"No sabia que el Parlament i Montserrat compartíem fundador, Abat Oliva": aquesta és una de les frases que ha dit Manel Gasch, abat de Montserrat i prior de Cuixà, un cop ha rebut el Premi Canigó a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada, pel mil·lenari de l'Abadia. És una de les reflexions que han sorgit després de la intervenció del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que ha elogiat el paper de Montserrat al llarg de la història de la nació catalana. De fet, per això, el president de la cambra catalana ha aprofitat el seu discurs per anunciar la celebració del mil·lenari del Parlament de Catalunya l'any 2027, just mil anys després de les assemblees de Pau i Treva. L'any 1027 es constitueix l'embrió del parlamentarisme a Europa a través d'aquest moviment social assembleari com a resposta de l'església i la pagesia a les violències perpetrades per nobles feudals i que comptava amb el suport dels comtes, bisbes i camperols. Presidit per Abat Oliba, Rull ha situat les assemblees de Pau i Treva com l'origen de les Corts Catalanes i el segon exemple de parlamentarisme europeu, just per darrere de l'islandès.
En aquest marc, Rull ha recordat les paraules de Pau Casals a l'Assemblea de les Nacions Unides, on, precisament, el músic esmentava el fet que Catalunya va ser "la nació més gran del món" perquè va impulsar el parlamentarisme. Casals, per cert, va trencar el seu silenci de més d'una dècada de tocar el violoncel en públic a Prada l'any 1950. "Les nacions requereixen elements d'autoestima per al futur", ha reivindicat el president del Parlament, que ha reivindicat com a "prioritat" l'enfortiment de la nació. "A l'altra banda de la franja de Ponent han arribat a la conclusió que si no hi ha nació no hi haurà mai més voluntat de guanyar a l'Estat", avisa Rull, que insisteix que cal "ampliar el perímetre" de la nació. "Són moments complexos perquè el món canvia molt ràpid", ha dit Rull, que també lamenta la situació del País Valencià i les Illes de persecució de la llengua catalana. "Hem de ser capaços de posar-nos dempeus", ha reivindicat.
Els "clars i obscurs" de l'Abadia
Rull també ha assenyalat els "clars i obscurs" que ha tingut l'Abadia durant els 1.000 anys d'història que celebren enguany. El president del Parlament ha reconegut la "forta incomoditat" que li va suposar la visita del rei Felip VI fa dos mesos i, de fet, en el discurs que ha fet el pare abat, Manel Gasch, han aparegut algunes pancartes amb el lema 'Catalunya no té rei'. Malgrat això, tant l'Abat de Montserrat, com el president de la cambra catalana i l'arquebisbe de Girona, Joan Planelles, han coincidit a reivindicar el paper de Montserrat al llarg de la història per al catalanisme i els Països Catalans. Rull, a més, considera que el monestir és una "part indestriable de la nació perquè el poble de Catalunya així ho ha decidit" i com la "columna vertebral de la nació catalana". A més, el president del Parlament, com el president Puigdemont, també ha reivindicat la figura de Pompeu Fabra, enterrat al cementiri de Prada.
En la seva glossa, l'arquebisbe de Tarragona ha reivindicat que "Montserrat és una munió de noms propis, però també és escolta d'identitat col·lectiva perquè no ha viscut mai aïllada de la realitat nacional"." Ben a l’inrevés, a Montserrat s’ha ajudat a construir una identitat col·lectiva de marcat caràcter espiritual, comunitari, creient que integra la llengua, el compromís social i nacional que neix del compromís evangèlic”, ha reivindicat l'arquebisbe, que assegura que l'Abadia parla i prega en català. "Montserrat ha de continuar sent una casa comuna per al país", ha reivindicat Planelles, que reivindica que la Catalunya de les terres d'Elna, de Besalú i de Ripoll, situen amb la fundació de Montserrat la peça central de la seva restauració. "Europa ha estat cristiana, però Catalunya més", ha reivindicat.
Per la seva banda, Manel Gasch ha recordat que la presència de la Mare de Déu i la identificació de Montserrat amb Catalunya "es produí sobretot a partir de la Renaixença, però la devoció venia de molt abans en els inicis del monestir". "Montserrat sempre ha estat compromesa amb la llengua i la cultura i tenim la intenció de continuar-ho fent", ha insistit Gasch, que ha reivindicat el paper de l'UCE. Prèviament, s'ha oficiat una missa a Sant Miquel de Cuixà pel lliurament del premi Canigó a Montserrat.