Missatge directe del Tribunal de Justícia de la UE al Tribunal Suprem. La sentència que aquest dijous ha fet públic el TJUE avalant la llei d'amnistia deixa clar que els estats són "lliures per determinar les condicions" en què s'aplica aquesta norma i afegeix que "l'obligació" dels tribunals és aplicar-la. Això no obstant, també admet que, prèviament, cal determinar que les conductes afectades estiguin incloses en la llei de l'oblit penal. Precisament, el Tribunal Suprem s'ha negat a aplicar l'amnistia als líders del procés amb l'argument que el delicte de malversació que se'ls imputa va comportar un benefici patrimonial personal, la qual cosa queda explícitament exclosa de la norma. A banda d'aquesta qüestió, la sentència rebutja que es veiés afectat el pressupost de la UE amb el procés i, sense pretendre-ho, respon a una de les grans incògnites que es van plantejar en aquell moment: com quedaria una Catalunya independent en relació amb la Unió?
El text admet que, per la seva pròpia naturalesa, les condicions d'una amnistia s'aparten de les normes jurídiques ordinàries, atès que l'objectiu és impedir o aturar procediments o posar fi a l'execució de condemnes. En aquest sentit, assenyala en el punt 119 que "l'obligació dels òrgans jurisdiccionals nacionals de dictar una resolució d'extinció de la responsabilitat sense valorar les al·legacions i les proves exculpatòries és consubstancial al principi mateix de l'amnistia". "Quan es determina que les conductes en qüestió estan compreses en l'àmbit de l'aplicació de l'amnistia, l'òrgan jurisdiccional que coneix l'assumpte ha de concloure aquesta amb una resolució d'extinció de la responsabilitat sense prèvia valoració d'aquestes al·legacions i proves", afegeix el text.
Decisions polítiques
El tribunal insisteix que "el legislador nacional està facultat per imposar als òrgans jurisdiccionals nacionals l'obligació de posar fi als procediments que estan tramitant-se" en les condicions que preveu la llei, i que l'aplicació de l'amnistia requereix decisions polítiques que són pròpies dels estats; recorda que el TC va declarar que aquesta llei "pretén reduir les tensions institucionals i polítiques generades pel procés d'independència de Catalunya i facilitar un escenari de reconciliació", i rebutja que la seva aplicació pugui generar problemes de "caràcter sistèmic".
Això no obstant, la sentència sí que dona cobertura a la decisió del Suprem de no aixecar l'ordre de cerca i captura contra Puigdemont mentre esperava la resposta que avui ha fet pública el TJUE, malgrat que la llei fixa un termini de dos mesos per dictar l'extinció de les condemnes o l'aixecament de les mesures cautelars. El tribunal no només s'oposa que es fixi aquest termini que establia la llei, sinó que concreta de manera explícita que "quan ho estimi necessari, l'òrgan jurisdiccional nacional ha de poder acordar o, en el seu cas, mantenir mesures cautelars fins que dicti la seva resolució després de la resposta del Tribunal de Justícia a la seva petició de decisió prejudicial".
Catalunya i la Unió
Pel que fa a l'afectació que una independència de Catalunya hauria pogut representar per als fons de la Unió, el tribunal conclou que no es pot apreciar. Argumenta en el punt 99 que, tot i suposar que una reducció de la renda nacional d'Espanya arran de la independència de Catalunya pot provocar una reducció de l'aportació d'aquest estat a la UE, això seria derivat del fet que aquest territori deixaria d'estar subjecte als Tractats de la Unió i de contribuir financerament a l'aplicació d'aquests, i no es beneficiaria de les mesures de suport contemplades en els citats Tractats. "Per tant, no es pot considerar que aquesta disminució, com a tal, afecti els interessos financers de la Unió", rebla.
En conclusió, la sentència del tribunal no s'oposa a una amnistia dels actes de responsabilitat comptable executats "en el context d'activitats polítiques dirigides a aconseguir la independència d'una part del territori nacional d'un estat membre i referents a fons que no provenen del pressupost de la Unió ni hi estan destinats, pel motiu que aquesta independència hauria pogut ocasionar una reducció dels recursos propis de la Unió integrats per la contribució d'aquest estat membre".
D'aquesta manera, el TJUE respon a una qüestió exposada reiteradament pel Suprem i el Tribunal de Comptes per mantenir el delicte de malversació del procés fora de l'amnistia arran de l'afectació que la independència de Catalunya tindria en el pressupost de la Unió; però, de retruc, també es pronuncia sobre la vinculació que una Catalunya independent mantindria amb la UE i conclou que quedaria fora dels Tractats de la Unió.
Paral·lelament, el tribunal de Luxemburg també ventila alguna de les qüestions de caràcter tècnic que s'han plantejat al llarg d'aquests mesos i confirma que el Tribunal de Comptes és competent per presentar-li una consulta prejudicial. Els advocats Gonzalo Boye i Marc Marsal sostenien que "no és un òrgan jurisdiccional", a més de denunciar la seva "falta d'independència". El TJUE assegura que "els membres del Tribunal de Comptes exerceixen les seves funcions d'acord amb els principis d'imparcialitat i dignitat inherents a aquestes i no poden ser perseguits per les opinions expressades en l'exercici de les seves funcions".