Hi ha guerres que es lliuren amb armes, d'altres amb acusacions, titulars i estratègies electorals. I aquest divendres, 9 d'octubre, n'hi ha de totes les menes a les portades. La guerra bruta, amb les presumptes clavegueres del PSOE tornant a escena; la guerra política, cada vegada més descarnada, entre la dreta i l'esquerra per capitalitzar o neutralitzar l'impacte de la mort de Maricarmen Abascal; i la guerra de veritat, la que continua matant civils a Ucraïna, on Rússia ha tornat a mostrar la seva cara més cruel. Tot plegat, a només 51 dies de les eleccions espanyoles del 29 de novembre, en una precampanya en què sembla que qualsevol notícia acaba convertida en munició electoral. Curiosament, hi ha una altra guerra, la que es viu als carrers de França, amb les protestes contra Emmanuel Macron, que amb prou feines troba espai al quiosc. I, a Catalunya, ERC també té oberta la seva particular batalla interna: què farà Gabriel Rufián?
La mort de Maricarmen, la dona de 87 anys desnonada del pis de Madrid on havia viscut durant set dècades, continua condicionant l'actualitat política i periodística. La Vanguardia ho resumeix amb un titular que sembla més un advertiment que una constatació: "L'aspre dol per la Maricarmen augura una campanya electoral rude". El diari posa el focus en el rebuig del PP de Madrid i del Senat a sumar-se a l'homenatge impulsat per l'esquerra i en les acusacions d'Alberto Núñez Feijóo contra Pedro Sánchez per la suposada "manipulació emocional" de la mort de l'octogenària. És una fotografia prou eloqüent de l'ambient polític: fins i tot un gest de condol s'ha convertit en motiu d'enfrontament.
El País també situa Maricarmen al centre de la seva portada, encara que comparteix protagonisme amb una enquesta electoral. "Maricarmen monopolitza la precampanya", titula sota una gran fotografia de la manifestació multitudinària que va recórrer Madrid en memòria de la dona, amb milers de persones portant espelmes. El contrast entre aquesta imatge de dol col·lectiu i la confrontació dels partits és difícil d'ignorar. El diari explica com l'esquerra carrega contra els fons voltor mentre la dreta acusa el govern espanyol d'instrumentalitzar la figura de la Maricarmen, convertida en icona de la lluita per l'habitatge digne que monopolitza l'esquerra. La tragèdia personal d'una dona anònima s'ha convertit en un dels grans eixos de la batalla pel relat electoral.
Però si algú ha decidit entrar de ple en aquesta batalla és l'ABC, que dedica una part destacada de la portada a un titular que no deixa gaire marge per a la interpretació: "L'esquerra amenaça d'escalfar el carrer amb l'excusa de Maricarmen". El diari conservador presenta les mobilitzacions contra els desnonaments com una estratègia política de l'esquerra i acusa el PSOE d'aprofitar el silenci imposat per la mort de la dona desnonada per convertir-la en símbol electoral. La paraula "excusa" és especialment reveladora del marc que proposa el rotatiu: allò que per uns és indignació ciutadana, per altres és una operació de mobilització electoral. La Razón hi afegeix una altra derivada: "El PSOE pugna amb l'esquerra per incloure a les llistes indignats de Sol". La disputa ja no seria només entre blocs ideològics, sinó també dins l'espai progressista, per veure qui representa millor la protesta.
L'Ara opta per un diagnòstic més general: "La precampanya es tensa per la mort de Maricarmen Abascal". I El Periódico i El Punt Avui també recullen, amb un protagonisme menor, les conseqüències polítiques de la mort. Aquest últim, sota l'epígraf "El temps dels voltors", parla d'una precampanya embrutada. Una expressió que juga inevitablement amb els fons voltor contra els quals protesten els manifestants, però que també convida a reflexionar sobre la manera com els partits estan gestionant electoralment una tragèdia humana.
Les clavegueres tornen a obrir-se
I si la guerra política per Maricarmen no fos prou, les presumptes clavegueres del PSOE reapareixen amb força a les portades de la dreta madrilenya. L'ABC hi dedica el seu gran titular: "Biedma ratifica al jutge que les clavegueres del PSOE van anar a buscar les seves filles". La jutgessa Beatriz Biedma, segons el rotatiu, ha relatat a l'Audiència Nacional presumptes seguiments a l'escola, gravacions i contactes de la trama amb narcotraficants durant la instrucció del cas de David Sánchez, germà del president espanyol. La fotografia de la magistrada arribant a declarar ocupa bona part de la primera pàgina.
