L'exvicepresident del govern espanyol i exlíder de Podemos, Pablo Iglesias, ha assegurat aquest dissabte que diverses figures del seu partit han estat víctimes de "muntatges judicials i policials". Segons Iglesias, mitjans, jutges i policies estarien implicats en una conspiració que ha anomenat de 'lawfare' (utilitzar les lleis com a armes), "per tractar de rectificar en els tribunals i en els mitjans el que havien dit les urnes". Segons el fundador de Podemos, els atacs han estat dirigits a alts càrrecs del partit, com ara l’exportaveu estatal Isabel Serra i l'exdiputat Alberto Rodríguez, tots dos condemnats a presó per agressions a policies en sentències que molts han titllat d'infundades.

Muntatge

De la mateixa manera que l'exmandatari brasiler Luiz Inàcio Lula da Silva, que va estar inhabilitat gairebé dos anys arran d'una condemna ara revocada, Podemos és víctima del lawfare espanyol. Així ho ha manifestat Iglesias durant la seva intervenció en el fòrum recollit per Europa Press 'Construir futur: reptes i aliances populars', que s'ha celebrat aquest dissabte la Casa d'Amèrica, i que també ha comptat amb la participació de la líder de Podemos, Ione Belarra, l'expresident brasiler Lula da Silva, i el dirigent d'IU Enrique Santiago, entre altres. Aprofitant la presència de l'exlíder del Brasil, qui a parer seu "va ser i és una víctima del lawfare", Iglesias s'ha vist reflectit en la seva figura. "Lula va ser una víctima d'assetjament mediàtic, va ser jutjat injustament, condemnat injustament i, finalment, va ser empresonat injustament", i ha afegit que "cal preguntar-se si el que va ocórrer amb Isabel Serra va ser un muntatge judicial i policial i si el que va ocórrer amb Alberto Rodríguez va ser un muntatge judicial i policial per a llevar-li l'escó a un diputat electe".

Lawfare

Durant l'acte, diversos ponents han discutit sobre la definició del lawfare, o les tàctiques per reprimir la dissidència política des de les institucions judicials. En aquest sentit, Iglesias ha opinat que el lawfare "és el nou colpisme" i que es tracta d’"un conjunt de dispositius on els poders mediàtics connectats amb els grans poders econòmics s'alien amb les autoritats judicials per a guanyar de manera il·legítima en els jutjats el que no van poder guanyar en les urnes". Segons Iglesias, aquest tipus de conspiració més comú a Amèrica Llatina també és un fenomen present a Espanya, on el deep state (o les clavegueres de l'Estat) actuarien "motivades per perseguir adversaris polítics". "Cal preguntar-se si a Espanya s'ha perseguit formacions polítiques a través d'escàndols mediàtics, a través d'unitats il·legals de funcionaris del Cos Nacional de Policia treballant a les ordres del Partit Popular per a tractar de rectificar en els tribunals i en els mitjans el que havien dit les urnes", ha dit Iglesias, però immediatament ha puntualitzat que no li correspon respondre a aquestes qüestions.

En la mateixa línea que l'exlíder de Podemos, Enrique Santiago també ha fet al·lusió als casos de Serra i Rodríguez i ha criticat que sobrin "els recursos per a perseguir les forces polítiques del canvi", al mateix temps que ha subratllat que "s'han tancat ja quinze causes contra Podemos per suposat finançament il·legal". Així mateix, ha censurat que els 'populars' tinguin "el suport majoritari del Poder Judicial": "És increïble que el poder judicial no hagi tingut recursos per a acabar amb la impunitat dels crims de la dictadura".

 

Foto principal: l'exvicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias / Europa Press