L'accés a l'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania, segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió. Un total del 23% dels ciutadans assenyalaven l'habitatge com a principal problema de Catalunya i, tant és així, que aquesta legislatura ja s'ha fet notar al Parlament de Catalunya. El preu mitjà de lloguer durant el primer trimestre d'enguany ha estat de 827,81 euros, mentre que el preu mitjà d'un habitatge se situa al voltant dels 2.600 €/m². Davant d'aquesta situació, que afecta sobretot els joves que es volen emancipar, els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya intenten posar-hi solució, però amb propostes ben diferents. Mentre que Junts, PP, Vox i Aliança Catalana aposten per incentivar l'oferta i construir més habitatges de protecció oficial, ERC, Comuns i CUP són més pròxims a eliminar l'habitatge com a bé de mercat i intervenir-hi en tots els aspectes. Mentrestant, el PSC fa equilibris entre uns i altres, malgrat que ERC i Comuns són socis d'investidura i acostuma a aproximar-se als seus postulats.
El Govern aposta per augmentar l'oferta
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha volgut centrar els seus primers dos debats de política general en l'habitatge. L'octubre del 2024 va prometre la construcció de 50.000 habitatges públics a Catalunya fins al 2030, amb una inversió de 4.400 milions d'euros (Govern assegura que 31.000 ja estan en marxa). El pla inclou reservar sòl públic, accelerar la tramitació urbanística i dedicar una part a joves i grups vulnerables. Un any després, el president va apujar l'aposta i va anunciar la mobilització de sòl per permetre la construcció de 210.000 habitatges a tot Catalunya, de les quals entre un 40% i 50% serien de protecció oficial. El Govern vol incentivar la col·laboració publicoprivada i amb el tercer sector i activar la industrialització del sector de la construcció. L'objectiu és incrementar l'oferta davant l'augment de la demanda dels últims anys. Segons les lleis del mercat, si la corba de l'oferta creix i la de la demanda va disminuint, els preus aniran baixant.
Tot i que el segon pla va ser tombat pel Parlament de Catalunya durant el debat de política general, l'executiu continuarà endavant en la seva implementació. A més, el Govern de la Generalitat ha impulsat altres mesures, com ara ajudes en el pagament del lloguer (l'any del 2024 s'hi va destinar un total de 186 milions d'euros), així com préstecs per a l'emancipació juvenil a través de l'Institut Català de Finances per pagar l'entrada d'un habitatge. A més, la Generalitat i el govern espanyol també han acordat que Catalunya pugui gestionar els 13.000 habitatges i més de 300 solars de la Sareb.
Ara bé, els partits a l'esquerra del PSC consideren que amb incrementar l'oferta no n'hi ha prou per abaixar el preu per accedir a l'habitatge. Per això, de la mà del PSC, han impulsat diverses mesures, com ara el topall del lloguer en zones tensionades, que ja es va aprovar durant la passada legislatura. Els partits a la dreta del PSC, per això, alerten que aquesta mesura fa reduir l'oferta. De fet, un exemple és la demarcació de Barcelona, on ha apujat un 3,1% el preu del lloguer respecte fa un any i les projeccions apunten que aquesta província perdrà 7.330 immobles respecte al 2024. Relacionat amb el topall dels lloguers, el Govern i els Comuns van acordar un règim sancionador per aquells que incompleixen la llei. De fet, els d'Albiach adverteixen que no s'asseuran a negociar nous pressupostos fins que l'executiu d'Illa no sancioni els incompliments de topalls de lloguer, amb 30 expedients oberts.
