La comissió d'investigació al Parlament sobre l'espionatge amb Pegasus ha comptat avui amb la compareixença de Pablo Iglesias, exsecretari general de Podemos i també vicepresident segon del govern espanyol entre el gener del 2020 i el març del 2021, quan va abandonar l'Executiu de Pedro Sánchez per presentar-se com a candidat a la Comunitat de Madrid. Iglesias era una de les quatre persones que estaven citades a comparèixer aquest divendres davant la comissió, però ha estat l'únic que finalment ho ha fet, ja que Juan Jesús Torres Carbonell, Luis Jiménez Muñoz i Iván Redondo s'han emparat en el Consell d'Estat per no anar a la cambra catalana a donar explicacions i contestar les preguntes dels diputats. Per això mateix, els grups que formen part de la comissió, tots menys Cs, PP i Vox, han agraït a l'exvicepresident que hagi accedit a participar d'aquest "exercici democràtic", com ho ha descrit la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, entre crítiques al menysteniment dels altres testimonis i experts. En la seva primera intervenció, Iglesias, que ha comparegut per videoconferència, ha lamentat que l'espionatge als líders polítics ja no és una excepció sinó una "norma de l'Estat per combatre de manera il·legal i il·legítima aquells que consideren els seus adversaris", i una fórmula que ha "substituït el diàleg i els mecanismes democràtics per resoldre els conflictes". Amb tot, també ha recordat que si bé va formar part del govern espanyol durant poc més d'un any, "quan es van produir les informacions sobre la instal·lació del software Pegasus, ja no tenia responsabilitats".
En aquest sentit, davant les preguntes formulades per PSC, ERC i Junts, Iglesias ha assegurat en aquesta comissió que, si bé les deliberacions del Consell de Ministres són secretes i, per tant, si se n'hagués fet alguna sobre sol·licitar al CNI que espiés dirigents independentistes ell no ho podria confirmar, aquestes mai no es van produir. Per això, davant la qüestió sobre si era conscient que s'estava fent aquest espionatge quan era membre del govern espanyol, ho ha negat categòricament. "És un fet que em sembla gravíssim, no només perquè és il·legal espiar el màxim representant d'una organització política sinó per les implicacions que té en termes de confiança entre partits", ha assenyalat sobre el cas de Pere Aragonès. En aquest sentit, també ha insistit que si finalment es confirma que va ser el govern espanyol qui va donar l'ordre d'espiar a l'ara president del Govern en una època que coincideix amb el període on s'estava negociant la primera investidura de Pedro Sánchez i la reunió de la taula de diàleg, aquest seria un fet "enormement greu", ja que suposaria espiar un adversari per tenir un avantatge polític per sobre d'ell.
Una dimissió necessària que no es va produir mai
Tant Junts com ERC han preguntat a l'exlíder de Podemos sobre quines repercussions polítiques hauria d'haver tingut l'escàndol del cas Pegasus en el si del govern espanyol i Iglesias ha deixat ben clar que no n'hi ha prou amb la dimissió de Paz Esteban, responsable del CNI, sinó que les dimissions haurien d'haver anat més enllà i Margarita Robles, ministra de Defensa, hauria d'haver renunciat al seu càrrec, ja que l'espionatge no només va ser a líders independentistes sinó a Pedro Sánchez o a la mateixa Robles: "Ni tan sols va ser capaç de protegir el seu propi mòbil", ha lamentat Iglesias, retraient-li que és "poc presentable en termes democràtics" que volgués "fugir d'estudi".
Davant l'absència dels tres altres compareixents que havien estat citats, tots vinculats amb el PSOE, des d'Esquerra Republicana han preguntat a l'exvicepresident del govern espanyol per aquesta manca de voluntat de retre comptes que té el seu exsoci en tot el que emmarca el cas Pegasus i Iglesias ha conclòs que els socialistes estan cometent un error a l'hora d'evitar "obrir portes i finestres" davant aquesta mena de situacions. En aquest sentit, el morat ha celebrat que avui ja hi hagi sectors del PSOE que ja hagin qüestionat el paper del jutge García-Castellón, fet que s'hauria de traduir, considera, "en una voluntat de retre comptes que en els últims anys no ha existit". "Les clavegueres no han estat l'excepció, sinó la norma", ha lamentat Iglesias durant la seva compareixença que també ha apostat per una "reforma legislativa" aprofitant les majories parlamentàries que hi ha actualment al Congrés dels Diputats.