Per Eva Granados (Barcelona, 1975), aquesta serà la tercera legislatura al Parlament. És innegable que és dona d'aparell. Milita al PSC des de 1999. És membre del secretariat nacional d'UGT Catalunya des dels 27 anys. El 2009 va esdevenir vicesecretària de Josep Maria Álvarez, tot i que va abandonar el càrrec el 2010 per anar de número 10 a la llista de José Montilla. La darrera legislatura va destacar per ser una de les veus socialistes més tenaces contra les retallades del govern d'Artur Mas. Membre de l'executiva de Pere Navarro i ara de la de Miquel Iceta, amb qui col·labora des de fa anys, ha promocionat fins a número dos del Grup Parlamentari Socialista.
És un bon moment per ser portaveu del PSC? És un bon moment, sí. Tenim un paper a jugar en un moment tan important en la política catalana. La posició del PSC és la de posar seny, la de baixar el to en un moment en què hi ha dos fronts que el pugen fins on no toca. Estic molt contenta de ser portaveu del meu partit en un moment en què té aquest paper.
El "seny" semblava que l'havia patrimonialitzat Unió en campanya. Són l'Unió d'esquerres? [Riu] Som la principal força d'esquerres al Parlament, un partit catalanista no independentista. Ara el catalanisme sembla escorat només cap al sobiranisme i nosaltres el reivindiquem com a quelcom molt més transversal.
Li queda horitzó al catalanisme polític en un Estat espanyol com l'actual? Tenim un repte històric a Catalunya i al conjunt d'Espanya. Per una banda, la millora del finançament, i per l'altra, la clarificació de competències que tenim com a comunitat autònoma dins d'un Estat complex com és el Regne d'Espanya. També aquest reconeixement que hem anat perdent amb un nacionalisme espanyol molt beligerant amb el PP al Govern espanyol.
Vostè va entrar al Parlament el 2010. Què ha fet malament el PSC per perdre més de 40.000 vots des d'aleshores? El PSC, com la resta de la política del país, està en un moment de convulsió total. Nosaltres hem patit una escissió no fa gaire temps i unes eleccions que es van plantejar amb una pregunta de 'sí' o 'no', i per tant, frontista. I quan estàs al mig sempre quedes desdibuixat. Però crec que al PSC ja han passat els temps de la resistència i està en moment d'ofensiva.
Què passa a Catalunya si no guanya Pedro Sánchez i continúa el "nacionalisme beligerant"? Estem en precampanya i jo sóc una persona que està ficada en la victòria de Pedro Sánchez, per tant he de dir que no contemplo aquesta possibilitat. Crec que Pedro Sánchez estarà a la Moncloa i podrem obrir pas a la reforma de la Constitució que defensem.
La gent no ha sortit multitudinàriament a manifestar-se a favor de la reforma de la Constitució, sinó d'un referèndum sobre la independència. El que semblen dir els que tenen la majoria a l'hemicicle en aquest moment és que aquesta consulta ja s'ha fet i que el poble ha dit que sí, tot i que no hi ha ni la meitat dels catalans que han dit que sí a aquesta pregunta. Donen per superat aquest dret d'autodeterminació i se situen ja en la construcció d'un nou Estat. Ara plantegen una consulta sobre la constitució catalana. Nosaltres plantegem un referèndum sobre la Constitució Espanyola.
No troben que una reforma constitucional sense el dret a decidir pot enquistar el problema? Els independentistes poden votar 'no'.
I es quedarien com estan. Per això li preguntava si no incloure'l no enquista el problema. És que no és la opció que defensem. Els que defensen la opció del referèndum sobre independència ens hauran d'explicar com ho faran.
Ho podrien fer amb la seva ajuda, si es fessin ressò d'una demanda amb la qual, segons les enquestes, bona part de l'electorat socialista hi estaria d'acord. És que no som independentistes i no facilitarem que es pregunti sobre independència. Perquè no entenem que hi ha dues sobiranies enfrontades.
Bé, aquests dies veiem que una majoria parlamentària ha declarat que la cambra catalana és sobirana i rebutja la sobirania espanyola. I aquesta majoria prové dels vots. Ho portaven al programa. Tu no pots posar en un programa electoral allò que no pots complir si depèn de tu mateix. Jo vinc del món sindical. A les assemblees de treballadors la gent expressa les seves aspiracions i allò que vol. Els representants dels treballadors tenen l'obligació, en la negociació amb l'empresa, de transformar aquelles aspiracions perquè l'empresa no tanqui i no perdin els seus llocs de treball i alhora millorin les seves condicions. Em preocupa que ara a Catalunya els responsables polítics són els portaveus de l'assemblea. Han decidit unilateralment portar l'empresa a un lloc determinat posant en perill el seu futur. Al món hi ha moltíssimes nacions sense Estat i la nostra és de les que té més autogovern.
Albert Rivera ha proposat que els partits estatals es comprometin a no fer pactes de governabilitat amb partits que vulguin la independència. Els socialistes catalans pensen igual? Entenc que la política passa per seure a la taula amb gent que pensa diferent. Amb la gent amb qui pensem igual no cal negociar, és molt fàcil, fem titulars i els compartim, oi? Amb l'aritmètica que tenim al Parlament i amb la quantitat d'opcions polítiques confrontades, no ens en sortirem si no busquem un comú denominador. Això és la política. Amb la reforma de l'Estat haurà de passar igual.
Com se sent quan se situa el PSC al bloc del 'no'? No crec que hi hagi un bloc del 'no' perquè dins dels que no som partidaris a la independència no hi ha homogeneïtat. No es pot parlar de bloc. Pel que fa a aspectes concrets com la proposta de resolució independentista sí que estem amb Catalunya Sí que es Pot, amb Ciutadans i amb PP en la defensa de la legalitat. Però entenent els fronts com espais estables de treball. Jo amb el PP i amb Ciutadans no tinc res a compartir en l'espai socioeconòmic. No entrarem a parlar amb ells sobre renda mínima garantia, ni dependència, ni escoles bressol, ni tota la resta del programa. Tindrem més coses en comú amb CSQP o amb la CUP o amb alguns diputats de Junts pel Sí.
Veu Artur Mas president? Junts pel Sí i la CUP tenen dos mesos per negociar. Però no m'imagino el president del Govern business-friendly pactant amb els anticapitalistes. Artur Mas, al programa de govern que va presentar a la segona part del seu primer discurs d'investidura, va enumerar fins a 23 lleis que són una suma del programa de Convergència i Esquerra amb les quals quals dubto que la CUP hi pugui estar d'acord. Però més que la investidura, el que em preocupa és la paràlisi de govern. S'han de fer pressupostos i s'han d'aprovar lleis perquè cal tirar endavant el país.
Miquel Iceta va dir al debat d'aquesta resolució que si l'Estat pren mesures contra els seus impulsors no tindrien la solidaritat dels socialistes catalans. Contemplen l'opció que els senadors del PSC votin a favor de la suspensió de l'autonomia? Primer hem de veure si tot això de la resolució és gesticulació o no. Aquesta setmana s'ha publicat al DOGC la resolució d'un recurs d'inconstitucionalitat que dóna la raó a l'Estat. Veurem si se'l salten o no. No em vull plantejar cap escenari en què se saltin línies. Vull pensar que tenim un Govern responsable encara que sigui en funcions i una presidenta del Parlament responsable. No vull pensar que es cometran més errors ni tirar més pantalles cap endavant.
Fotos: Sergi Alcàzar