Un informe del Ministeri d'Hisenda remès al jutjat d'instrucció número 13 xifra en menys de 200.000 euros la despesa pagada per la Generalitat per al referèndum de l'1-O, amb la qual cosa desmenteix el criteri de la fiscalia, perquè la xifra no arriba per al delicte de malversació.

En concret, Hisenda diu que, segons els expedients que ha analitzat, la despesa pagada es limita al cost "d'honoraris i desplaçaments" dels observadors internacionals, de 177.304,90 euros, i a la traducció a l'anglès del web www.cataloniavotes.eu. Totes dues despeses són atribuïdes al Diplocat. Hisenda també xifra uns 615.000 euros compromesos per altres conceptes, però que el Govern no va arribar a pagar. La xifra total pagada que conclou Hisenda, 196.906,90 euros, inclou alguna factura que s'hauria abonat entre el juliol del 2017 i el gener del 2018, període que inclou alguns mesos d'aplicació del 155.

L'informe, avançat per TV3 i al qual ha tingut accés l'ACN, va ser enviat al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona a principis de novembre. Hisenda conclou que la Generalitat va comprometre despesa per valor de 812.624,78 euros, dels quals se n'haurien pagat 196.906,90 euros.

En l'informe, totes les despeses pagades s'atribueixen al Diplocat. D'una banda, 19.602 euros per a la traducció a l'anglès del web www.cataloniavotes.eu. Per aquest concepte, el Govern va deixar pendent de pagar 13.068 euros. De l'altra, el cost dels honoraris i desplaçament d'observadors internacionals, xifrats en 177.304,90 euros i que, segons Hisenda, es van pagar íntegrament. Per aquest concepte, l'informe concreta que es van abonar les factures entre el juliol del 2017 i el gener del 2018, els últims mesos ja amb l'aplicació del 155 en marxa.

En canvi, Hisenda conclou que hi ha 615.717,88 euros que la Generalitat hauria compromès però no pagat. És el cas de 336.143,34 euros per a la inserció als mitjans de comunicació de la campanya de publicitat institucional de les vies del tren, i els 266.506,54 euros per a la campanya de publicitat desenvolupada entre el febrer i el maig del 2017 per al registre de catalans residents a l'exterior.

Les xifres detallades pel Ministeri d'Hisenda en aquest informe estan lluny de les que fan servir la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per sostenir el delicte de malversació de fons públics. El ministeri públic ha xifrat la malversació en prop de 3,1 milions d'euros, tot i que en el seu escrit d'acusació admet que algunes factures no es van arribar a pagar. 

Per la seva banda, en el seu escrit, l'Advocacia de l'Estat situa la malversació en els 2,9 milions d'euros i assegura que la Generalitat "va eludir els controls establerts", ja que els comptes estaven intervinguts per l'Estat.