S'acaba al Parlament la primera part del debat de política general. Ja han intervingut el president de la Generalitat, amb el seu anunci de més i més habitatges pel país, i la resposta dels grups de l'oposició, que, evidentment, han assistit a la cambra carregada de crítiques contra Salvador Illa, tot i que per motius ben diversos entre ells. Aquest dimecres a la tarda, els partits registraran les seves propostes de resolució amb les quals volen marcar perfil en aquest nou curs polític, on, en principi no hi ha d'haver cap convocatòria electoral que afecti les formacions catalanes. Les propostes reflecteixen les prioritats dels grups, ben diverses, tot i que en alguns casos també són coincidents. Aquestes són algunes de les més destacades.
El PSC proposa un pacte contra els discursos d'odi
El partit del president Salvador Illa ha presentat tot un conjunt de propostes alineades amb la seva postura durant el debat. En matèria d'habitatge, després dels grans anuncis del president, reclamen un acord de país per a l'habitatge, amb la intenció d'activar tots els planejaments arreu de Catalunya. En línia amb una de les peticions d'Esquerra, proposen un Pla de Rehabilitació 20230. Davant el creixement de la ultradreta i després d'aprovar el Pacte Nacional per la Llengua, el PSC vol un Pacte Nacional contra els discursos d'odi. Una de les grans crisis del primer any del Govern va tenir lloc arran de l'escàndol de la DGAIA i incorporen en les seves propostes el desplegament de la DGPPIA, la fórmula que va trobar la consellera de Drets Socials per intentar resoldre el tema d'arrel. No s'han oblidat del català, amb diversos plans per enfortir la llengua i la intenció de duplicar les convocatòries anuals de proves oficials per certificar nivells. Davant dels nervis d'ERC per la manca d'avenços en el finançament, posen per escrit la promoció del nou model i un enfortiment de l'ATC però sense cap referència concreta.
Junts busca que Illa avali la negociació d'un referèndum
Junts per Catalunya vol alinear el PSC amb l’acord de Brussel·les per revertir el “doble discurs” entre els socialistes catalans i els socialistes espanyols. Per fer-ho, porten a votació a través d’una moció la literalitat de l’acord de Brussel·les o tot el llistat que consideren com a incompliments, entre els quals hi ha la llei sobre la llei sobre la multireincidència, la llei contra les okupacions o les dades d’execució pressupostària. Tot i això, el punt més conflictiu és sobre el referèndum, i és que els de Carles Puigdemont busquen que Illa avali la negociació d’un nou referèndum a Suïssa, malgrat que en l’acord de Brussel·les simplement aparegui les posicions de cada part. Així mateix, també porten a votació la delegació de les competències en immigració, que inclou una denúncia del comportament de partits “anticatalanistes” fent referència a Podemos, o l’oficialitat del català a la Unió Europea. També porten a votació la proposta d’un concert econòmic, la renúncia del dèficit fiscal o pel requisit d’un padró de deu anys per assolir poder aspirar a habitatges públics. A més, porten la reprovació de Maurici Lucena, president d'Aena, per rebutjar una cogovernança dels aeroports catalans.
Més enllà de l'acord de Brussel·les, les propostes de resolució inclouen plantejaments com la incorporació de Catalunya com a membre associat de la UNESCO; el reconeixement oficial de les seleccions catalanes; un llistat de tots els acords polítics pendents de compliment, o una iniciativa que "constata la feblesa del Govern" en no disposar de pressupostos, governar "a cop de decret" i haver estat reprovat pel Parlament. Sobre l'opa hostil del BBVA al Sabadell, la proposta de resolució reclama al Govern que "insti el govern espanyol, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el Banc d'Espanya a suspendre qualsevol validació definitiva dels efectes i a establir el requisit que l'operació només pugui prosperar si compta amb el suport d'almenys el 50% del capital social. Alhora, porta mesures concretes, com ara la deflactació de l’IRPF, la supressió de l’impost de successions, la creació d’un salari mínim català o unes pensions adaptades a la realitat del cost de vida català.
ERC proposa més rehabilitació d'habitatges
Des d'ERC, les propostes de resolució van en línia amb el que durant els primers 14 mesos de legislatura han situat com a grans prioritats, en línia, també, amb el que ja recollia l'acord d'investidura amb els socialistes. A banda de les que ja s'havien anunciat, com els menjadors i extraescolars gratuïts pels infants, no hi falten mesures en defensa de l'habitatge. Josep Maria Jové ja ha advertit Illa que més enllà de la construcció, calien mesures en rehabilitació i per això, plantegen un pla en aquest sentit, com també fan els mateixos socialistes. També volen apujar l'IBI de manera progressiva a partir del segon habitatge per persona. Pel que fa a la llengua, ERC vol que el coneixement del català sigui un requisit per als jutges, més places als cursos i una fiscalització del pacte nacional per la llengua. I pel conflicte polític, sobre el qual han situat el focus, els republicans reclamen una "entesa de país" en defensa de la democràcia i els drets dels pobles per avançar en la sobirania nacional i social. No s'han oblidat del seu gran cavall de batalla, el finançament, reclamant-ne un de just.
