El whatsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, revela no només els tripijocs entre els partits per controlar el Tribunal Suprem amb un intercanvi de cromos que deixa per terra la tan esbombada divisió de poders, sinó que també deixa molt clar l’interès per tutelar específicament aquelles sales de l’Alt Tribunal on es dirimeixen casos de naturalesa clarament política i per tant dona pistes de la possible estratègia del PP contra l'independentisme.

Així, no és gens gratuït que Cosidó parli de controlar les sales número 2 i número 61 del Tribunal Suprem, perquè si la primera és la que s’encarrega de la causa general contra l’independentisme, la segona també té un alt component estratègic: és la que s’encarrega dels processos d'il·legalització de partits polítics i la que, per tant, s’ha ocupat els darrers anys del procés d’il·legalització de Batasuna i les formacions que es van considerar hereves seves.

El rum-rum de la il·legalització

L’afany de Cosidó per controlar l’esmentada sala no és gens aliè a un rum-rum continu generat des del Partit Popular, al qual de moment només s'hi han sumat Ciutadans i els extraparlamentaris de Vox, i que de forma insistent demana que s’obri un procés d’il·legalització de partits independentistes amb l’argument que donen suport a la violència. Un fet que no ha passat desapercebut a les xarxes socials.

De fet, des del Partit Popular, ja abans de l’arribada al poder de Pablo Casado, s’ha demanat mà dura contra l’independentisme tot demanant la il·legalització de partits. Al juny ja ho demanava l’aleshores secretària general, María Dolores de Cospedal, que va afirmar que se’ls havia de posar fora de la llei en cas que actuessin “amb finalitats i mitjans il·lícits”, un missatge en què també insistia l’actual líder popular quan encara era vicesecretari de comunicació: "La independència no és positiva i hem de plantejar fins a quin punt hem de limitar els projectes rupturistes i ruïnosos per a la nació i per a les comunitats autònomes", va dir a l’octubre davant la possibilitat de prohibir partits favorables a la independència.

Per la seva banda, Ciutadans també s’ha mostrat disposat a debatre sobre l’aplicació de la llei de partits, si més no per aplicar-la a la CUP. Amb tot, l’estratègia del partit d’Albert Rivera passa principalment per la modificació de la llei electoral amb l’explícita intenció de foragitar l’independentisme del Congrés dels Diputats fixant un mínim de vots a nivell estatal i no per circumscripció. És a dir, proposa modificar la legislació amb la finalitat de privar dels seus drets polítics una part de la població.

Exposició mediàtica

En aquest sentit, la diferència en l’exposició mediàtica dels darrers incidents amb arrel política, on els casos relacionats amb una autoria independentista s’esbomben fins a l’infinit mentre que els que tenen independentistes com a víctimes es minimitzen, serveix per fer bullir l’olla de la il·legalització. De fet, divendres passat Pablo Casado va exigir la il·legalització d’Arran —que és una organització política, però que no es presenta com a tal a les eleccions— a partir de l’efecte mediàtic de l’acció vandàlica contra la porta de l’habitatge del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i la façana d'una comissaria de Terrassa.

Com va passar en l’inici de la causa contra la cúpula independentista, quan es van detectar sospitoses coincidències de llenguatge entre el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, i les primeres actuacions contra Jordi Cuixart i Jordi Sánchez —els líders de les entitats civils Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana—, quan la paraula “tumultuari” va començar a sonar de forma repetida, ara el nou mantra és la il·legalització, que aniria adreçada contra partits independentistes que haurien fet ús de la violència, mentre que mai no s’ha fet cap al·lusió a partits no independentistes que també han protagonitzat incidents a Catalunya els darrers mesos.

Vist tot això, que Cosidó es vanti de controlar la sala 61 del Tribunal Suprem, a més d'evidenciar un cop més com el poder polític mou els fils de les decisions judicials, també aixeca totes les sospites imaginables sobre les intencions futures d’un Partit Popular desbocat que demana, dia sí i dia també, la il·legalització dels partits polítics que no combreguen amb la idea de la unitat d’Espanya.