Tot apunta que el 2026 no serà l'any: l'oficialitat del català a la Unió Europea haurà d'esperar encara més. Irlanda, que pren aquest dimecres i mantindrà fins a finals d'any la presidència rotativa del Consell de la UE, ha descartat abordar la qüestió. Tot i que Irlanda està a favor de reconèixer la llengua catalana a Europa, el govern del país descarta abordar la qüestió a les institucions comunitàries mentre no hi hagi consens entre els estats membres o algun “canvi” o novetat pel que fa a l'última vegada que es va parlar —sense èxit, per l'oposició de diversos estats membres—, el juliol de l'any passat.
Durant el darrer mig any, la presidència rotatòria ha estat en mans de Xipre, temps durant el qual la qüestió del català no ha estat a l'agenda. Ara, el govern de l'irlandès Micheál Martin pren el relleu i tampoc té intenció de desempolsar la qüestió. Així ho ha confirmat l'ambaixadora irlandesa davant la UE, Aingeal O’Donoghue, en declaracions a l'ACN. O’Donoghue ha apuntat que “en aquests moments” continua sense haver-hi consens entre els estats membres per aprovar la mesura. “Només si veiéssim que hi ha canvis respecte de quan es va debatre per última vegada, ens plantejaríem tornar-la a abordar”, ha assenyalat.
En el programa de treball presentat, la presidència irlandesa subratlla la voluntat de “posar de manifest” durant el pròxim semestre “el compromís de la UE amb la diversitat lingüística integrant l'irlandès en els treballs del Consell de la UE, les comunicacions oficials i les activitats culturals”. L'ambaixadora irlandesa davant la UE ha ressaltat que “sempre” ha admirat “la manera com la llengua catalana va sobreviure en el transcurs de la dictadura franquista” i ha fet valdre els “estrets vincles” entre Irlanda i Catalunya. Amb tot, no es preveu que el català estigui a l'agenda europea durant la presidència irlandesa.
Irlanda presidirà les reunions del Consell de la UE, on es reuneixen els ministres responsables de cada qüestió que s'aborda dels 27 estats membres, i, per tant, tindrà la responsabilitat de conduir les negociacions sobre la legislació de la UE entre els estats i el Parlament Europeu, amb l'objectiu de facilitar acords sobre els principals dossiers comunitaris. La presidència rotatòria del Consell de la UE no defineix unilateralment l'agenda política europea, però sí que pot marcar el ritme de les negociacions, prioritzar determinats expedients i actuar com a mediadora entre els estats membres. Si el govern espanyol ho sol·licita, Irlanda seria responsable d'incorporar la qüestió del català en l'agenda d'una reunió del Consell d'Afers Generals de la UE (GAC), on es reuneixen els ministres d'Afers Europeus de la UE, i on s'ha de discutir i aprovar la mesura.
Precisament Irlanda va aconseguir una fita lingüística similar no fa tant: l'irlandès s'utilitza com a llengua oficial de la UE des del gener del 2022. El gaèlic és l'últim idioma que va incorporar-se de manera efectiva a la llista de llengües oficials de la UE, després d'un llarg periple de disset anys. Irlanda, que va entrar a la comunitat europea el 1973, va presentar el 2005 la petició formal al Consell de la UE pel reconeixement del gaèlic. El 2007 els estats membres van donar llum verda, però la manca de traductors i intèrprets de la llengua, amb menys de 200.000 parlants habituals, va fer impossible a la pràctica aquesta oficialitat fins al 2022. Tot i això, encara ara l’Eurocambra aplica una excepció a l’irlandès i no garanteix la seva traducció a tots els documents oficials o rodes de premsa, només al ple.
A l'agenda des de fa ja gairebé tres anys
L'última vegada que es va debatre l'oficialitat del català a Europa va ser el 18 de juliol de l'any passat, a petició del govern espanyol. La qüestió es va parlar durant prop d'una hora i els ministres europeus van deixar el debat aparcat sense votar. Llavors, va quedar patent la manca de consens per l'oposició de diversos països, amb un paper destacat de l'Alemanya del canceller conservador Friedrich Merz. Suècia, Finlàndia o Àustria també hi estan en contra, pels seus respectius dubtes legals, de despesa o per evitar atiar moviments semblants de llengües dels seus respectius països que puguin aixecar tensions internes. A favor hi estan Bèlgica, Dinamarca o Luxemburg. També Irlanda.
Que el català sigui llengua de ple dret a la UE —per ara només es pot utilitzar de manera limitada, en qüestions com el Comitè de les Regions— va arribar a l'agenda política per iniciativa de Junts, que ho va posar com a una de les condicions per a la investidura de Pedro Sánchez el 2023. Tot i la pressió que ha exercit el partit independentista sobre el govern espanyol perquè es mogui a Brussel·les per aconseguir-ho, acusant-lo de no complir els acords, la qüestió requereix l'aval unànime dels 27 estats membres, un consens que per ara no s'ha donat. També va maniobrar el PP, que va fer campanya pel "no" entre els seus companys de partit europeus, que governen diversos països.