Comuns i CUP volen prohibir la venda especulativa de l'habitatge
Els Comuns i la CUP, però, volen collar encara més a l'executiu d'Illa en aquesta qüestió i han posat sobre la taula una mesura sense precedents: la prohibició de la compra especulativa d'habitatges. En una qüestió parlamentària en la sessió de control al president fa dues setmanes, els cupaires van preguntar a Illa sobre un informe de l'AMB sobre aquesta qüestió. "Ho estudiarem", va dir el president de la Generalitat, que no descartava aplicar aquesta mesura. De fet, els Comuns ja han advertit que aquesta qüestió serà clau per a la negociació de pressupostos del 2026 i ja han registrat una llei, que demanen que es tramiti per la via d'urgència, que pretén modificar la Llei catalana d’urbanisme per introduir a l’article 9 la prohibició de comprar habitatges en àrees declarades com a zones de mercat tensionat, excepte si s’utilitzen com a residència habitual en un termini màxim de dotze mesos després de la compra, amb algunes excepcions.
Perquè aquesta mesura sigui efectiva, caldria també reformar altres articles de la llei per permetre als ajuntaments aprovar plans urbanístics especials que facin possible aplicar la restricció. A més, tant les associacions privades com altres entitats podrien portar aquesta iniciativa als plens municipals perquè sigui debatuda. Aquesta limitació a la compra d’habitatges no destinats a residència habitual preveu quatre excepcions: l’adquisició per a familiars de primer o segon grau (pares, fills, germans, avis i néts), la compra d’una única segona residència fora del municipi on es viu habitualment, les herències i la compra completa d’edificis. En aquest darrer cas, els pisos que no siguin de residència pròpia s’haurien de llogar amb preus limitats segons l’índex de referència, sense poder destinar-los a ús turístic o de temporada, i si ja hi ha inquilins, els contractes s’allargarien entre cinc i set anys més. Així mateix, les persones jurídiques no podrien comprar habitatges en aquestes zones tensionades, i l’incompliment de la norma seria considerat una infracció urbanística molt greu, sancionable amb multes de fins a 1,5 milions d’euros.
Què diu l'informe?
L'estudi de l'AMB, elaborat pel jurista Pablo Feu, conclou que és legalment viable, malgrat algunes advertències d'inconstitucionalitat. L'estudi afirma que la mesura seria constitucional si es formula com a excepcional, territorialitzada, fent referència a les zones tensionades, i temporal. L'objectiu és que la compra d'habitatge vagi destinat a l'ús habitual i permanent del comprador i evitar la reventa ràpida, el lloguer turístic o l'acumulació de pisos per part de fons d'inversió. Com a la llei dels Comuns, preveu excepcions, com la compra d'un edifici sencer sempre que estigui destinat al lloguer habitual amb contractes de certa durada o la compra d'una segona residència en un municipi diferent. L'informe, a més, cita models com el de la ciutat d'Amsterdam, com a referència. El president Illa ja ha advertit que no serà fàcil des del punt de vista jurídic, ja que caldran modificacions legislatives i de les ordenances municipals. A més, per al Govern els canvis legislatius no tindrien incidència directa en els pressupostos de la Generalitat.
El lloguer de temporada i d'habitacions, una altra qüestió a debat
Una minoria dels propietaris fan servir el lloguer de temporada i d'habitacions per esquivar la regulació del lloguer. Per això, aquesta setmana s'havia de votar de forma definitiva la seva regulació, com a pacte entre PSC, ERC, Comuns i CUP. La mesura inclou la que tinguin el mateix topall que els arrendaments d'habitatge permanent, la pròrroga obligatòria de la qualificació d’habitatge de protecció oficial (HPO) en zones de mercat residencial considerades “tensionades” mentre es mantingui aquesta situació i el registre de grans tenidors. La llei redefineix què s'entén per habitatge permanent per evitar pràctiques que esquivin el topall dels lloguers i ho defineix com qualsevol immoble destinat a satisfer la necessitat d’habitatge, independentment de la durada del contracte. Només en queden exclosos aquells que tinguin una finalitat exclusivament recreativa, de vacances o de lleure, que haurà de constar explícitament al contracte. A més, la llei fixa que la suma dels lloguers d’habitacions dins d’un mateix habitatge no podrà superar la renda màxima establerta per al conjunt de l’immoble.
