seus vots al Congrés un gest de reconeixement a Puigdemont amb una reunió formal.
Respecte
Illa ha argumentat que es veurà amb Puigdemont igual com s'ha vist amb la resta de presidents que l'han precedit als quals, ha insistit, vol mostrar el seu respecte més enllà de les diferències que els separen, perquè "han intentat fer el millor per Catalunya, cadascú des de la seva òptica".
El cap de l'executiu català ha assegurat que li hauria agradat poder convocar la reunió amb Puigdemont al Saló Montserrat, l'avantsala al seu despatx al Palau de la Generalitat on habitual rep les visites, i haver-la celebrat "fa bastants mesos". En aquest sentit, ha insistit a reclamar l'aplicació al líder de Junts de l'amnistia, la constitucionalitat de la qual ha estat refrendada pel TC, i ha reiterat que l'aprovació d'aquesta mesura ha estat per a Catalunya "una decisió encertada i després que s'ha aprovat les coses estan millor". "Ha estat una decisió difícil, de coratge, però ha resultat positivament. És una bona decisió i quan abans s'apliqui amb diligència ens anirà a tots millor. Tots hem de poder desenvolupar la nostra tasca política sense cap restricció", ha assegurat.
Jordi Pujol
Pel que fa al judici al president Jordi Pujol i els seus fills que començarà aquest mes de novembre a l'Audiència Nacional, Illa ha evitat pronunciar-se sobre l'exlíder nacionalista, de 95 anys, hauria de quedar exempt d'assistir-hi, tot i que ha reiterat el seu màxim respecte per ell igual com la resta de presidents. "Correspondrà a les autoritats judicials dir què s'ha de fer. Hi ha mecanismes per prendre en consideració, però no em correspon a mi", ha argumentat.
Finançament i privilegis de Madrid
En el capítol de finançament, Illa ha assegurat que per primer cop des del 2014 en què va caducar l'actual model s'ha produït un pas concret cap a un nou sistema, amb la proposta acordada a la comissió bilateral Estat-Generalitat; ha insistit que treballen per desplegar-la i que aviat hi haurà notícies sobre la concreció d'aquell model "quan estigui prou madur", "en les pròximes setmanes o mesos". "M’agradarà que quan les tinguem, tinguem tots el coratge i la valentia d’intentar un consens a Catalunya i treballar perquè es millori el finançament de Catalunya", ha reclamat, en un missatge a Junts, però que també ha volgut adreçar a "altres autonomies que s'hi veuran beneficiades i que van dient que no, que no, que no... i després s'hi apunten".
En el cas de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, ha retret que "Madrid sí que té privilegis com a capital que és d'Espanya i té una singularitat"; ha assegurat que Catalunya no demana privilegis, sinó un plantejament "onze contra onze i l'àrbitre neutral", i ha retret que la capital espanyola "està practicant una política fiscal insolidària, que desplaça bases contributives d'altres territoris a Madrid i al mateix temps que fa això demana més recursos".