Anomalies en contractes adjudicats per Red.es a Innova Next i The Valley Business. És el que ha detectat la Intervenció General de l’Estat (IGAE), un òrgan dependent del Ministeri d’Hisenda, en un informe que ha remès a la Fiscalia Europea en el marc de la investigació del cas de Begoña Gómez. Són els contractes adjudicats a Juan Carlos Barrabés, l’empresari que va recomanar la dona de Pedro Sánchez a través d’unes cartes de recomanació que va signar com a codirectora de la Càtedra de Transformació Social Competitiva de la Universitat Complutense. “Que s’hagi atribuït a la mesa de contractació la valoració de les ofertes amb base en una distribució de puntuacions entre valoració de criteris avaluables mitjançant un judici de valor i valoració de criteris avaluables mitjançant fórmula que no respon a la realitat podria constituir un frau de llei”, conclou l’informe, de 303 pàgines, al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

“S’ha eludit que l’avaluació dels criteris subjectius fos realitzat per un comitè d’experts, en el qual no podria haver participat el director proponent del contracte, o per un organisme tècnic especialitzat, cosa que dona més garanties d’una avaluació equànime de les ofertes”, afegeix. I retreu que l’informe de valoració el va signar una sola persona i que la mesa de contractació va tenir un “comportament passiu” i que la fórmula aplicada per Red.es “no té cap fonament legal” i provoca que augmenti la puntuació de les ofertes tècniques de “manera artificial”. “Incomplint la llei, la valoració dels criteris tècnics no avaluables mitjançant fórmula van ser valorats per la Mesa de Contractació de Red.es, que no era competent per efectuar la valoració”, afegeix.

“Els criteris de valoració establerts als plecs de clàusules administratives que van regir les licitacions dels expedients de contractació objecte d’anàlisi no s’ajusten en la seva integritat al principi de selecció de l’oferta econòmica més avantatjosa”, assenyala l’informe. En aquest sentit, exposa que la fórmula que va utilitzar Red.es per calcular la puntuació econòmica de les licitacions, que és la que feia servir l’entitat en altres processos, “esmorteeix de manera molt important les diferències de puntuació derivades de les diferències en els preus oferts, beneficiant les ofertes més cares”. I això “no contribueix a aconseguir que els licitadors presentin ofertes econòmiques competitives”, sinó que els “desincentiva de fer-ho” per “l’escassa rellevància de la puntuació econòmica respecte de la puntuació total” i pel fet que la fórmula “redueix molt substancialment les diferències de puntuació derivades de les diferències de preu”.

Altres crítiques. L’interventor creu que haver tingut en compte per assignar les puntuacions el fet que “s’adjuntin o no els currículums d’orientadors o professors”, un element que no figura en els plecs com a elements a valorar, és “il·legal”, “arbitrari” i “discriminatori”. També ha detectat “incoherències” en la valoració d’algunes de les ofertes entre les puntuacions assignades i la fonamentació d’aquestes puntuacions, “contradiccions” en el mateix text de les valoracions i “arguments penalitzadors” que tenen una “insuficient motivació”.

“No oferir cartes de suport es considera quelcom negatiu”

I què diu sobre les cartes de recomanació? L’informe recorda que a les ofertes de la UTE Innova Next i The Valley Digital Business School es fa referència a “acords amb empreses i institucions” i a “cartes de suport que s’adjunten a l’oferta” i assenyala que en els informes de valoració “s’inclouen diverses referències a aquests acords amb altres empreses i institucions” i “s’emfatitza” la seva rellevància, cosa que “evidencia que han estat tinguts en compte per determinar la puntuació de les ofertes”. Així doncs, les cartes de suport “no només han estat valorades positivament en la valoració de l’oferta”, sinó que “es dedueix clarament que no oferir aquestes cartes de suport es considera quelcom negatiu que el valorador ha considerat convenient ressaltar en les valoracions de les ofertes que no les han inclòs”.

I afegeix un altre retret sobre les cartes: “Figura una manifestació d’intencions que no obliga a res i, per tant, tenir-les en compte per puntuar les ofertes suposa una adulteració de la valoració tècnica, que ha beneficiat alguns licitadors, [...] excedeix la capacitat de decisió discrecional del valorador i constitueix una actuació discriminatòria, incloent-hi elements que no haurien d’haver estat valorats”. “Aquesta inclusió beneficia determinats licitadors als quals s’ha incrementat injustament i il·legalment la puntuació”, rebla.

juan carlos barrabés
L’empresari Juan Carlos Barrabés en una imatge d’arxiu

“Les seves metadades han estat esborrades”

En un altre dels punts, l’informe destaca que els documents previs “no tenen signatura i les seves metadades han estat esborrades”, així que “no es disposa d’evidència que fossin realment elaborats per les persones que figuren en aquests encapçalaments, ni que el seu contingut, ni les puntuacions que figuren en aquests responguin a l’opinió dels esmentats tècnics que haurien estat els qui van examinar les ofertes”. I ressalta que, “en determinats casos”, les puntuacions “no coincideixen” amb les que figuren a l’informe de valoració que es va presentar a la Mesa de Contractació.