Tot i això, aquesta setmana no s'ha acabat votant perquè Junts per Catalunya i el PP ho han portat al Consell de Garanties Estatutàries, que necessita un mes per estudiar el cas. Els motius pels quals ho han portat al Consell de Garanties Estatutàries, però, són ben diferents. El PP considera la llei "antiestatutària i anticonstitucional", mentre que Junts considera que la creació de nous tipus de contractes no s'hauria de fer a través d'una llei ordinària, sinó a través de modificar el Codi Civil Català. Els juntaires, tanmateix, ja havien portat la seva pròpia llei per regularitzar el lloguer de temporada i habitacions perquè es tramités, però va quedar rebutjada pel Parlament.
Les ocupacions delinqüencials, també a debat
Les ocupacions delinqüencials també és una qüestió vinculada a l'habitatge i que està a l'ordre del dia de la política catalana. De fet, Junts per Catalunya té registrada una llei, que està en tramitació i ha superat el debat a la totalitat, en la qual es modifica el Codi Civil i la llei d'habitatge del 2023 per tal que els veïns puguin demanar desnonar pisos ocupats quan "alterin la convivència, l'ordre públic o es posi en perill la seguretat o la integritat de l'immoble". La iniciativa habilitaria la sol·licitud de mesures cautelars, inclòs el desnonament.
Els juntaires, a més, també tenen registrada al Congrés dels Diputats una llei, avalada pel Col·legi d'Advocats, per fer front a l'ocupació delinqüencial, que inclou que les ocupacions delinqüencials es puguin desallotjar cautelarment per la policia en 48 hores si ho ordena el jutjat. Un altre canvi que proposa dins la Lecrim és que per a seguir en un immoble ocupat calgui presentar un títol jurídic com un contracte de lloguer o unes escriptures de propietat, a més que s'habilita a la policia per fer fora als ocupes delinqüencials dels habitatges. En cas que els ocupes siguin vulnerables, el partit de Carles Puigdemont vol que sigui la mateixa administració qui es faci càrrec d'aquestes persones. De fet, al Parlament també la tenen registrada per tal que, si la legislatura espanyola decau, es pugui tornar a portar, des de la cambra catalana, al Congrès.
Les propostes de Junts i ERC: més oferta i més rehabilitació
Els juntaires van presentar, a més, un paquet de 25 mesures el desembre de l'any passat, entre les quals hi ha pujar a almenys 1000 milions d'euros de fons propis el pressupost de la Generalitat destinat a l'habitatge i mobilitzar entre 750 i 1000 milions més d'altres fonts; incrementar fins a 2.500 milions d'euros anuals el Plan Vivienda actual i distribuir-los territorialment en funció de les necessitats; també augmentar els fons estatals a polítiques d'habitatge del 0,23% al 0,45% del PIB, fins als 6.500 milions d'euros, que insten a destinar a ajudes directes i ajudes plurianuals per promoure preus assequibles. Pel que fa a finançament, també proposen un finançament per poder rehabilitar uns 25.000 habitatges l'any i així posar al mercat els que ara estiguin tancats —i reduir l'IVA de la rehabilitació al 10%—.
Per part d'ERC, els d'Oriol Junqueras també es volen centrar en la rehabilitació d'habitatges en els habitatges que tenen més de 50 anys. De fet, el Parlament va aprovar el seu pla durant el debat de política general, en el qual inclou la creació d'un programa d'actuacions fins al 2030, amb una dotació total de 2.600 milions d'euros pel finançament. També aposten per redissenyar l'IBI per fer front a l'especulació immobiliària amb l'objectiu que no només es tingui en compte el valor cadastral sinó també l'acumulació d'immobles.
Els Comuns, d'altra banda, també van acordar a finals d'octubre amb el Govern la creació d'una unitat andidesnonaments i activar el registre de grans tenidors d'habitatge. Aquesta unitat té com a objectiu que la Generalitat "agafi un paper proactiu" davant de la crisi de l'habitatge i intervingui abans que ho facin els jutjats o els Mossos d'Esquadra.