La diputada de Ciutadans Anna Grau ha reinterpretat la història més recent de l'estat espanyol per escriure'n una de nova. En una entrevista al programa de TVE Cafè d'idees s'ha negat a admetre l'afirmació objectiva de la periodista Gemma Nierga que recordava que "el franquisme va prohibir parlar el català". Grau ho ha negat i ha afegit: "El franquisme més que prohibir el català, ho feia en alguns àmbits", una difamació que li ha servit per assegurar que "Franco i l'actual Govern de la Generalitat tenen molts paral·lelismes". Nierga, que en tot moment ha assegurat no estar entenent què volia argumentar Grau, li ha demanat exemples i la diputada dels taronges ha tirat d'anècdotes familiars: "Jo sempre poso d'exemple la meva àvia, que era colossalment analfabeta i no va anar a escola. Tingues en compte que aleshores escolaritzar era castellanitzar, al no anar-hi, ella sempre ha parlat català". I ho remata: "Ara passa el mateix, però al revés, es dona molta força al català en detriment del castellà i no és una realitat. A més, ara es fa amb un plus de mala bava. Franco no va aconseguir carregar-se el català i aquest Govern tampoc ho farà amb el castellà". Per tot plegat, destaca que les sentències judicials no són optatives i que el Govern haurà de "baixar del burro" amb la sentència sobre el castellà a l'escola.

"Llengua de minyones"

Grau ha omès els contextos, la finalitat de la immersió lingüística i el model polític aplicat per defensar una llengua minoritària com és el català i també com, a través d'un jutge, ara s'aplicarà una llei que ha quedat totalment estripada, la llei Wert del PP, davant l'actual llei Celaá. Per acabar-ho d'adobar, la diputada de Ciutadans defensa que el català, durant el franquisme, era "la llengua de les minyones" i ara "no és una realitat de país si es trasllada a la societat". Malgrat tot, quan Nierga li ha preguntat pel present, no ha pogut afirmar que el castellà està perseguit: "Està arraconat, desprestigiat i s'ha intentat tractar com una llengua estrangera, però a Catalunya no està prohibit el castellà".  Per sostenir aquesta marginació, ha citat exemples erronis recordant "la nena del concurs del Tot es mou, que s'ha pogut sentir humiliada". En aquest cas, el Tot es mou és el programa de tardes d'Helena Garcia Melero i al que ella feia referència és l'Atrapa'm si pots de Llucià Ferrer. Cal recordar que la mateixa mare de la concursant ha declarat públicament que el concurs va actuar d'acord amb les seves bases i veu correcta la decisió de no admetre per bona una resposta en castellà si el mot que es demanava era en català: "Per mi, no s’hauria d’haver acceptat trigo, perquè les bases del programa són clares i sabíem que era en català". Tornant a l'entrevista, després de tot el llistat d'afirmacions esbiaixades i poc precises, Grau ha demanat precisament no entrar en una "guerra de llengües que ens podríem estalviar". I ha afegit: "Mai havíem tingut tants mitjans com ara per educar i que la gent parli bé. Però no se'ns acut res més que convertir la llengua en un cavall polític".

"L'hauríem liat parda"

En paral·lel, la diputada del partit d'Inés Arrimadas treu mèrits a l'exclusiva del diari Ara sobre les llicències per edat del Parlament: "Si l'Ara no ho ha tret fins ara és perquè algú l'hi ha cantat. A mi no em fa cap vergonya dir que no ho sabíem, encara que puguem quedar ingenus. És evident que si ens n'haguéssim assabentat, l'hauríem liat parda". D'aquesta manera, ha negat que Ciutadans conegués la "magnitud" del cas de les llicències per edat, tot i haver estat a la Mesa del Parlament. Les declaracions i els gestos de Grau no han deixat de sorprendre la mateixa Nierga fins al final. L'ara diputada, fins a les darreres eleccions periodista, ha demanat a la seva entrevistadora fer-se una fotografia en directe. S'ha aixecat, ha obert el mòbil i li ha preguntat: "Ens podem fer una foto?". Nierga no s'hi ha pogut negar.