El PP vol constatar la debilitat d'Illa
Pel que fa al Partit Popular català, més enllà de portar a votació la relació entre Junts per Catalunya i el PSOE, volen que el Parlament reprovi el Govern per la seva "debilitat" i "incapacitat d'aprovar pressupostos". També critiquen "l'abús dels decrets llei" per part de l'executiu durant el primer any de mandat. Entre les mesures més destacades, el PPC insta el Govern a crear una llei antiocupació per a protegir i emparar els propietaris, així com incrementar el nombre d'efectius dels Mossos per a combatre la multireincidència. També reclamen al Govern presentar abans de finalitzar l'octubre el projecte de llei de pressupostos amb l'antelació suficient perquè puguin entrar en vigor l'1 de gener de 2026. Pel que fa a la immigració el PP insta el Govern a "associar la percepció d'ajudes socials" al "compliment contrastat d'obligacions d'integració a la societat catalana". Per a fer-ho, proposen crear un registre administratiu d'ajudes socials que unifiqui dades, eviti duplicitats i pugui detectar els fraus en l'empadronament. També reclamen implementar un "pla integral d'ordre i convivència" que inclogui la creació d'unitats mixtes de patrullatge entre els Mossos i les policies locals per identificar persones "que viuen de forma irregular" i "millorar el sistema de trasllat d'aquesta informació" a la delegació del govern espanyol. Així mateix, el partit vol que el Govern sol·liciti davant el govern espanyol fer efectius els convenis amb tercers països per "accelerar el retorn" als seus països d'origen als menors no acompanyats que hagin comès delictes o que hagin demostrat "una nul·la voluntat d'integració" a Catalunya.
Els Comuns se centren en habitatge
No és una sorpresa que els comuns portin entre les seves prioritats l'habitatge. Concretament, reclamen que el Govern estudiï i implementi els "canvis legals necessaris" per prohibir la compra especulativa d'habitatges en un moment en què accedir a una llar s'ha convertit en un gran mal de cap pels catalans. Els d'Albiach volen que abans que s'acabi el novembre el Govern aprovi el projecte de llei de modificació de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme i 150.000 cases en set anys que se sumen al parc d'habitatge protegit.
La CUP porta el trencament de relacions amb Israel
El debat de política general ha estat marcat, en part, pel retorn de la diputada Pilar Castillejo després de ser retinguda a Israel com a membre de la Flotilla per la Llibertat. En aquest sentit, porten a votació un trencament immediat de les relacions amb el govern de Netanyahu per fer que el PSC i Junts es posicionin al respecte. No és l'únic punt dels cupaires que fa referència a la situació Gaza. Com ja ha avançat el diputat Xavier Pellicer des de l'hemicicle, els anticapitalistes proposen també una reducció de sou dels diputats en un moment de molta fragilitat social al país. La rebaixa proposada és d'un mínim del 14% i deixar de percebre una assignació en concepte de despeses i desplaçaments.
Aliança Catalana vol acabar amb les subvencions a partits
Aliança Catalana, tal com ha dit la seva líder Sílvia Orriols, ha presentat una proposta de resolució per acabar amb les subvencions a partits polítics. Així ho explicita en les seves propostes, on diu: "Suprimir les subvencions als grups parlamentaris i partits polítics atorgades pels pressupostos del Parlament de Catalunya (3,9 milions d'euros 2024) i el Departament de Presidència (9 milions d'euros 2024) respectivament". També proposen eliminar el plus de productivitat per als treballadors del Parlament xifrada en 900.000 euros del seu pressupost. Alhora, proposen que els Mossos formin part com a policia pròpia de Catalunya de la Interpol o Europol, així com fer més dispositius Kanpai. Pel que fa a habitatge, demanen crear un registre d'arrelament territorial, així com prioritzar-les als joves. En política exterior, els de Sílvia Orriols insten a impulsar la reobertura de la delegació del Govern de la Generalitat a l’Estat d’Israel, amb la finalitat de restablir les relacions institucionals i econòmiques. També proposen eliminar el llenguatge inclusiu dels centres educatius i en l'administració pública, com aturar la implementació de les Zones de Baixes Emissions. Finalment, també demanen el traspàs de la gestió dels aeroports i, sobre immigració, una moratòria en l'entrada de migrants.