La continuïtat de Cristina Cifuentes al capdavant de la comunitat de Madrid té els dies comptats, davant l'ultimàtum de Ciudadanos sobre donar suport a la moció de censura de PSOE i Podemos abans del 7 de maig, si el Partit Popular no en força la dimissió. Això situa el PP en un dilema, i obre una guerra de poder d'aspirants al futur lideratge de la formació, entre els qui no volen fer més cessions front les exigències de Cs, i per tant, l'estratègia ha de ser resistir; i els qui creuen que ningú està per sobre dels interessos del partit, ja que l'escàndol pot costar el govern autonòmic.

En el primer grup es troba la secretària general i ministra de Defensa Maria Dolores de Cospedal, qui durant la convenció del PP a Sevilla va mostrar el seu suport a Cifuentes i en va provocar una ovació del plenari per animar-la. "Hem de defensar allò nostre i els nostres" va dir la número dos, davant d'uns dirigents territorials escèptics. La defensa, però, és perquè Cifuentes va ser col·locada per Cospedal. A més, la ministra no vol més sacrificis a Cs i espera que tinguin por a desfilar de la mà de l'esquerra i rectifiquin el vet –però fonts del partit taronja diuen que això no passarà.

El fet és que a la secretària general li ha sortit un adversari en la gestió del 'mastergate', i és el coordinador general Fernando Martínez Maíllo. "Ningú està per sobre de les sigles del PP" va dir aquest fa uns dies, en al·lusió a què la prioritat era mantenir la Comunitat de Madrid, bastió de vital importància pels populars. Passa perquè fonts de la direcció nacional consideren que el resultat a les autonòmiques de 2019 podria tenir un efecte dominó al 2020 amb les generals. A més, el número tres s'ha guanyat la confiança de Mariano Rajoy, i és qui en el dia a dia exerceix la tasca formal de control del PP. 

En un segon terme, propers a la línia de Maíllo, tot i que amb menys capacitat de decisió, es troba el president de la Xunta de la Galícia, Alberto Núñez Feijóo –considerat l'etern candidat a dirigir el partit. Aquest va afirmar que si Cifuentes no tenia un màster "havia mentit", amb les conseqüències que se'n poguessin derivar. En aquest grup, i amb més influència dins la Moncloa, hi ha la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, qui defensa que Madrid és "una institució important" i "caldria treballar per l'estabilitat", per bé que en cap cas ha sortit en defensa de la líder regional públicament.

Així les coses, el president espanyol continua sense prendre una decisió, tot i que ell mateix va afirmar fa uns dies que Cifuentes ja havia donat "explicacions".  El fet és que al PP supediten la decisió sobre el seu futur a les conclusions que sorgeixin de la investigació oberta a la Rey Juan Carlos, cosa que podria fer torçar els esdeveniments. "Estaré amb el que digui el meu partit", va assegurar la presidenta autonòmica. Els populars, però, de moment guanyen temps equiparant les "falsificacions" en els currículums de l'oposició amb el mastergate.

En conseqüència, la pilota torna a la teulada d'Albert Rivera, mentre les forces populars pugnen per un cas que de facto es demostra una lluita interna pel poder i el lideratge. Tanmateix, la formació taronja haurà de decidir si a un any de les eleccions autonòmiques de 2019 vol donar el govern de Madrid al PSOE, en un moment en què a Cs lluiten pel vot conservador del PP, i els sondejos n'auguren el creixement. Però el portaveu madrileny, Ignacio Aguado, intenta sortir del focus d'atenció, i diu esperar que Rajoy intervingui en l'assumpte per forçar Cifuentes a dimitir.