La política circula dins la madrilenya M-30 a una velocitat frenètica. Aquesta darrera setmana arrencava amb un Pedro Sánchez en plena embranzida preelectoral. Dilluns Carlos Mazón compareixia a la comissió de la DANA i es proposava a les autonomies un dèficit del 0,1%, un percentatge desafiador perquè Junts per Catalunya ja el va rebutjar; dimarts el govern espanyol feia el primer pas per presentar uns pressupostos malgrat que els independentistes ja han advertit que els tombaran. Dimecres la setmana feia un tomb amb la publicació d’un nou informe de l’UCO que escanya encara més Santos Cerdán, el jutge el deixava en llibertat i escampava la seva imatge per les televisions en considerar que ja ha recaptat prou proves que ja no poden ser destruïdes. Dijous el Tribunal Suprem enderrocava el fiscal general de l’Estat. I divendres, de ressaca, mentre se celebraven al Palau Reial i el Congrés dels Diputats actes per commemorar el cinquantè aniversari de la mort al llit de Francisco Franco, l’alt tribunal citava a declarar per a aquesta pròxima setmana José Luis Ábalos i Koldo García per valorar si cal empresonar-los.
Dimarts al matí, l’endemà del Consell de Política Fiscal i Financera i mentre el Consell de Ministres feia els primers passos per acabar presentant uns pròxims pressupostos generals de l’Estat, diversos socis del PSOE manifestaven a aquest diari que veien Pedro Sánchez capbussat en una nova campanya electoral. Aquell dia, la secretària general de Podemos, Ione Belarra, deia que la negociació sobre la senda de dèficit i el sostre de despesa que obre ara el Ministeri d’Hisenda de María Jesús Montero “és fake”. “És un intent d’aparentar que volen aprovar els comptes, però només tenen voluntat de perdre’ls i tenir un argument per convocar eleccions”, sentenciava. I l’endemà, en el cara a cara de la sessió de control al govern espanyol al Congrés, Míriam Nogueras es reivindicava com a no-sòcia dels socialistes i recriminava a Sánchez que estigués fent electoralisme. “Vist que vol presentar els pressupostos, o vostè està en campanya o vostè té un acord amb PP i Vox”, etzibava.
Les autonomies activen el mode electoral de Sánchez
Fonts de la Moncloa confirmen a ElNacional.cat que Sánchez ja ha activat el mode electoral. I el president espanyol té motius per haver-ho fet. El taulell autonòmic comença a agitar-se perquè aquest pròxim mes de desembre hi haurà eleccions anticipades a Extremadura. El candidat del PSOE en aquesta comunitat és Miguel Ángel Gallardo. I, malgrat que estigui imputat en el cas del germà del president del govern espanyol, els socialistes tanquen files amb ell i defensen que és un bon candidat. Alhora, donen gairebé per fet que la popular María Guardiola continuarà sent la presidenta d’aquesta comunitat. Aquest passat dimecres, Sánchez va tornar a acompanyar Gallardo en un míting a Mèrida, malgrat que la seva estratègia a les eleccions autonòmiques del 2023 de convertir-se en pseudocandidat del PSOE no li va funcionar bé; els socialistes van patir una important desfeta. També hi haurà eleccions el març del 2026 a Castella i Lleó; i les andaluses han de celebrar-se, a tot estirar, aquell estiu.
També hi ha hagut terratrèmols al País Valencià, amb la dimissió de Carlos Mazón, la seva compareixença al Congrés, i les negociacions de PP i Vox per investir Juanfran Pérez Llorca com a nou president. Mentrestant, el Centre d’Investigacions Sociològiques continua engreixant el xai del PSOE (i també de Vox). El laboratori demoscòpic dirigit pel socialista José Félix Tezanos projecta una victòria aclaparadora de Pedro Sánchez sobre Alberto Núñez Feijóo si ara se celebressin noves eleccions generals.
Cerdán surt de la presó, però més acorralat que mai
Només un quart d’hora després de la publicació d’aquest CIS, tota aquesta embranzida preelectoral quedava esgarrada per un moviment de fitxa del jutge del Tribunal Suprem que investiga el cas Koldo. Aixecava el secret parcial de sumari i, després d’haver recopilat totes les proves que, segons ell, estaven en risc de ser destruïdes per Santos Cerdán, tornava a deixar en llibertat l’exsecretari d’Organització del PSOE. La seva sortida de presó apareixia a totes les televisions, així com tota la nova informació recopilada per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil: l'empresa vinculada a Cerdán cobrava el 2% de les adjudicacions d'Acciona, el socialista va viatjar al Marroc amb Koldo i Ábalos per mediar en una adjudicació per a aquesta empresa, i la seva esposa gastava una quantitat “desmesurada” de diners.
Aquest mateix magistrat, Leopoldo Puente, ha decidit ara imputar un exdirectiu d'Acciona i dos dels seus subordinats. I ha citat a comparèixer el pròxim dijous Ábalos i Koldo per "resoldre sobre la modificació de les mesures cautelars" sol·licitades tant per la Fiscalia com per l'acusació popular. És a dir, dirimir si els manté en llibertat o els empresona de forma preventiva. Anticorrupció demana 24 anys de presó i quatre milions d’euros de multa per a l’exministre, i 19 anys i mig i la mateixa quantitat de diners per al seu exassessor.
El Suprem tomba el fiscal general
Però el terrabastall més important per a Sánchez va arribar dijous, quan el Suprem va condemnar Álvaro García Ortiz a dos anys d’inhabilitació en el càrrec de fiscal general. La cara del president del govern espanyol era tot un poema quan aquella tarda assistia al Congrés a un acte de presentació de la nova sèrie de Movistar+ sobre el 23-F, Anatomía de un instante. Sense embuts, també a l’arribada a la cambra baixa, el portaveu del PSOE Patxi López deia que la decisió de l’alt tribunal és una “vergonya”.
Sánchez ha encoratjat des del primer moment la decisió de García Ortiz de romandre en el càrrec, malgrat que ha sigut el primer fiscal general que seia en un banc dels acusats. El ministre Óscar López insistia hores després de conèixe’s la condemna que “és innocent”. I la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, deia directament que la condemna és “política” i un atac “contra el govern de coalició”. Per recuperar-se d’aquest xoc, fonts socialistes apunten en calent que ara cal col·locar com a substitut de García Ortiz “el fiscal més d’esquerres que hi hagi en aquest país”. “Han d’entendre que no els serveix de res tombar-nos al fiscal”, asseveren.
Fonts de la sala de màquines de Ferraz també apunten a aquest diari que hi ha un bri d’esperança davant de totes aquelles notícies que es remouen dins l’huracà judicial: la polarització. Consideren que aquesta segona força pot ser capaç de mobilitzar tot aquell electorat que ha quedat desencantat amb els socialistes després dels diversos casos —suposats o no— que afecten l’entorn familiar i polític de Sánchez.