La Razón també porta la jutgessa a portada, però introdueix un altre element: "Biedma deixa un exjutge de les clavegueres a un pas de la imputació". El Mundo, per la seva banda, parla de "La doble via contra Biedma: del clan dels Rochos al 'club urbà'". Són tres enfocaments sobre les presumptes pressions a una magistrada que tornen a situar l'entorn del PSOE sota sospita. Convé, això sí, distingir les denúncies i els indicis que s'investiguen dels fets judicialment acreditats. La batalla mediàtica ja està servida, però la judicial encara ha de determinar responsabilitats.
Sánchez, les pensions i unes urnes cada vegada més presents
Mentre les portades s'omplen d'acusacions creuades, El Mundo posa el focus en una altra qüestió de gran transcendència electoral: "Sánchez anunciarà l'augment de les pensions dos dies abans del 29N". Segons explica el diari, el calendari previst de publicació de l'IPC permetrà conèixer la revalorització de les pensions pràcticament a les portes de les urnes, amb una pujada estimada al voltant del 3,5% que afectaria 9,5 milions de pensionistes. El rotatiu ho presenta com una oportunitat electoral per al govern espanyol. Una cosa és el calendari estadístic i una altra, naturalment, l'ús polític que se'n pugui fer.
El País hi posa les xifres de la cursa electoral amb una enquesta flaix de 40dB que situa el PP i Vox amb una àmplia majoria absoluta de prop de 200 escons. El titular, "El PP i Vox parteixen amb un avantatge clar en la cursa del 29N", contrasta amb una altra dada del mateix sondeig: el PSOE podria perdre fins a nou diputats respecte del 2023, però conservaria una base electoral considerable. És una fotografia demoscòpica, no pas un resultat, quan encara queda més d'un mes i mig de campanya. I la batalla pel vot, com demostren les altres portades, es lliura en molts fronts simultanis.
La guerra que deixa morts de veritat
Hi ha, però, una guerra que no es dirimeix amb titulars ni enquestes. Les imatges que publiquen La Vanguardia, El Periódico i l'Ara mostren les conseqüències dels nous bombardejos russos contra la població civil ucraïnesa, amb autobusos destruïts, edificis arrasats i equips d'emergència treballant entre les runes. La Vanguardia és contundent: "Putin s'acarnissa amb els civils ucraïnesos". L'Ara informa que "Rússia bombardeja dos autocars de civils a Kramatorsk", mentre El Periódico titula "Cop a la resistència" sobre una fotografia de la destrucció provocada pels atacs que han deixat un balanç esgarrifós: desenes de morts (més d'una trentena) i ferits en una nova onada d'atacs contra ciutats ucraïneses. La dimensió humana d'aquesta guerra, que fa anys que s'allarga, emergeix amb tota la seva cruesa en unes fotografies que gairebé no necessiten explicacions. I el contrast amb la resta del quiosc és inevitable: mentre a Madrid els partits es disputen el relat sobre una mort, a Ucraïna la població civil continua morint sota les bombes.
En canvi, la convulsió social a França passa pràcticament desapercebuda. Només La Razón reserva un espai a les protestes estudiantils contra Emmanuel Macron, amb el titular "Els estudiants reclamen 10.000 milions a Macron" i una fotografia dels manifestants. El diari també informa de 6.000 detinguts en dues setmanes de mobilitzacions. Una crisi social i política de primera magnitud al país veí que queda relegada a un racó del quiosc, eclipsada per la precampanya espanyola i la guerra d'Ucraïna.
Rufián, l'altre front obert a Catalunya
I encara queda una altra batalla, aquesta vegada dins d'Esquerra Republicana. La incertesa sobre si Gabriel Rufián tornarà a encapçalar la candidatura d'ERC al Congrés dels Diputats és present a gairebé totes les portades catalanes i fins i tot a El País. La Vanguardia explica que "ERC estudia un pla B per si Rufián decideix renunciar a ser el candidat republicà", amb Jordi Albert com a possible alternativa. El Periódico assenyala que "ERC postula Jordi Albert com a candidat mentre Rufián no es decideix", i l'Ara recull que el partit "negocia amb Rufián mentre prepara una alternativa". La situació reflecteix les tensions internes dels republicans a les portes d'unes eleccions generals decisives. Rufián, una de les cares més conegudes d'ERC a Madrid i una figura amb projecció mediàtica pròpia, encara no ha aclarit el seu futur. I el partit, que no es pot permetre arribar a l'inici de la campanya sense candidat, estudia alternatives. Una altra guerra, aquesta de portes endins, que també pot tenir conseqüències electorals.