Tret de sortida al XIV congrés del PSC amb el balanç de la feina feta els últims tres anys i els plans per al proper trienni per part del seu líder, Miquel Iceta. Tres idees clau: és urgent que es convoquin eleccions a Catalunya perquè el Govern està "fracassat i dividit" -amb un Torra que "vol conflicte" en lloc de "diàleg"-, la solució passa per blindar i millorar l'autogovern i el finançament catalans i en el futur caldrà que les forces d'esquerres catalanes tornin a entendre's. 

La intervenció d'Iceta, que veurà enfortit el seu lideratge un cop conclogui el congrés aquest diumenge, ha estat llarga i s'ha aturat en les etapes més destacades viscudes des de 2016. Moments marcats, òbviament, per la DUI, el 155 i l'arribada a la Generalitat del tàndem Torra-Aragonès. El cap de files dels socialistes s'ha queixat que els catalans tenen "la mala sort de tenir un president que vol el conflicte", un fet que des del seu punt de vista fa imprescindible que Torra posi les urnes. És mirant a les properes eleccions catalanes -que els socialistes confien que siguin durant el primer semestre de 2020- que ha llançat el missatge de la tarda: "no havíem marxat, potser ens havíem distret, hem tornat, més forts i decidits que mai".  Unes paraules que reforcen les declaracions de la seva mà dreta aquest matí. El secretari d'organització, Salvador Illa ha afirmat que estan "segurs que el PSC tornarà a ser el primer partit de Catalunya". 

Tornar a unir les esquerres

Durant la seva exposició davant d'un miler de delegats territorials del partit, el primer secretari socialista ha encarat els reptes més immediats que hauran d'afrontar la política catalana i espanyola. I això passa per la necessitat d'una investidura al Congrés, ara mateix en mans d'Esquerra Republicana. "Vull que les negociacions arribin a bon port i que gràcies a l'abstenció d'ERC puguem fer govern progressista amb Podemos; és un objectiu polític de primera magnitud", ha sentenciat Iceta. I ha afegit que els socialistes catalans faran "el que calgui, fins i tot mossegant-nos la llengua" per fer possible l'entesa amb els republicans. I ha anat més enllà amb la clara intenció de blindar Sánchez de les crítiques internes dels barons per les negociacions amb ERC, comprometent-se amb el líder del PSOE a que "tindrà el PSC al costat, al darrere, on calgui, empenyent en la mateixa direcció". 

Al fil d'aquesta reflexió, ha apuntat la necessitat de "tornar als fonaments" de les aliances de les forces d'esquerres. I ha citat Soler Tura, que va advertir "dels riscos que l'autodeterminació" suposava per a la unitat dels partits progressistes. Amb més claredat ho ha expressat Jaume Collbioni, que ha subratllat que "comencem a tenir la gran oportunitat de tornar a unir les esquerres". Tota una declaració d'intencions, tenint en compte que el principal objectiu que es fixa el PSC en aquest congrés és preparar-se per tornar a governar Catalunya.  

Millor autogovern, finançament i reconeixement

Iceta també ha dedicat una llarga estona a dibuixar els punts clau de la recepta socialista per resoldre el conflicte català tot refermant la seva aposta per reconèixer "Catalunya com a nació i subjecte polític -no independent-". Recuperant l'esperit de la tercera via ha manifestat que el PSC no vol "trencar" però tampoc "quedar-se on som". I ha resumit la seva proposta en "un autogovern més sòlid, millor finançament i major reconeixement". El problema de Catalunya, ha dit, "no és de més competències, sinó que es respectin les competències que ja tenim". Una afirmació que, tot i que no ha clarificat a qui anava dirigida, es pot interpretar com una crítica al govern de l'Estat, a qui ha demanat que "les competències es puguin desenvolupar sense interferències, amb recursos" i que s'activin els "mecanismes perquè puguem incidir en les decisions d'Estat". 

En aquest sentit, el màxim dirigent socialista s'ha compromès a que "si el PSC ha d'arriscar, arriscarà", perquè és la seva "obligació". Per evidenciar què volia dir ha posat l'exemple de com instants abans de la DUI va proposar a Puigdemont "acompanyar-lo al Senat per trobar una sortida". "Ho tornaríem a fer", ha assegurat. 

Les propostes clau sobre les quals pivotarà el congrés socialista d'aquest cap de setmana tenen a veure amb la flexibilització de la immersió lingüística -el punt que ha generat més controvèrsia i que s'ha optat per matisar incorporant una menció explícita a que el català seguirà sent la llengua vehicular-, l'eterna aposta per una reforma federal d'Espanya o la necessitat que el primer pas de la solució al conflicte català passi per un acord ampli entre els partits catalans, com el de 2/3 que va caldre per a l'Estatut. Un pacte que, llavors sí, podria portar-se i segellar-se amb Madrid perquè l'acabessin refrendant els catalans a les urnes. D'aquestes tres propostes, l'única que és nova és la que té a veure amb l'ensenyament.