Per les classes d'història del professor Joan B. Culla a la UAB hi han passat —hi hem passat— diferents generacions de periodistes. Molts d'aquells estudiants, alguns convertits avui en rostres populars als mitjans, eren aquest vespre al CCCB per homenatjar el professor, junt amb historiadors, polítics, contertulians i, sobretot, amics. "L'historiador del present", com l'ha descrit Borja de Riquer, "la persona que des dels mitjans de comunicació ha fet la reflexió històrica dels problemes del present". "Ens has il·luminat en aquesta difícil realitat que no ens agrada sotmetre'ns", ha agraït la periodista Mònica Terribas, mentre el periodista Josep Ramoneda el descrivia com "una persona d'ordre amb el cap ben moblat" i un dels articulistes més llegits i respectats del país.

Les diferents intervencions que s'han anat succeint a l'escenari del CCCB han esbossat la imatge de l'intel·lectual de coneixement enciclopèdics, l'apassionat de la història, el polemista que no deixa cap batalla per lluitar, el treballador incansable i curiós, l'escriptor de verb esmolat i precís, el company complicat segons com, però sempre disposat a escoltar... I també i sobretot, l'amic. "Poder a la vegada ser amic d'algú que admires i al mateix temps poder admirar algú de qui ets amics és la grossa", ha esclatat un emocionat Vicenç Villatoro, mentre compartia la intervenció amb un altre dels grans amics, Salvador Alsius.

Quatre presidents

Aquest vespre, en l'acte organitzat pel CCCB i el diari Ara, la llarga i densa carrera de Culla s'ha dibuixat damunt l'escenari —fins i tot amb sorprenents vídeos de programes històrics de TVE de Sant Cugat— però, també, des de les primeres files del públic. Quatre presidents de la Generalitat han acudit a homenatjar-lo. Els presidents Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès, acompanyats d'un llarg llistat de consellers i exconsellers, representants polítics i expolítics, representants de gairebé tot el ventall parlamentari. 

Joan B. Culla, que a començaments de setembre va anunciar que deixava d'escriure els seus articles setmanals per problemes de salut, ha seguit l'acte des de la primera fila. L'emotivitat dels parlaments ha aconseguit perforar la seva habitual sornegueria, i en prendre la paraula s'ha confessat "desbordat", per un homenatge que s'ha convertit en una intensa i consistent repassada d'uns anys de feina als mitjans i a la universitat de la mà d'alguns dels historiadors i comunicadors més destacats del país.

Sense abandonar el sarcasme, el professor ha agraït "la discreta ocultació dels defectes i mancances". "Jo, que m'he enrotllat sempre com una persiana, no disposo avui lamentablement de les forces precises per tornar-ho a fer. Tot això que us estalvieu", ha ironitzat. Però tampoc ha pogut evitar l'emoció pel desplegament d'afecte i respecte en què s'ha convertit la convocatòria. "M'acabeu de proporcionar l'equipatge més preciós que hom pot portar en el viatge que em resta per fer", ha conclòs mentre els assistents acollien les seves paraules dempeus amb un llarguíssim aplaudiment.