La diputada de Ciutadans Anna Grau ha acusat ERC i Junts de fer "polítiques lingüístiques franquistes" amb el castellà i els ha acusat de ser els responsables de la difícil situació en què es troba el català.

"Després de 40 anys donant la tabarra per imposar el monolingüisme, han fracassat", ha etzibat en una interpel·lació al Govern en el ple que s'ha celebrat aquest dimarts al Parlament. "Si és veritat que el nacionalisme considera la defensa del català una de les seves raons de ser, no s'ofenguin si aquesta catalana de Girona els diu que són uns inútils", ha rematat.

Comparació amb el franquisme

I és que per Grau, el problema és clar: la immersió fa que molts parlants acabin renegant del català. I ha fet la comparació amb el genocidi lingüístic de la dictadura franquista. "Va aconseguir el franquisme que els catalans deixessin de parlar i estimar el català pel fet de treure'l de les institucions i les escoles? No, tot el contrari", ha respost ella mateixa. 

"Va inocular un odi irracional cap a la llengua espanyola, com si les llengües tinguessin alguna culpa del que feien les dictadures en el seu nom. Doncs els passa el mateix. Redueixen quelcom tan noble com la defensa del català a una cosa tan miserable com combatre l'espanyol per terra, mar i aire. I amb això només generen frustració, odi i fracàs", ha sentenciat la diputada taronja.

Grau també ha carregat contra les formacions independentistes per, segons ha dit, haver "dilapidat els consensos lingüístics dels anys vuitanta, quan aquesta cambra va aprovar una llei de normalització lingüística per una unanimitat que avui seria impensable".

Grau també ha acusat l'independentisme de crear una llengua "dels bons" i una "dels dolents", i ha assegurat que els castellanoparlants se senten "menyspreats" i "deixats" per la Generalitat.

La resposta de la consellera Garriga

Amb un to marcadament més tranquil, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha recordat a Grau que el castellà "gaudeix de bona salut a casa nostra" recordant que gairebé el 100% dels residents a Catalunya l'entenen, el saben parlar i el saben escriure. 

I ha comparat aquest estat amb el del català, del qual ha dit que 360.000 residents ni l'entenen. D'aquests, la meitat fa més de deu anys que viuen a Catalunya, i un 17% més de cinc. Garriga, doncs, ha aclarit que el Govern fa polítiques especialment per a les llengües que "tenen problemes de viabilitat" i també ha citat l'aranès i la llengua de signes catalana.

 

Imatge principal: la diputada de Ciutadans Anna Grau. / Foto: ACN