La taula de diàleg entre l'Estat i la Generalitat ha propiciat, avui a la llibreria Blanquerna de Madrid, un altre diàleg: el diàleg entre l'esquerra i la dreta espanyola. Una esquerra i una dreta, això sí, que pinten més aviat poc. A una banda, l'exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, defensant unes posicions molt més valentes que les disposades a assumir avui per La Moncloa. A l'altra banda, José María Lassalle, exsecretari d'Estat al govern Rajoy i representant d'una dreta liberal i il·lustrada espanyola que avui està órfena de representació política. Tots dos junts, retirats de la primera línia política, han inaugurat el cicle Catalunya-Espanya i han intentat sondejar les oportunitats però també els límits de la via de comunicació establerta entre els dos governs.
Iglesias, per la seva banda, ha recordat que "hi ha una oportunitat històrica" per abordar el conflicte català. Segons l'exvicepresident, l'escenari polític actual a Espanya porta només a dos escenaris: un govern del PP i Vox amb una involució social i territorial, o una entesa entre el PSOE i altres forces que l'obliguen a redefinir els equilibris territorials a Espanya. I és aquí on ho ha lligat amb la taula de diàleg: “O la taula de diàleg parla de sobiranies compartides, o no parla de res. No tindria sentit que debatés sobre competències o grans infraestructures concretes. No se solucionarà així”.
A partir d'aquí, han vingut els advertiments. En primer lloc, a Junts per Catalunya, formació sense la qual no es pot tirar endavant cap solució política, ha admès. A aquest espai polític li ha recordat que "és molt difícil derrotar un Estat" en un enfrontament directe. Perquè l'Estat sencer va contra tu: des de la "descarada politització dels jutges" fins al discurs del rei Felip VI el 3-O del 2017. Però també ha admès que té “dubtes” que al PSOE hi hagi “voluntat d’assumir i liderar reformes que implicarien una estructura territorial diferent”. De fet, s'ha remès a l'últim congrés dels socialistes: "Que Sánchez reivindiqui Felipe González revela una preocupant falta d'ambició". Per si hi faltaven problemes, ha constatat un tercer problema: “No hi ha res semblant a una estratègia per part del govern català”. Hi veu, més aviat, una simple “disputa de l’hegemonia” a Catalunya.
A l’altra banda, José María Lasalle, amb els seus matisos, també ha defensat la via de diàleg. Ho ha contraposat a “una part de la societat espanyola”, i també de la catalana, que es troba “còmoda instal·lada en el conflicte”. En aquest sentit, l’exsecretari d’Estat del PP ha defensat que “hem de ser capaços de pensar que hi ha una oportunitat per al diàleg”. Això sí, ha advertit que aquest diàleg exigeix lleialtat entres les parts. Si no, ha continuat, “serà impossible”. També ha demanat “autocrítica” a totes les parts. I que de banda de l’Estat no hi hagi “por” a una possible reforma constitucional.
Ara bé, malgrat defensar el diàleg i assenyalar-me els límits, tots dos s'han mostrat més aviat pessimistes o poc ambiciosos sobre els fruits que pugui donar. “Es resoldrà el conflicte a la taula? No. Necessita altes dosis de serenitat col·lectiva”, ha sintetitzat José María Lassalle. “Si ni el PSOE ni ERC juguen el paper que els ha tocat, això serà molt difícil”, ha conclòs Pablo Iglesias.