“Una gran opacitat”

Així mateix, la IGAE recela de la manca de transparència del procés de licitació. “Per conèixer la importància que s’ha donat per a la puntuació a cada característica és necessari disposar d’una informació que no és pública i de la qual no han disposat els licitadors ni prèviament a presentar les ofertes ni a posteriori d’haver estat valorades les mateixes”, lamenta. I recalca que això “no és neutre”, sinó que “pot afectar molt” a les puntuacions, que poden “variar substancialment” en funció que s’assigni un rang de puntuació més gran o més petit a cada un dels elements. “Els valoradors van distribuir els punts d’acord amb els criteris establerts per qui o qui prengués les decisions. L’anterior evidencia per si sol una gran opacitat i que el procés de contractació no s’ajusta al principi de transparència”, rebla.

María Jesús Montero: “Confiem en la justícia malgrat que hi ha singularitats que ens criden l’atenció”

Aquest mateix matí, des de Còrdova, la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió. “En realitat no és la IGAE, encara que sí els interventors que estan treballant per a la Fiscalia Europea”, ha contestat María Jesús Montero en ser preguntada per aquesta qüestió. “Hi ha vegades que els cossos superiors de l’Estat s’adscriuen a un determinat departament perquè la necessitat d’estar permanentment fent informes o peritatges obliga a ordenar el treball perquè treballin pràcticament en exclusiu per a la Fiscalia Europea”, ha relatat. I, sobre la investigació judicial sobre Begoña Gómez, ha reiterat el convenciment del govern espanyol que al final “s’acabarà imposant la veritat” i “s’aclarirà la llum sobre totes les sospites que alguns volen llançar sobre l’entorn del president de manera electoralista, mentidera i interessada”. “Tenim molta tranquil·litat i confiem en la justícia malgrat que hi ha singularitats en els procediments que a tots ens criden l’atenció”, ha verbalitzat.

Una investigació a cavall entre la Fiscalia Europea i Plaza de Castilla

Es tracta d’una investigació que avança en paral·lel a la que s’està desenvolupant als jutjats de Plaza de Castilla. El juny del 2024, el jutge Juan Carlos Peinado es va inhibir en favor de la Fiscalia Europea pel que fa als fets i delictes relatius a l’adjudicació dels contractes finançats amb fons europeus per l’entitat pública Red.es a l’UTE Innova Next SLU i Escola de Negocios The Valley. El jutge Peinado està posant la lupa en “tots els fets, actes, comportaments i conductes dutes a terme” derivades de la relació entre Gómez i Barrabés. Fa mesos, quan va declarar com a testimoni (abans d’estar investigat), Juan Carlos Barrabés va assegurar que s’havia reunit “quatre o cinc” vegades amb Begoña Gómez a la Moncloa i que Pedro Sánchez hauria estat present en dues de les trobades, organitzades per discutir assumptes relacionats amb la “innovació”.

🔎 Set delictes investigats en vuit branques: guia de les causes judicials de la família de Pedro Sánchez

 

La causa es va iniciar arran d’unes cartes de recomanació que va signar Begoña Gómez: “Manifestem el nostre suport a l’esmentat programa, que persegueix detectar, formar i incorporar al mercat digital a joves aturats”. La defensa de la dona de Sánchez al·lega que no es recomanava a Barrabés en concret sinó el projecte en conjunt, que les cartes són habituals en els processos de caràcter tecnològic i que el mateix model es va presentar per part de grans empreses tecnològiques i d’altres institucions públiques, com l’Ajuntament de Madrid. El mes de maig passat, l’Audiència de Madrid va considerar que Begoña Gómez “devia aprofitar-se de la seva proximitat al president del govern espanyol per vendre suposats favors o oferir suposades influències a canvi de contraprestacions de la més diversa índole, encaminades a projectar la seva carrera professional en la recerca d’una posició privilegiada”.

Per aconseguir-ho, les empreses del Grup Barrabés resultaven una “peça clau en el desenvolupament i implementació” de la càtedra que codirigia a la Universitat Complutense, utilitzada com a “plataforma des de la qual es van ordir la resta d’activitats sobre les quals es projecta la sospita delictiva”. “Això explica el ràpid desenvolupament de la càtedra, amb la diligent consecució de finançament per empreses sotmeses a supervisió governamental o beneficiàries d’importants subvencions o adjudicacions de contractes públics”, reblava l’Audiència de Madrid.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!