La Xina va ser un dels viatges estrella del primer any de govern de Salvador Illa. La delegació catalana va aterrar a Pequín el 25 de juliol de l'any passat amb l'objectiu explícit de "consolidar Catalunya com un soci estratègic de la Xina econòmicament i institucionalment". En cap moment es va amagar que el viatge resseguia les petjades de les visites que els tres anys anteriors havia fet a aquell país asiàtic el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant les quals s'havia reunit amb el líder xinès, Xi Jinping. Espanya busca ser un soci privilegiat de la Xina dins de la UE, i Illa va plantejar Catalunya com la porta d'accés. Això no obstant, les revelacions publicades aquesta setmana sobre les relacions de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero amb empreses xineses han projectat ombres damunt d'aquella estratègia. L'oposició vincula els negocis de Zapatero amb l'interès de Sánchez pel país asiàtic i, de retruc, la polèmica ressona també a la Plaça Sant Jaume.
El viatge del president de la Generalitat a la Xina es va allargar una setmana, amb una coordinació absoluta amb la diplomàcia espanyola i en tot moment escortat per membres del Partit Comunista Xinès. El programa va incloure una visita del president de la Generalitat a Huawei. Dins de l'estricte control amb què a la Xina es mantenen les agendes oficials, la d'aquesta empresa de telecomunicacions va ser la cita més hermètica. Illa es va reunir a Pequín amb el vicepresident de relacions internacionals de Huawei, del qual no es va donar el nom, en una trobada en què no es va permetre l'accés a periodistes ni càmeres i que, segons el president, va servir per agrair a aquesta empresa el seu suport al Mobile World Congress. Això no obstant, aquesta raó no van acontentar l'oposició que va demanar explicacions al Parlament.
La reunió es va celebrar, a més, en plena tempesta pel contracte del govern espanyol amb Huawei per emmagatzemar escoltes telefòniques de sistema SITEL, que recull les comunicacions interceptades per la Policia i la Guàrdia Civil en el marc de les investigacions judicials. Aquell contracte ja havia provocat una alerta dels Estats Units, advertint que podria servir com a porta d'entrada per al règim xinès al sistema d'escoltes d'un soci de l'OTAN i amenaçava de posar en risc investigacions d'espionatge i "innombrables activitats d'intel·ligència". També la Comissió Europea havia llençat un toc d'atenció, insistint que els països de la UE han de "restringir o excloure Huawei de les seves xarxes 5G".
Contracte de la Generalitat
Tres mesos abans del viatge a Pequín, el 18 d'abril, el Govern d'Illa havia anunciat la posada en marxa a Catalunya de "l'operació més gran de connexió tecnològica i digital de les seves seus i serveis públics" a través d'una "xarxa tecnològica d'altes prestacions". Aquest projecte, denominat XCAT, pretén connectar 5.419 seus de serveis públics de la Generalitat dins d'una xarxa de fibra òptica de titularitat pública. Inclourà 2.381 centres educatius públics, 812 centres hospitalaris i d'atenció primària, i 78 comissaries dels Mossos d'Esquadra. Segons es va argumentar en presentar el projecte, això ha de permetre a la Generalitat prescindir de serveis contractats a tercers i disposar d'una xarxa de fibra òptica de titularitat pública.
El Govern va especificar que el projecte es posaria en marxa a partir de tres licitacions per un valor estimat de 200,92 milions d'euros, la qual cosa va aixecar una forta expectació entre les empreses del sector. La primera de les tres licitacions, amb un pressupost de 127 milions, es va adjudicar el mes d'octubre a una Unió Temporal d'Empreses (UTE), Sirt Connecta. El Govern destaca que es tracta d'una empresa catalana especialitzada en xarxes i ciberseguretat. Això no obstant, aquesta UTE es va presentar amb equipament de la xinesa Huawei. També les propostes que van presentar Orange amb Parlem i Vodafone amb Semi, es van presentar amb la tecnologia de Huawei. Només la UTE de Telefónica i Tradia va presentar una proposta amb equipaments de l'empresa finlandesa Nokia.
Contracte amb Huawei?
La presència de Huawei va disparar de nou les alertes de l'oposició, que va denunciar la vinculació de la Generalitat amb l'empresa xinesa. Ara, el cas Zapatero no ha fet més que revifar aquella polèmica. Això no obstant, el Govern assegura que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), responsable d'impulsar el concurs, "no té cap contracte amb l'empresa Huawei actualment, no ha realitzat cap adjudicació a Huawei ni Huawei forma part de cap UTE de les que s'han presentat a la licitació XCAT". Segons aquest argumentari de l'executiu, l'única connexió amb Huawei és "que la majoria d'UTEs, inclosa la guanyadora, utilitza equipament seu".
El Govern afegeix que la normativa actual sobre contractacions no permet vetos a empreses i que l'única indicació existent és la recomanació de la Comissió Europea sobre Ciberseguretat en les xarxes 5G, però insisteix que no s'aplicaria a aquest projecte, ja que la xarxa tecnològica que s'ha dissenyat no és 5G.
Rebuig de l'oposició
Les explicacions de l'executiu no serveix a l'oposició. Des de Junts s'ha denunciat repetidament al Parlament la vinculació del Govern d'Illa amb la Xina i amb Huawei, a més de recordar les alertes des d'Europa i els Estats Units sobre el risc que representa permetre l'accés d'aquesta empresa a les dades dels catalans. Aquest dimarts va ser el president de Junts, Carles Puigdemont, qui va sortir a reclamar explicacions a Illa sobre el seu "especial interès" en la Xina, després que es va conèixer la vinculació de Zapatero amb empreses d'aquell país. A més, Junts ha demanat la compareixença del president al Parlament per aquest tema. També PP i Vox han reclamat explicacions al president de la Generalitat sobre el viatge a la Xina i els vincles amb Huawei. El fet que el CTTI, l'organisme responsable de la convocatòria del concurs, tingui com a director gerent Demetri Rico, que va ser vicepresident de Huawei a Europa, no ha fet més que atiar la polèmica.
De moment, el projecte XCAT està congelat. Telefónica i Cellnex van impugnar-lo el mes de novembre davant del Tribunal de Contractes Públics de Catalunya, la qual cosa va paralitzar el procés de formalització del contracte. El passat mes de març va ser ratificat de nou, però Telefónica va presentar noves impugnacions, argumentant aspectes de solvència tècnica i econòmica de la proposta, la qual cosa l'ha tornat a aturar. Aquesta setmana, ha estat l'explosió del cas Zapatero el que ha tornat a posar Huawei i la connexió amb Xina al punt de mira de la política catalana.